L’apagada elèctrica de la setmana passada ha fet que sorgissin diferents desinformacions sobre les causes. Per exemple, a Verificat hem desmentit que la CNN o Von der Leyen hagin atribuït l’apagada a una “onada de ciberatacs”. No hi ha rastre d’aquestes declaracions per part de la CNN o d’Úrsula von der Leyen. Consultat per Verificat, l’equip de comunicació i de relacions públiques de la CNN Estats Units i CNN en espanyol ha desmentit el missatge viralitzat i ha negat que el mitjà de comunicació hagi publicat una notícia en què s’informés que Von der Leyen parlava que “això és un atac a la sobirania europea”, i que la UE respondria amb “unitat, força i resiliència”.
També és enganyós dir que el president Pedro Sánchez digués en un vídeo que Espanya no patiria talls d’electricitat, és un vídeo descontextualitzat d’una intervenció del president al Senat el 2022 en el context de la guerra a Ucraïna. I és fals que un incendi entre Narbona i Perpinyà sigui la causa de l’apagada, es tractava d’una antiga notícia, referent a un incident del juliol de 2021. Cap operadora energètica ni elèctrica espanyola, portuguesa ni francesa, s’ha pronunciat sobre les causes en el moment de publicar aquesta verificació. Tampoc és cert que la Xarxa Energètica Portuguesa atribuís l’apagada general a una “vibració atmosfèrica induïda”. La mateixa Xarxa Energètica Portuguesa ens va negar haver informat això i l’agència de notícies Reuters va retirar la notícia en què ho afirmava de les seves línies de distribució després de confirmar que havia estat un error.
Hem verificat un mapa que mostrava la Península sense cap llum la nit de l’apagada, que estava manipulat, i una suposada notícia que deia que l’SMS d’e-distribucion als alcaldes del Baix Camp tenia relació amb l’apagada, però Endesa ens ho va desmentir. Més enllà de les mentides, també hem posat llum sobre qui són els principals accionistes de Red Eléctrica de España (REE), i hem vist com Grok, l’eina d’intel·ligència artificial de X-abans Twitter-, desinformava en les seves respostes públiques.
Apart de l’apagada, la mort del papa Francesc també ha generat una bona quantitat de mentides. Des de vídeos generats amb intel·ligència artificial, com el que ensenyava el papa aixecant-se de la seva cadira de rodes en la visita a la Basílica de Sant Pere, fins a un altre creat també amb IA que deia que els Simpsons havien predit la seva mort. Més enllà d’aquests vídeos manipulats, ha circulat que el papa Francesc va admetre haver menjat ‘choripán’ un Divendres Sant, quelcom fals; una imatge manipulada dels tres papes junts, que el papa havia dut a terme una homília sobre la felicitat o que havia aparegut amb la bandera LGTBI+.
Més enllà d’aquests esdeveniments que han centrat els esforços de Verificat, aquest abril també hi ha hagut desinformacions virals sobre altres temes. Com per exemple, una estafa ha suplantat la imatge d’El País per vendre criptomonedes amb una notícia falsa; no és cert que algú estigui accedint al teu mòbil mitjançant trucades fantasma i s’ha descontextualitzat un vídeo de presidents llatinoamericans parlant sobre com la pobresa beneficia els partits d’esquerra. A més, és fals que el Govern espanyol impedeixi realitzar autòpsies en casos de morts sobtades en l’esport o que les maduixes, si no es renten amb bicarbonat o vinagre, poden ser perilloses per a la salut.
Per altra banda, a Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona no pot empadronar gent a domicilis privats sense permís del titular, tot i que així ho diguessin diferents missatges, i la ciutat no ha prohibit arrossegar maletes de rodes a Ciutat Vella.
Per últim, les verificacions polítiques de Verificat han desmentit a polítics com el president del PP català, Alejandro Fernàndez, que va dir que Catalunya lidera l’abandonament escolar, tot i que la dada d’abandonament escolar prematur a Catalunya s’apropa a la mitjana espanyola, i altres comunitats autònomes i regions europees registren pitjors resultats. I també un ball de xifres en defensa: ni Europa gasta quatre vegades més que Rússia ni tenen el mateix pressupost.
Catalunya Plural, 2024 
