Segons una enquesta recent de YouGov, entre un 41 i un 55% dels europeus creuen molt probable que en els pròxims 5-10 anys esclati un conflicte bèl·lic global, i no veuen Europa preparada. A l’Eurobaròmetre del març passat un 36% veuen la Defensa com una prioritat. Una altra de GAD3 assenyala que per al 56% d’espanyols en dos anys el món serà més insegur, amb més amenaces de conflictes armats, canvi climàtic, guerres comercials i ciberatacs.
Salvant les diferències, hi ha coincidències entre les circumstàncies que van donar lloc a la Segona Guerra Mundial i les que tenim ara. La Segona Guerra Mundial va començar amb l’ocupació alemanya de Polònia, declarant-li la guerra França i el Regne Unit al cap de dos dies. Fa tres anys Rússia va envair Ucraïna i les grans potències es van contenir intentant evitar una escalada mundial. L’abril del 1941 Alemanya va atacar Líbia, avançant fins a la frontera egípcia, en un intent d’arribar fins a Pèrsia i ajuntar-se a l’Índia amb el Japó, que emulant Alemanya va ocupar la Indoxina francesa. Hitler va iniciar aquestes hostilitats després dels atacs dels EUA a vaixells italogermans a Groenlàndia, mentre la Xina i el Japó feia dos anys que estaven en guerra.
La Segona Guerra Mundial va començar amb guerres disperses a Europa, el nord d’Àfrica, i el Pacífic, i amb la prohibició d’exportar a la Xina, coincidint amb l’actual guerra comercial. Hitler i Mussolini van declarar la guerra l’11 de setembre del 1941 després de l’atac a Pearl Harbor, i l’1 de desembre el Japó la va declarar als EUA, Rússia i els Països Baixos, on dos conflictes previs aïllats, a Europa i al pacífic, van quedar fusionats.
L’actual fustigació xinesa en aigües filipines, i Taiwan, i de Corea del Nord cap al Japó, però sobretot la guerra a Gaza, amb les seves extensions al Líban, atacs a Síria i entre el Iemen i Israel, arriben a implicar l’Iran. I la recent escalada bèl·lica entre l’Índia i el Pakistan al Caixmir, alineant-se la Xina amb el Pakistan i els EUA amb l’Índia en un intent de frenar l’expansionisme xinès, guarden un paral·lelisme respecte a com, a la Segona Guerra Mundial, les grans potències es van anar aliant en conflictes aparentment inconnexos, fins a confluir en una gran guerra.
Als tres lustres del crac del 29 va augmentar la desconfiança en els partits tradicionals. A més de tres lustres de la crisi del 2008, acusem el mateix. Segons un estudi de Cambridge, més de la meitat dels menors de 45 anys no creuen que les eleccions serveixin per a res. I segons l’ISW –(Institut per a la Guerra dels EUA), Rússia s’està preparant per a una guerra a gran escala amb l’OTAN, i el Japó construeix refugis per si la Xina envaís Taiwan.
El servei d’intel·ligència letó acaba d’alertar de noves formes russes d’espionatge i sabotatge, reconstrucció accelerada de capacitats militars, i la seva intenció d’atacar l’OTAN en un termini de 5-10 anys. Alts comandaments militars de diversos països europeus advertien des de fa més d’un any, i l’Institut d’Estudis de la Defensa dels EUA de la creació del districte militar de Leningrad com a força específica anti-OTAN. El 2024 van fabricar 1.550 nous tancs, un 220% més que el 2022, i van formar noves divisions per arribar al milió i mig de soldats. Juntament amb el seu ampli desplegament a la frontera amb Finlàndia, i els desvergonyiments en els intents negociadors, són indicadors que Putin no busca la pau.
El Fòrum Econòmic Mundial situa entre els principals riscos actuals, per aquest ordre, la desinformació, els fenòmens meteorològics extrems, la polarització, la ciberinseguretat i el conflicte armat entre estats. Mentre que per d’aquí a deu anys els quatre primers llocs estarien relacionats amb el canvi climàtic, incloent-hi la pèrdua d’ecosistemes i escassetat de recursos, i, en cinquè lloc, la desinformació. Ens estem endinsant en un món “multicrisi”, on ens sobrevindran una darrere l’altra, cadascú de naturalesa molt diversa i enxampant-nos, de moment, en plena demolició de les normes globals.
Catalunya Plural, 2024 
