La periodista Iman Al Shanti, de trenta sis anys, va morir el dia onze de desembre de 2024, víctima d’un bombardeig israelià. Iman no va morir sola, l’atac també va acabar amb la vida del seu marit i dels seus tres fills -dues nenes i un nen menors de tretze anys- , en ser bombardejada la casa on s’estaven al barri de Sheikh Radwan al nord de Gaza. Malauradament, Iman no és la única periodista que ha estat assassinada amb tota la seva família.
Al Shanti era productora i presentadora d’Al Aqsa Radio però també treballava pel seu compte com a freelancer. Per nosaltres, Iman era la víctima número 146 de la nostra llista de 173 periodistes palestins assassinats (1) des de que el govern israelià va decidir destruir Gaza i matar els gazians per acabar amb Hamas. Va ser la resposta d’ Israel a l’ atac sorpresa de desenes de milicians palestins en el que van morir unes mil dues-centes persones jueves el 7 d’octubre de 2023.
Fa mesos que els periodistes del Grup de Treball de Periodisme per la Pau del Col·legi de Periodistes de Catalunya portem a les universitats catalanes una exposició per denunciar la matança dels nostres col·legues palestins que l’hem titulat “Veus Silenciades” (2). Israel no només no deixa entrar a periodistes estrangers a Gaza, sinó que elimina tots els professionals que pot dels que encara son vius dins d’aquest territori assetjat
Està clar que Israel no vol testimonis del mon del periodisme en el seu genocidi a Gaza i Cisjordània, tot i que aquesta matança indiscriminada és denunciada per un munt d’altres professionals i institucions. Desgraciadament, també metges, voluntaris i treballadors d’agències d’ajuda internacional s’han convertit en un objectiu a abatre per les forces militars israelianes. En total, estaríem parlant de més de 180.000 civils morts als territoris ocupats pels atacs d’Israel, segons la revista The Lancet” (3).
Malgrat els intents de censura, cada dia rebem informació puntual del que passa a Gaza i Cisjordània perquè hi ha una colla de periodistes palestins valents que surten a buscar-la, filmar-la o fotografiar-la per transmetre-la al mon. Uns moren o queden greument ferits però són rellevats per altres professionals de vegades més joves, de vegades més grans, disposats a donar veu als seus conciutadans per explicar el què viuen.
Els periodistes de Gaza i Cisjordània se la juguen perquè el mon conegui la seva tragèdia. I nosaltres els seus col·legues catalans, a cada nova exposició que organitzem en una universitat per denunciar aquesta persecució, ens adonem que el nombre de professionals morts creix. Escrivim un per un el seu nom, el mitjà pel que treballava i el dia del seu assassinat. Després ho pengem juntament amb la fotografia als panells que les universitats preparen generosament.
Igual que la població civil, els periodistes assassinats per bombes, drons o franctiradors son joves i grans, homes i dones, nois i noies, càmeres, periodistes de ràdio o de televisió, responsables de mitjans, tècnics… Hi va haver dies en què un mitja de comunicació va perdre fins a tres membres de la redacció. Mirem les cares a les fotografies dels nostres col·legues i no podem evitar de veure-hi el rostre dels nostres fills o filles, germans o germanes, pares…
És impossible no commoure’s davant de cada una de les imatges de les víctimes, davant de l’expressió decidida i confiada d’uns, riallera d’altres. També hi ha periodistes que miren a l’objectiu amb gravetat, com si ja sabessin el seu destí però estan determinats a seguir-lo.
Molts dels periodistes morts portaven l’armilla protectora. De res els ha servit que hi digués PRESS en lletres ben grans. Enlloc de protegir-los potser només ha facilitat la feina dels militars israelians que han visualitzat millor el seu objectiu. L’exèrcit israelià de vegades justifica la mort d’un d’aquests periodistes acusant-lo de ser de Hamas o de treballar per l’organització.
La Relatora Especial de Nacions Unides per la llibertat d’opinió i d’expressió Irene Khan (4) diu que sembla que els militars israelians fan les acusacions sense aportar cap prova i s’ho prenen com una llicència per matar periodistes, cosa que va totalment en contra la llei internacional humanitària. Sota aquesta llei, els periodistes tenen protecció com a civils que son i atacar-los és un crim de guerra.
A Khan li preocupa que cap de les morts de periodistes en els territoris palestins ocupats per Israel ha estat investigada de manera transparent, ni cap dels presumptes agressors ha hagut de donar-ne comptes. Tots els atacs contra periodistes estan considerats en principi com un atac contra la llibertat d’informació, una violació dels drets humans internacionals i de la llei humanitària. Cada mort és un atemptat contra el dret a saber de cada un de nosaltres, de tota la comunitat internacional.
Una d’aquestes periodistes és molt jove. Porta vel i mira a la càmera somrient però sense somriure, com si s’hagués acabat d’eixugar les llàgrimes. La seva mirada està perduda, potser en tot el dolor que va haver de veure i retransmetre en aquell any de guerra, potser en la por pel futur dels seus fills. És Iman Al Shanti, la número 146 de la nostra llista de 170 companys periodistes assassinats.
Llúcia Oliva, periodista
Membre del Grup de Treball de Periodistes per la Pau
Col·legi de Periodistes de Catalunya
PER SABER-NE MÉS:
(1) The Committee to protect Journalists diu que els periodistes morts des del 2022 en aquest conflicte son 173 si es compten els professionals morts a Gaza, Israel, Cisjordània i Líban. Segons fonts palestines, passarien dels 200. De tota manera, és l’etapa més mortífera per periodistes des que va començar el registre l’any 1992. https://cpj.org/2025/02/journalist-casualties-in-the-israel-gaza-conflict/
(2) Sobre les exposicions “Veus Silenciades”
https://www.periodistes.cat/actualitat/noticies/inauguracio-de-lexposicio-veus-silenciades-la-uoc
(3)“The Lancet”, Concerns regarding Gaza mortality estimates.
https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(24)01683-0/fulltext
(4) Irene Khan, Relatora Especial de Nacions Unides per la llibertat d’opinió i d’expressió a: https://www.youtube.com/watch?v=QqJnk4nsG7Q
Catalunya Plural, 2024 
