«Els temps estan canviant… sortosament. El que és important és saber adaptar-se a aquests canvis» deia el sobrenomenat com a «avi techno» de la família, un emblema del perfil de l’innovador, obsessionat per aprendre, observar i analitzar per poder adaptar-se a aquests canvis i emprendre amb noves propostes. Tot i que la serendipitat també és un factor molt important de creativitat. I això és el que va passar el 2015, de manera fortuïta, durant un viatge a Saint-Tropez, un més dels molts que va fer el seu fill Juan Arnau i la seva família amb la intenció d’aprendre de col·legues de professió, convertits en amics amb el pas del temps. Per casualitat, Arnau va trobar a l’hotel on s’allotjava el còmic Ramatuelle et Pampelonne. De l’histoire d’un village à la légende d’une plage ([Ramatuelle y Pampelonne. De la historia de un pueblo a la leyenda de una playa], 2014), publicat per Éditions du Signe, amb guió de Jean-Marie Cuzin, dibuix de Renaud i color de Dieter, i la lectura va propiciar un nou projecte.
L’obra el va emocionar, no només per descobrir que la bonica platja on acudien des de feia anys en realitat tenia una llarga història de més de dos mil anys, un lloc exposat a invasions de bàrbars i de sarraïns, i que va tenir un paper destacat durant els anys posteriors a la revolució francesa. També li va emocionar la manera com estava narrat i, sobretot, la manera com estava dibuixat, amb la possibilitat de veure en imatges tot el que havia esdevingut en una mateixa ubicació però que havia canviat notablement al llarg dels anys, i no només la platja, sinó també totes les persones que hi van passar al llarg de dos mil·lennis. I si pogués narrar la història de la seva família de la mateixa manera, de manera gràfica amb un còmic? Abans, però, hauria d’escriure aquesta història.
Juan Arnau, nascut a Fraga el 1956, es va posar mans a l’obra i va escriure més de mil pàgines amb la història de la seva família, una aventura empresarial que s’inicia el 1870, per la qual cosa es va plantejar una fita temporal: poder produir un còmic que celebrés els cent cinquanta anys del llegat familiar amb la intenció de publicar-lo el 2020. Un any en què el món es va paralitzar per culpa d’una pandèmia, cosa que el va obligar a reinventar-se i a centrar les energies en nous reptes provocats per la situació. Però, novament, la creativitat es va imposar davant el treball realitzat de documentació, i va sorgir una nova oportunitat: publicar una novel·la a partir del text redactat, o almenys, d’una part d’aquest. I es va publicar abans que el còmic.
La novel·la Bailar en el desierto (2023), publicada pel segell Grijalbo del Grup Editorial Penguin Random House, escrita per Juan Arnau, narra la història iniciada per Josepet Satorres a meitat del segle XIX a Fraga, a la província d’Osca. Josepet va decidir rebel·lar-se contra el seu destí, que no era més que acabar treballant al camp com la resta dels seus familiars i amics, per crear el seu propi camí, que passava per fer ballar la gent, la seva gran passió. Abans, el rebesavi de l’escriptor es va allistar tres vegades per poder fer el servei militar a Madrid, en part per conèixer els espectacles teatrals i els cafès de la capital. Ja li havia arribat informació de la inauguració de la sala Bataclan a París el 1864, un edifici amb forma de pagoda xinesa on a la planta baixa hi havia un cafè teatre i el primer pis era un saló de ball.
Josepet va decidir que volia fer alguna cosa semblant a la seva ciutat natal, però molt diferent de l’experiment que va fer anys enrere quan va habilitar una quadra per organitzar un ball, devia ser un projecte similar als que havia vist a la gran ciutat o a les notícies que li arribaven des de l’estranger. I va inaugurar el Cafè Josepet el 1870 a Fraga, i al cap de poc temps es va convertir en un Cafè Cabaret, amb petits espectacles de cantants i ballarines. Més endavant, a imatge del model francès, va muntar un casino a la segona planta i el negoci pròsper li va permetre invertir en altres empreses, fins a la seva mort el 1924. La seva neta va continuar al sector de l’entreteniment amb la gestió d’un local en convertir el local d’oci en una sala de cinema (amb música en directe a l’època del cinema mut), un teatre, un bar, una sala de ball i una terrassa al jardí. Una activitat empresarial que va perdurar en el temps fins que una altra família, arribada des de Lleida, va obrir el Saló Florida a pocs metres: els Arnau els estaven traient els clients.
Una història d’amor entre els joves de les dues famílies va alterar la rivalitat per transformar-la en una oportunitat. Aquesta parella d’enamorats eren els pares de l’autor de la novel·la, i un exemple que a les cròniques empresarials també són importants les petites històries dels protagonistes, i, especialment, el paper de les dones, moltes vegades silenciades i invisibles. La contribució de totes ha estat fonamental en la història de la saga familiar fins a l’actualitat. També de la seva descendència, que des de ben petits van ajudar en el negoci i es van impregnar d’una manera de servir, de gestionar i d’entretenir.
Al juny, dos anys després de la publicació de la novel·la, arriba a les llibreries la novel·la gràfica Elrow Orígenes (1870-2025) (2025), publicat en castellà i anglès per Norma Editorial, amb guió de Xavier Morató i dibuix de Josep Giró, basat en la història de la família Arnau, sota la supervisió de Juan Arnau. L’obra compta amb un pròleg de Ricard Robles, fundador i director del festival Sónar, i una introducció de l’economista i del gestor cultural Luis Lles. El resultat final té un embolcall sensacional: la primera coberta i contracoberta de l’artista santanderí Okuda San Miguel, un pintor, escultor i dissenyador espanyol que ja havia col·laborat amb la família i que en aquest cas utilitza el seu característic estil de figures fragmentades en formes geomètriques esquitxades d’una policromia exuberant, tot plegat aplicat a una foto de grup amb tots els protagonistes de la novel·la gràfica, que són uns quants, emulant la intenció simbòlica del tríptic El jardí de les delícies (De tuin der lusten, 1505) del pintor El Bosco (1450-1516).
El primer a entrar al projecte és el debutant Josep Giró, un veterà il·lustrador professional al món editorial i de la publicitat, que va saber captar el to proposat a l’encàrrec, i que ha realitzat un treball de documentació prodigiós. Tot i que faltava la peça clau en el projecte: un guionista que posés ordre i coherència a la gran quantitat d’informació que apareixia en aquells primers mil fulls escrits. I l’escollit va ser Xavier Morató, guionista d’El Jueves, autor teatral i guionista de televisió, que ha aconseguit escriure un text que ajuda el lector a entendre què va succeint i, el que és més important, a tenir ganes de saber-ne més. I ho fa, en aquest cas, utilitzant un recurs dickensià, inspirant-se en la seva cèlebre obra Conte de Nadal (A Christmas Carol. In Prose. Being a Ghost Story of Christmas, 1843), amb l’aparició d’un fantasma del passat, del present i del futur, per acompanyar Juan Arnau, protagonista de la història, a través de les vivències dels seus avantpassats i també per les d’ell mateix.
Els tres fantasmes són molt diferents entre ells i amb una gran força simbòlica. El primer, el fantasma del passat, és el músic Xavier Cugat (1900-1990), que quan era un artista triomfal als Estats Units va ser convençut per actuar a Fraga, i així ho va fer el 1962 (tristament, va actuar l’endemà de la mort de l’avi que l’havia convençut per venir a la sala). El fantasma del present és el productor de música techno i discjòquei francès, Laurent Garnier, que, en aquest cas, representa en realitat el fantasmes de les festes presents, que ens acompanyarà en la transformació que ha viscut l’oci nocturn les últimes dècades. El fantasma del futur acompanyarà el protagonista en els darrers anys convulsos provocats per l’evolució del sector i la necessitat perenne de reinventar-se per adaptar-se a les noves exigències del públic, una capacitat d’innovació que en la novel·la gràfica queda personificada a la figura de l’avi techno, pare de Juan Arnau, mort en 2012. El seu caràcter emprenedor es reflecteix en la seva contínua ànsia d’aprendre, d’analitzar i de produir noves propostes d’oci, tant en locals com en esdeveniments, música i activitats que s’adaptessin als canvis que la societat va realitzant, des de diferents llocs del món.
La novel·la gràfica també ajuda el lector a entendre quins són aquests canvis importants al sector musical i a l’àmbit dels festivals, i cal dir que l’obra compta amb un text explicatiu i concís del professor d’història de la música i divulgador, Javier Blánquez, un epíleg amb un títol molt significatiu: Una història portàtil de la música de ball. Els dos autors del còmic, Morató i Giró, també apareixen com a protagonistes en un enginyós exercici metaliterari, per completar un epíleg que afegís el lustre que faltava un cop acabada la història original el 2020, i que, finalment, s’ha pogut publicar cinc anys després. Aquest gran impacte provocat per la pandèmia també és un exemple del dia a dia d’un empresari, solucionar els diferents contratemps que es van succeint de manera inesperada (a la novel·la gràfica veiem, entre altres situacions, els efectes d’una gran tempesta just el dia abans d’un festival a l’aire lliure, per exemple).
En realitat, la novel·la gràfica mostra totes les característiques associades als emprenedors: la capacitat de detectar una necessitat a la societat, la visió de convertir-la en una oportunitat de negoci, la recerca de finançament i de col·laboradors, la gestió, la necessitat de reinventar-se, i la manifestació de resiliència davant les adversitats. Avançar-se a tots també té riscos, i fer-ho en un lloc com Fraga, que no és ni capital de província, també ho va ser durant moltes dècades. Aquesta història familiar també és important per destacar la importància dels valors en les decisions empresarials, de vegades, els diners no ho són tot. Si voleu conèixer la gènesi de l’actual empresa Elrow, promotora d’esdeveniments de música electrònica a nivell internacional, la novel·la gràfica funciona perfectament, també per entendre la importància que l’empresa dona al disseny de producció i als elements artístics i festius amb efecte immersiu. Una lectura imprescindible per conèixer com ha evolucionat el sector de l’entreteniment en diversos aspectes al llarg del darrer segle i mig.
Catalunya Plural, 2024 
