El Papa Francesc, el nom de naixement del qual era Jorge Mario Bergoglio, va néixer a Buenos Aires, Argentina, l’any 1936. La seva elecció com a Papa l’any 2013 el va convertir en el primer pontífex jesuïta i llatinoamericà, un fet històric que va marcar l’inici d’un pontificat enfocat en la reforma i la inclusió. Al llarg del seu mandat, es va destacar per l’èmfasi en la justícia social, la defensa dels drets humans i la crida a l’acció davant la crisi climàtica.
Francesc va impulsar amb determinació —encara que no sense resistències internes— un conjunt de reformes destinades a descentralitzar el poder eclesiàstic, fer més transparent la gestió econòmica del Vaticà i recuperar la credibilitat moral de l’Església després de dècades d’escàndols de pederàstia. El seu estil de govern va combinar la fermesa doctrinal amb la voluntat d’escolta, promovent sinodalitats més participatives i convocant processos com el Sínode sobre l’Amazònia, que va incorporar veus indígenes i va plantejar desafiaments inèdits a l’estructura clerical.
En l’àmbit doctrinal, va modificar el Catecisme de l’Església catòlica per declarar la pena de mort “inadmissible en qualsevol circumstància”, va reconèixer el patiment històric infligit als pobles indígenes per part de missioners catòlics i va mostrar una obertura sense precedents cap a col·lectius històricament marginats dins de l’Església, com les persones LGTBI. Tot i que no va modificar formalment la doctrina sobre el sacerdoci femení o el matrimoni homosexual, els seus gestos i paraules van contribuir a una major inclusió i a un clima de debat que ha reconfigurat el mapa eclesial.
Francesc també va impulsar el diàleg interreligiós, va participar en trobades amb líders musulmans i jueus, i va promoure una cultura de l’encontre com a antídot contra l’odi, el racisme i el populisme. Va lluitar pels més desfavorits, assenyalant la pobresa, la migració i la desigualtat com a causes fonamentals que han de ser abordades tant per l’Església com per tota la humanitat. En un context internacional marcat per l’auge dels discursos excloents, la seva veu va ser una de les poques que, des d’una institució mil·lenària, va insistir en la necessitat de construir ponts en lloc de murs.
El Papa Francesc mor deixant darrere seu un llegat encara obert a disputa. Per a molts creients, va ser el Papa que va retornar l’esperança a una Església immersa en la crisi; per a alguns sectors conservadors, el seu pontificat va representar una deriva perillosa; per a actors no religiosos, va ser un aliat en la defensa dels drets humans i del medi ambient. La seva figura va transcendir les fronteres de l’Església Catòlica i es va convertir en un referent ètic, especialment al Sud Global.
Catalunya Plural, 2024 
