L’escriptor Xavier Alcalá neix el 1947, una generació que ell mateix cataloga com «dels que van venir al món sota el tràgic símbol de la Bomba Atòmica». Neix al municipi de Miguelturra, a la província de Ciudad Real, encara que a primerenca edat la seva família es va mudar a Ferrol. És enginyer de telecomunicacions i doctor en informàtica, autor de novel·les, narracions curtes, narracions de viatges i traduccions de clàssics al gallec, i col·labora des de fa dècades i de manera continuada en diferents mitjans de comunicació. L’estiu del 1972 va començar a escriure la que es convertiria en la seva obra més coneguda, encara que la seva publicació no seria immediata ni fàcil.
«A Lisboa vaig fer vint-i-cinc anys mentre escrivia la meva primera novel·la,… Tenia la memòria fresca, el que relatava havia passat només set anys enrere… Comptava retalls de vida meva i dels que, com jo, s’havien fet persones a l’Espanya de la Longa Noite de Pedra, com la va anomenar el poeta Celso Emilio Ferreiro», explica el mateix autor en la presentació de la traducció al castellà de la seva novel·la El calor de la ceniza (A nosa Cinza, 1980), publicada actualment en gallec per l’Editorial Galaxia i en castellà per Amazon a la Biblioteca 2
Xavier Alcalá el 2020. Al gallec, després de tres editorials i diverses vicissituds, supera les vint edicions i es calcula en més de cent mil exemplars venuts, sis mil acumulats en castellà, una lectura obligada per a diverses generacions.
El primer intent de publicar la novel·la va ser dos anys després, el 1974, ja acabada i revisada, encara que la resposta de l’editorial va ser contundent: «la novel·la està ben escrita, però mai no superaria la censura». El dictador Francisco Franco mor el 20 de novembre del 1975, però amb ell no desapareix la censura, cosa que ara sabem molt bé. Va ser gràcies al suport del Dr. Ricardo Carvalho (1910-1990), filòleg i escriptor, catedràtic de Literatura Gallega de la Universitat de Santiago, que va aconseguir que una petita editorial publiqués, per fi, el 1980, la primera edició, venent tot el tiratge, però sense pagar res a l’autor. Una segona editorial va fer diverses edicions al següent lustre, fins que l’Editorial Galaxia va assumir la publicació en gallec des del 1987. Una editorial que, entre altres contratemps que inclou l’edició pirata de la novel·la, va haver de bregar al seu moment amb la denúncia d’una associació de pares d’alumnes per considerar-la una «obra pornogràfica».
La història de la novel·la se centra en la infància i joventut del protagonista que transcorre a la ciutat de Ferrol, a la província de A Coruña, a Galícia, durant els anys cinquanta i la primera meitat de la dècada dels seixanta. En paraules de Xavier Alcalá: «són sagals descobrint la vida, l’amor, el sexe, l’amistat…», tot i que contextualitzat a la situació política del moment, evidenciat en nombroses anècdotes, com, per exemple, la forma com s’iniciaven les classes a l’escola cada dia, cantant el Cara el Sol i resant Ave Marías, adornada amb crucifixos i retrats 3 de Franco, entre altres guarniments, actes que els capellans obligaven en el seu ànim de potenciar la Formació de l’Esperit Nacional.
En realitat, aquesta formació era un eufemisme per adoctrinar als dogmes franquistes i estimular la repressió que la religió implantava, i que s’acarnissava especialment en els joves i, encara més, en els que tinguessin qualsevol petit apropament a algú del sexe contrari. A més, devies confessar-te periòdicament i explicar-li al capellà totes aquestes intimitats, per la por a un càstig etern, per la qual cosa la influència era perenne. El protagonista de la història és Xoanciño, fill d’un metge d’una petita ciutat gallega. La seva mare mor al part i deixa orfes sis germans que s’emporten pocs anys entre ells.
Són cuidats per Felisa, que no havia tingut fills, mentre que el seu pare fa llargues jornades de treball a l’hospital. Xoan rep unes primeres lliçons a casa seva impartides pel seu propi avi, el pare del seu pare, del qual gairebé no en sabrem res, encara que s’intueix que torna de la presó o de l’exili, represaliat, s’entén, durant la Guerra Civil i el primer franquisme, que li obre, revisa i censura les cartes que rep de les seves amistats des d’altres països, en allò que ell mateix considera una diàspora gallega provocada per la persecució del règim. Després de la mort de manera natural del seu avi, el petit Xoan es traslladarà a la ciutat, a casa de la seva àvia materna, una vídua d’un militar monàrquic, on continuarà amb la seva formació, seguint les estrictes i fèrries exigències de la beata, molt condicionada per les indicacions del capellà del barri.
El 2017, va ser Alcalá qui va tenir la iniciativa de convertir la seva obra en una novel·la gràfica, dotant d’imatges la narració original, i també va ser qui va pensar en Manel Cráneo per dur a terme l’ambiciosa adaptació. Set anys després («després d’una pandèmia i molts problemes personals», tal com indica l’autor a la presentació del còmic), finalment s’ha publicat la novel·la gràfica Nuestra ceniza (Cinza, 2023), publicada en gallec inicialment per Demo Editorial, i en castellà el juny de 2025 per Ediciones La Cúpula, amb guió i dibuix de Manuel Cráneo. Tot i que Cráneo reconeix que va haver d’alternar el desenvolupament de la novel·la gràfica amb altres produccions artístiques, per la qual cosa la seva dedicació en aquests set anys de treball va ser intermitent, la realitat és que hi ha un ingent treball de documentació i representació dels nombrosos protagonistes de la història que, a més, van creixent al llarg dels anys.
Una gran part de la història se centra en l’arribada de Xoan a l’escola, les primeres amistats, l’assetjament per part d’alguns abusadors, la complicitat dels companys i la pressió pels diferents exàmens que han de fer abans de la seva entrada a la universitat, l’etapa final d’un relat costumista que abasta gairebé tres lustres de l’experiència vital del protagonista. O potser és millor dir dels protagonistes, ja que a partir d’un moment determinat, el grup d’amics seran partícips de les vivències que compartiran de forma col·lectiva, amb les mateixes inquietuds i reptes, tots sota el jou de la repressió política i l’adoctrinament nacionalcatòlic.
La novel·la gràfica està dibuixada a mà, en blanc i negre, utilitzant el pinzell per als gradients de grisos per donar volum i emfatitzar les diferents escenes. El treball de documentació permet transportar el lector al Ferrol d’una època molt concreta, amb un disseny artístic sublim que s’expressa en la decoració de les llars, la indumentària de tota mena de personatges i els diferents pentinats i detalls. Destaca especialment la representació d’una dramàtica escena en què una empresa de fusta de Ferrol utilitzava el curs del riu per traslladar els troncs tallats aigües avall, amb el consegüent perill si decidies banyar-te al mig.
En els àpats familiars descobrirem una de les situacions que van haver d’abordar molts pares quan un dels fills aspirava a convertir-se en sacerdot mentre que un altre proclamava el seu ateisme de forma enervada, un contrast explícit que té a veure amb la influència dels capellans en el procés d’aprenentatge i la capacitat de poder tenir altres vies d’aprenentatge (amb llibres o altres influències), que et permetés obrir els ulls a la realitat que t’intentaven inculcar. Per sort, ara, les noves generacions tindran una lectura gràfica per poder observar, de manera visual, la realitat d’una època que alguns, encara avui dia, intenten edulcorar.
Catalunya Plural, 2024 
