Una de les característiques principals de les ciutats és la seva densitat. Si a la població de Barcelona (1,7 milions) li afegim la població flotant (treballadors i turistes) sumem 700.000 persones més, la densitat s’incrementa i la lluita per l’ús de l’espai s’aguditza: Vianants, repartidors amb furgonetes o e-bikes, cotxes circulant i aparcant, motos i terrasses envaint voreres.
En la gestió d’aquesta disputa, els poders públics posen preu a l’ús lucratiu o privatiu de l’espai públic: taxes, impostos o tarifes d’aparcament. Algunes vegades, es tracta d’obtenir recursos econòmics, d’altres, de dissuadir l’ús excessiu, com ara dels desplaçaments de cotxes.
Un cas particular és el de les 10 guinguetes de la platja, amb un procés d’adjudicació on té un gran pes (un 70%) l’oferta econòmica. Aquestes concessions generen uns 3,3M€ anuals a l’Ajuntament i els ingressos estan destinats al manteniment de les platges, serveis públics i projectes ambientals.
En canvi, l’ingrés de la taxa d’ocupació de la via pública de totes les terrasses de la ciutat (6.631 terrasses de bars i restaurants amb 120.438 cadires) ha representat uns 5,8M€ aquest 2024 quan s’haurien d’haver ingressat uns 10M€. El 2024 estava previst recuperar els preus pactats per a 2020 i reduïts des d’aleshores en un 75% per la pandèmia. No va ser així per la rebaixa de taxes pactada per PSC amb Junts i recolzada per PP i Vox, un pacte que ha fet perdre 4,2M€ d’ingressos a l’Ajuntament per finançar serveis públics, ingressos que es destinen a finançar serveis i infraestructures municipals, com ara ampliació de carrils bici o millores al transport públic.
Pel que fa a la taxa turística, els ingressos superen els 100M€ anuals i cal destinar-los principalment a mitigar l’impacte turístic, amb la neteja i manteniment d’espais públics, millores a barris turistificats com Barceloneta o Gràcia i subvencions a comerços de proximitat. Un recent pacte de PSC amb Comuns, permet duplicar la taxa turística i destinar-ne el 25% a habitatge per paliar externalitats negatives del turisme.
Un altre gran ocupant de l’espai urbà, el cotxe, fa una aportació rellevant en concepte d’aparcament (uns 40M €/any): disuassòria pel que fa a la zona blava i verda dels no residents (fins a 3,75€ i 4,25€/hora per als cotxes més contaminants), simbòlica pel que fa a l’aportació dels residents a la Àrea Verda (1€/setmana) i nul·la pel que fa a les motos que, malgrat ocupar cada cop més espai (90.000 places a calçada a les quals es preveu afegir 40.000 més) no aporten res per l’espai ocupat en aparcar i gairebé res per infringir la normativa d’aparcament (unes 13 multes/dia a tota la ciutat). És xocant que aporti més per l’ús de l’espai públic (uns 70€/any) un vehicle no contaminant i silenciós com són les bicicletes de lloguer compartit.
Amb la recuperació de l’espai públic com a un dels objectius, diverses organitzacions socials van fer una proposta a l’Ajuntament: el peatge urbà, un càrrec de 4€/dia als vehicles de motor, amb exempcions per alta ocupació, persones amb mobilitat reduïda o nivell de renda. Recaptaria uns 370M € anuals, que podrien destinar-se a la mobilitat activa i el transport públic.
La gestió econòmica ens dona la idea de fins a quin punt venem a baix preu o regalem un preuat espai públic que és de tothom per a usos privats o de lucre.
Catalunya Plural, 2024 
