La presidència de Donald Trump va representar un dels fenòmens més paradoxals de la política internacional. Un home que es proclamava l’artífex de l'”Amèrica First” es va convertir, en la pràctica, en el principal facilitador dels designis d’autòcrates i rivals estratègics. És la faula del rei nu portada a l’escala global, ja que el seu poder era real mentre els seus seguidors el creguessin, però per als ulls entrenats dels estrategs al tauler mundial, la seva vanitat el tornava profundament transparent i manipulable.
Mentre una part del món s’inclinava davant seu —sovint en un acte d’humiliació calculada i conscient—, un grapat de líders astuts va aprendre a desxifrar el codi. Vladimir Putin, Benjamín Netanyahu, Xi Jinping i Mohammed bin Salmán van comprendre que la lògica de la “trumpolítica” exterior —una barreja volàtil d’ignorància factual, improvisació impulsiva i fam narcisista de reconeixement — no era una barrera, sinó un terreny fèrtil. La seva estratègia va ser magistral en la seva simple: afalagar l’ego, concedir-li l’espectacle de la pompa i la cerimònia, i, després de la cortina de fum de les fotos i els elogis, avançar decisivament en les seves agendes de poder territorial, influència econòmica i control polític intern. Cap d’ells necessita enfrontar-lo obertament; n’hi ha prou amb adular-lo, deixar-li la seva dosi d’espectacle i, en paral·lel, consolidar les seves posicions geopolítiques.
Putin va obtenir via lliure per teixir la seva xarxa d’influència a Ucraïna i reafirmar el domini energètic rus sobre Europa. Netanyahu va capitalitzar la distracció i el suport incondicional per aprofundir l’ocupació israeliana, sabent que el suport de Washington, tot i que capritxós, seria un mur contra qualsevol censura internacional significativa, Xi marca els temps a l’Indo-Pacífic, jugant al desgast mentre EUA s’obsessiona amb tarifes i gestos teatrals. Somiant amb un Premi Nobel de la Pau, Trump confonia una selfie somrient a la frontera nord-coreana amb un llegat històric durador. Mentre ell perseguia el titular, ells signaven els decrets i movien les peces militars.
El contrast més tràgic d’aquesta era no es va viure a Moscou o Jerusalem, sinó a Europa. La Unió Europea, desorientada, es va mostrar incapaç d’articular una resposta coherent. Úrsula von der Leyen, atrapada entre la defensa dels valors fundacionals de la UE i la pragmàtica necessitat de no provocar la ira del gegant americà, va encarnar una paràlisi vergonyosa. Mentrestant, figures com Mark Rutte a l’OTAN van optar per seguir el guió de Washington de forma submisa, sacrificant a l’altar qualsevol aspiració d’autonomia estratègica europea. El resultat va ser una Europa relliscada, irrellevant en els grans debats, reduïda a pronunciar discursos buits mentre d’altres redibuixaven el mapa del poder.
En aquest buit de lideratge occidental, la constel·lació d’aliats iliberals dins del mateix continent va trobar el seu moment. Viktor Orbán a Hongria, Giorgia Meloni a Itàlia i l’ascendent Marine Le Pen a França van entendre que un imperi en decadència, obsessionat amb els seus drames interns, obre espais de maniobra. Ells no necessitaven enfrontar Trump si no més aviat van entendre que calia emular-lo, importar la seva retòrica i aprofitar el clima d’intimidació i nacionalisme per expandir la seva influència i erosionar des de dins el projecte democràtic europeu.
L’escenari que es visibilitza és ombrívol. Si els demòcrates —tant als Estats Units com a Europa— no desperten de la seva letargia i no comprenen que la veritable batalla no és contra un sol home, sinó contra una maquinària autoritària ben greixada que va saber com usar-lo, el món podria encaminar-se cap a un punt de no retorn. La normalització d’un ordre global autoritari, on la figura de Trump no seria més que el distractor perfecte per a jugadors seriosos que, des de les ombres, reescriuen les regles del món a la seva imatge i semblança. La faula ens adverteix que qui es nega a veure la realitat, encara que la tingui davant, és tan responsable del desastre com qui la manipula.
Catalunya Plural, 2024 
