Es coneix popularment com a efecte Mandela el fenomen de compartir amb altres persones un record viscut, que en la realitat mai no ha passat o no ha passat de la manera com es recorda. Rep el nom de l’activista i polític sud-africà Nelson Mandela (1918-2013), guanyador del Premi Nobel de la Pau l’any 1993, ja que, quan es va anunciar la seva mort, diverses persones van afirmar que recordaven que Mandela ja havia mort als anys vuitanta. Aquesta discrepància entre realitat i memòria és un fenomen de la ment que passa perquè els records a curt termini són modificats pel nostre cervell, que completa i personalitza subjectivament la informació que percebem.
Això és el que li passa a Abby quan descobreix que la seva fillastra està llegint el mateix conte infantil que ella llegia amb la seva mare de petita, i aquesta li indica que el record que ella té del final no és correcte. Abby recorda que el cavaller del conte mor en sortir de la cova on ha lluitat i ha matat el drac, però això no és el que succeeix en realitat, en el fictici conte el cavaller ha incubat l’ou de la mare drac, i aquesta, quan el recull, reacciona amb agraïment i alegria, i Sir Gallypeg li contesta orgullós: «Ha estat un honor, milady». Sembla que la fantasia d’Abby era que el cavaller matés el drac i salvés la princesa, encara que l’heroi mor en sortir de la cova, però, en realitat, el drac és mare i és el cavaller el que cova la cria i ningú no mor. Tota una càrrega simbòlica sobre el record d’Abby, una dona solitària que es casa als trenta-cinc anys poc després de la mort de la seva mare absorbent, amb qui havia conviscut tota la seva vida, totes dues soles en un petit poble de l’interior del Canadà.
Abby és la protagonista de la novel·la gràfica Una invitada en casa (A guest in the house, 2023), amb guió i dibuix d’E. M. Carroll, publicada l’abril del 2025 pel segell Sapristi del Grup Editorial Penguin Random House, amb traducció al castellà d’Inga Pellisa, amb disseny i retolació de Marta M. Carmona (de La Salita Gráfica), que en aquest cas és una tasca important, ja que l’autora fa servir la tipografia per dotar de més intensitat dramàtica i terrorífica a la trama. L’obra va estar nominada als Will Eisner Comics Industry Award en tres categories: la de millor novel·la gràfica, millor guionista i dibuixant (autor complet), i millor retolista. Entre altres reconeixements internacionals, va guanyar el Premi Lammy 2024 a la categoria LGBTQ+ Comics, a la 36a edició dels prestigiosos Premis Literaris Lambda.
A la contraportada de la novel·la gràfica es pot llegir una sinopsi que ja aconsegueix atrapar el lector: «Després de molts anys de solitud, Abby s’acaba de casar. Va conèixer el David quan aquest va arribar al poble juntament amb la seva filla petita per intentar començar de nou. És estrany viure a l’ombra de la seva predecessora, però l’Abby s’esforça per ser una bona dona i mare. Tot i això, a mesura que va esbrinant detalls sobre la primera dona del seu marit, menys encaixen entre ells… Un misteri que la fascina i obsessiona, i que la porta a enamorar-se perdudament per primera vegada a la vida». I la recomanació destacada en aquesta mateixa contraportada és la del director, guionista i productor de cinema, Guillermo del Toro, que exclama: «Els relats de Carroll beuen unes arrels literàries profundes, però tenen una originalitat absoluta».
Del Toro encerta en la seva breu i contundent anàlisi, ja que aquestes característiques són pròpies d’Emily Carroll en la prolífica dècada que porta de publicacions, des de la seva fulgurant irrupció amb la publicació de l’antologia de relats curts Cruzando el bosque (Through the Woods, 2014), guanyadora del Premi Eisner al millor àlbum gràfic un any després, després de diversos anys publicant webcòmics i diversos relats curts (un d’ells també va guanyar el Premi Eisner en aquesta edició). En castellà, també hi ha dues obres més: La noche que llegué al castillo (When I Arrived at the Castle, 2019), aquesta i l’anterior publicades pel segell Sapristi, i Cuéntalo (Speak: The Graphic Novel, 2018), publicada per Ediciones La Cúpula, en aquest cas adaptant la novel·la homònima del 1999 de Laurie Halse Anderson, que escriu també el guió a quatre mans amb l’autora.
Carroll reconeix a les seves entrevistes que Una invitada en la casa està inspirada en dues obres de la literatura universal. D’una banda, a la novel·la Una burla de Déu (A Jest of God, 1966), de l’autora canadenca Margaret Laurence (1926-1987), que va ser adaptada al cinema amb la pel·lícula Raquel, Raquel (Rachel, Rachel, 1968), primera pel·lícula dirigida per Paul Newman i protagonitzada per Joanne Woodward, que va obtenir la seva segona nominació en la categoria de Millor Actriu als Premis Oscar, a la qual es van afegir les nominacions a millor pel·lícula, millor guió adaptat (per Stewart Stern), i millor actriu de repartiment (Estelle Parsons). La novel·la i la pel·lícula explica la història d’una professora timorata ja entrada als trenta, que ha viscut sempre amb la seva mare, ara ja envellida, i que tot canvia amb l’arribada d’un home a la seva vida, descobrint la sexualitat en una mena de segona adolescència.
I, d’altra banda, també s’inspira en la novel·la Rebeca (Rebecca, 1938), la tercera publicada de l’escriptora britànica Daphne du Maurier (1907-1989), que va tenir una brillant primera adaptació al cinema, a la mítica pel·lícula homònimade 1940, dirigida per Alfred Hitchcock. En aquest cas, la protagonista és una tímida jove de la qual no coneixem el seu nom, que es casa amb un vidu, amb qui té una relació perfecta fins que la memòria de la primera dona del marit, Rebecca, té una gran influència en la relació. La novel·la (i la seva adaptació cinematogràfica) ha generat el terme «Síndrome de Rebeca», que fa referència a l’aparició patològica de gelosia cap a l’exparella de la parella actual de qui la pateix.
Carroll parteix d’aquestes dues novel·les per construir un nou relat, on la fantasia onírica té un protagonisme especial, en què la protagonista adopta el rol de cavaller amb armadura al rescat de la princesa, mentre el deliri d’interactuar amb el fantasma de l’anterior dona del seu marit porta Abby a descobrir l’amor veritable per primera vegada a la vida. Tot i que els detalls que va descobrint sobre la seva mort alimentarà el temor cap al seu marit, taciturn i reservat, que actua, a més, de manera exagerada, sobreprotegint la seva filla, amb un comportament sospitós.
L’autora sap compondre les diferents pàgines de manera extremadament imaginativa, amb una arquitectura de l’espai jugant amb les sagnies de la pàgina, amb els espais en blanc, i fins i tot amb la posició de les mateixes vinyetes. Dota la novel·la gràfica d’una atmosfera especial i hipnòtica, combinant el terror pur amb l’anodí, aquest associat a la quotidianitat de la llar i l’aïllament, i del seu treball de caixera en un supermercat, tot això representat en un blanc i negre ple de textures, esquitxat de colors a la part onírica, i amb taques escarlates repartides en diferents vinyetes significatives, a manera de connexió del món imaginat amb el real, tot plegat polvoritzat amb una tipografia integrada al relat dramàtic i terrorífic segons la necessitat de cada instant.
Aquesta història de fantasmes contrasta amb la representació sinistra d’una família normal, en un petit poble canadenc, amb personatges principals i secundaris amb aspectes normals representats de forma realista, i amb comportaments i diàlegs versemblants a la parella un cop entès el passat de cadascun. La infelicitat que subjau en la dona de més de trenta anys és complexa d’interpretar, associat als problemes de salut mental d’Abby, i serà precisament el fantasma de la primera dona la que l’ajudarà a entendre una gran part de les seves emocions, reprimides durant tota la vida. Al capdavall, el cavaller del conte infantil moria en sortir de la cova, quedant-se sense la seva princesa. O, si més no, això era el que ella recordava.
Catalunya Plural, 2024 
