En les últimes 48 hores, una nova onada d’incendis forestals ha posat en escac als serveis d’emergència i ha deixat un balanç tràgic: dues víctimes mortals, més de 1,200 hectàrees calcinades i cinc municipis evacuats. Mentre els equips d’emergència continuen treballant en la zona, Catalunya s’enfronta a una dolorosa realitat: els efectes del canvi climàtic ja no són una amenaça futura, sinó un perill que crema el nostre present. L’incendi més virulent, declarat ahir a la tarda a la comarca del Berguedà — que es va estendre amb rapidesa inusitada cap a la Noguera i l’Urgell a causa de les condicions meteorològiques extremes— ja s’ha convertit en el pitjor desastre mediambiental de l’estiu.
Un juny infernal
Juny de 2025 ha marcat un abans i un després a Catalunya. No sols per les temperatures extremes, les més altes mai registrades, sinó pels incendis que han arrasat el territori. El foc a la Segarra, que va obligar a confinar a gairebé 15000 persones, és només un exemple d’una tendència alarmant. Darrere d’aquests incendis hi ha un factor comú: un clima cada vegada més càlid i sec que converteix els boscos en polvorins.
Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, juny de 2025 ha estat el més calorós des que hi ha registres, amb temperatures mitjanes 4 °C per sobre de l’habitual. En localitats com Lleida es van superar els 42 °C, un valor excepcional fins i tot per a l’estiu. Però el foc que va afectar la comarca de la Segarra no és un cas aïllat. La superfície cremada a Catalunya en els últims anys ha augmentat un 35% respecte a la mitjana de les últimes dècades. En aquest sentit, la ciència és clara: l’escalfament global no provoca els incendis, però sí que crea les condicions perfectes perquè siguin més devastadors. Com indica un estudi de l’European Forest Fire Information System (EFFIS), els països del sud d’Europa, inclosa Espanya, estan experimentant un augment significatiu en la freqüència i intensitat dels grans incendis forestals.
El motiu és una combinació de factors: menys pluges, temperatures més altes i una major freqüència d’onades de calor. Tot això, segons els experts, està directament vinculat al canvi climàtic provocat per l’activitat humana.
Què es pot fer? La doble via: mitigació i adaptació
Els experts del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals porten anys documentant com el canvi climàtic està transformant el patró d’incendis a Catalunya. Els seus estudis mostren que la temporada d’alt risc s’ha allargat en un 20% des de l’any 2000 i que la intensitat dels grans incendis ha augmentat de manera alarmant. La combinació d’onades de calor més freqüents, sequeres prolongades i abandó rural ha creat el còctel perfecte per a tragèdies com la d’ahir.
Frenar aquesta tendència requereix actuar en dos fronts. D’una banda, reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle per a mitigar l’escalfament global. Per un altre, adaptar el territori a aquesta nova realitat, per exemple, amb la creació de franges de vegetació menys inflamable i la recuperació de pràctiques agrícoles tradicionals que actuïn com a barreres naturals contra el foc.
Aquesta tragèdia hauria de servir com a punt d’inflexió. Necessitem urgentment reforçar els sistemes de prevenció, adaptar els nostres municipis a aquesta nova realitat climàtica i accelerar la transició ecològica. Però, sobretot, hem d’entendre que l’ocorregut ahir no va ser un accident aïllat, sinó la conseqüència previsible de dècades d’escalfament global. Les cendres de l’incendi encara estan calents i ja sabem que no serà l’últim. Catalunya té davant sí el desafiament de transformar el dolor en acció, la consciència en polítiques concretes. Perquè el canvi climàtic ja no és una cosa que ocorre en altres llocs o en uns altres temps: és aquí, està ara, i com hem vist ahir, pot emportar-se vides en qüestió d’hores.
La pregunta que queda surant en l’aire carregat de fum és clara: estem disposats a fer el necessari per a evitar que es repeteixi? L’ocorregut aquestes 48 hores no és un accident, sinó el resultat previsible de dècades d’escalfament global combinat amb polítiques forestals insuficients. Cada grau que puja la temperatura, cada hectàrea que es desertitza, ens acosta a un punt de no retorn. Les víctimes del Berguedà són les primeres d’aquesta crisi climàtica estiuenca, però no seran les últimes si no canviem el rumb.
Catalunya Plural, 2024 
