1) Portar ulleres de sol fosques no agreuja les cremades
Diversos missatges virals a les xarxes socials han difós que, en portar ulleres de sol fosques, el nostre cos no reconeix que és de dia i, per tant, no sintetitza melanina, augmentant el risc de cremades solars. Són missatges falsos. Els ulls no tenen cap paper en la sensibilitat de la pell a l’exposició solar, per tant, portar ulleres de sol en cap cas augmenta el risc de cremades.
Les cremades es produeixen perquè la radiació solar i els raigs ultraviolats (UV) penetren a la pell. Lluny de ser un complement que incrementi el risc de cremades, les ulleres són un element més de protecció solar: quan estan homologades i amb filtre UV, estan recomanades per organismes sanitaris internacionals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
L’única manera avalada amb evidència científica per protegir-se del sol és reduir l’exposició directa. El bronzejat no és cap signe de salut, sinó una defensa natural del cos davant el dany causat per la radiació ultraviolada, i apareix com a resposta a una lesió. L’ús d’ulleres de sol no altera aquest procés.
2) Les llavors de xia no serveixen per aprimar-se
Juntament amb el sol, un altre bloc de desinformació està lligat a les dietes i les vies miraculoses per perdre pes. A TikTok s’ha fet tendència el consum de llavors de xia amb aigua com a mètode per perdre fins a tres quilos en una setmana. Els vídeos acumulen milions de visualitzacions, però són enganyosos. És cert que les llavors de xia, pel seu alt contingut en fibra, afavoreixen la sacietat i el trànsit intestinal, però no són per si mateixes un aliment suficient per aprimar-se.
La pèrdua de pes només es produeix quan s’ingereixen menys calories de les que es gasten. Per tant, hi ha dues vies: augmentar la despesa calòrica amb exercici físic o reduir el consum d’aliments. La xia és una llavor, un aliment calòric, per la qual cosa els experts recomanen vigilar-ne el consum i reduir-lo si es vol fer una dieta de restricció calòrica. No existeixen ni dietes ni aliments miraculosos, i aquest tipus de missatges promouen relacions poc saludables amb el menjar i amb el cos, amb conseqüències negatives per a la salut física i mental.
3) Desinformació en la guerra entre Israel i l’Iran
L’escalada bèl·lica entre Israel i l’Iran ha marcat l’escenari geopolític d’aquest mes de juny. Arran d’aquestes hostilitats, les xarxes socials s’han omplert de contingut fals o descontextualitzat que porta a la confusió sobre el que està passant. Des de Verificat, hem detectat nombrosos exemples: des de vídeos completament creats amb IA fins a continguts reals d’altres guerres fora de context, generant missatges erronis.
Les guerres generen sensacions com l’angoixa i l’alarma, un brou de cultiu ideal perquè compartim els missatges que ens arriben sense massa reflexió, sent la ciutadania moltes vegades altaveu involuntari de la desinformació. La millor manera d’aturar-ne la propagació és no reenviar els missatges de manera automàtica, encara que ens impactin.
4) Els discursos d’odi no s’aturen
Una altra de les constants en la desinformació, que no ha estat excepció aquest juny, són els discursos d’odi cap a col·lectius concrets. Han circulat missatges que afirmen que les persones amb nacionalitat marroquina són “el col·lectiu amb més implicació en violacions en grup” a l’Estat espanyol. És enganyós. Aquest col·lectiu representa el 9,5% dels autors involucrats en violència sexual en grup i és la nacionalitat estrangera més freqüent, però les persones amb nacionalitat espanyola acumulen més casos: el 32,7%.
En tot cas, la violència masclista no és una realitat imputable a la població estrangera, i aquests missatges simplifiquen una desigualtat. Nacions Unides assenyala la violència de gènere com a estructural, perquè les dones la pateixen pel simple fet de ser dones, no per la seva nacionalitat. La violència de gènere és un problema transversal entre nacionalitats.
5) Alerta amb els resultats de cerca amb IA
Finalment, en els darrers anys han aparegut diverses eines amb IA generativa obertes a l’ús de la ciutadania. La més coneguda és ChatGPT, però n’hi ha d’altres com Gemini als serveis de Google, o Grok al cas de X (antic Twitter). Però alerta: encara que les respostes d’aquestes eines semblin versemblants, moltes vegades contenen errors o desinformació.
Durant l’apagada generalitzada del 28 d’abril, per exemple, Grok va respondre amb contingut fals quan se li preguntava sobre algun tema, tal com va denunciar Verificat en el seu moment. Aquestes eines tenen dificultats per diferenciar contingut verídic i erroni, i pateixen una manca de transparència a l’hora d’explicar com funcionen els models d’IA que fan servir.
Catalunya Plural, 2024 
