Pantalles: ¿eina o amenaça?
Hem estrenat aquest febrer, de la mà de La Vanguardia, un cicle de debats verificats al CCCB. La idea és senzilla: recopilem dades i evidències sobre un tema concret i les publiquem en obert. Les enviem als ponents i els demanem les dades en què basaran les seves intervencions. Les verifiquem, els les retornem, i arribem a un consens amb ells sobre com utilitzar-les per ser precises. Al debat, una taula de verificació vetlla perquè els compromisos es compleixin i, si no, aixeca la mà i matisa l’afirmació que calgui.
El primer tema va ser l’ús de les pantalles per part dels més joves. Les famílies espanyoles donen als seus fills, de mitjana, un mòbil abans que les claus de casa. Diversos estudis associen el seu ús a un empitjorament de la salut mental, però no aconsegueixen demostrar una relació de causa-efecte. I regular-ne l’ús només a les escoles no sembla tenir l’efecte desitjat fora d’elles. D’aquests fets verificats se’n desprèn una pregunta: què fem amb les pantalles? Podeu recuperar el debat sobre la qüestió en aquest enllaç.
El discurs d’odi inunda el nostre WhatsApp
Verificat disposa d’un número de WhatsApp al qual podeu fer consultes sobre publicacions virals a les xarxes. Aquest mes ens heu preguntat molt per publicacions sobre discurs d’odi. Hem explicat que la Fiscalia no va denunciar la Creu Roja per falsificar l’edat de menors migrants, que l’ONU no ha reconegut que hi hagi un reemplaçament demogràfic a Europa, i que les persones d’origen llatí que van votar per Donald Trump a les eleccions dels Estats Units no poden ser deportades.
Estats Units i els preservatius de Gaza
L’arribada de Trump al poder, de fet, ha fet saltar la desinformació nord-americana a Europa. El president i el seu entorn de confiança van difondre que havien identificat i parat una partida de l’Agència de Desenvolupament Internacional (USAID) per valor de 50 milions de dòlars destinada a enviar preservatius a Gaza. L’afirmació és falsa, i va portar Elon Musk, un dels actors que la van difondre, a reconèixer que no tot el que comparteix acaba sent cert.
També en clau internacional s’ha viralitzat recentment que Volodímir Zelenski, president ucraïnès, hauria comprat un xalet d’antiga propietat nazi a Baviera (Alemanya). Es tracta, de nou, d’un contingut fals.
La reducció de la jornada laboral ocupa el debat polític
El Govern va aprovar l’avantprojecte de llei per a la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores. Yolanda Díaz va assegurar en una entrevista que la majoria de les empreses tenen una jornada inferior pactada, però és enganyós. La dada és certa per a les empreses que s’acullen a convenis propis, però no per a aquelles que segueixen els convenis col·lectius —la majoria—, la mitjana de les quals és de 38,5 hores.
Podem seguir sense menjar cucs
L’aprovació per part de la Comissió Europea d’uns cucs en pols per a ús alimentari va fer saltar la desinformació recurrent que la UE ens obligaria a menjar insectes, i que els ingerirem sense saber-ho. Continua sent fals: que existeixi el permís de comercialització no vol dir que hi hagi obligació de consum i, a més, aquests ingredients hauran d’etiquetar-se com qualsevol altre.
La interpretació enganyosa de reglaments i sentències va tenir un segon cas destacat al febrer. Una sentència del Constitucional que avalava l’expropiació de pisos buits de grans tenidors en zones tensionades catalanes quan portessin dos anys buits sense motiu justificable, es va utilitzar per generalitzar i assegurar que a qualsevol de nosaltres ens podrien expropiar un habitatge si el tenim buit. De nou, és un missatge enganyós.
Catalunya Plural, 2024 
