“Maria Pombo, llegir no ens fa millors, però ens fa més lliures”

Maria Pombo és una de les influencers amb més seguidors d’Espanya. Concretament la segueixen 3,3 milions de persones a Instagram i quasi 700.000 a TikTok. En un dels seus últims vídeos, se la veia col·locant alguns llibres de decoració a la seva nova llibreria, fet que va ser criticat per molts usuaris que l’animaven a utilitzar aquells llibres per a llegir i no només com a decoració. La resposta de la influencer a aquests comentaris encara ha estat més viral. Resulta que Pombo considera necessari “començar a superar que hi ha gent a la qual no li agrada llegir i que no som millors persones perquè ens agradi” i les xarxes han començat a bullir.

Sorprenentment, m’atreveixo a afirmar que Maria Pombo té raó; llegir no ens fa millors persones. De fet, tots som coneixedors de la història de l’assassí de John Lennon i la seva relació amb El vigilant en el camp de sègol de Salinger. Per tant, Maria, tens raó; pel fet de llegir no som ni més simpàtics, ni més divertits, ni millors amics, ni menys cruels, però el que sí que som és infinitament més lliures. Perquè pot haver-hi gent a qui no li agradi la lectura, però el que ningú pot negar és la seva utilitat. El debat, doncs, no està entre bons i dolents, sinó en saber valorar els beneficis que aporta llegir.

He estat fent de professora de secundària durant uns anys i els nois i noies que llegeixen son, sense cap mena de dubte, els que tenen una millor comprensió lectora, escriuen millor i amb menys faltes d’ortografia. Perquè la lectura no et fa millor persona, però t’enriqueix. Obrir un llibre significa entrar en un món nou i no només per allò que s’està explicant, sinó també per com s’està explicant. Llegint enriqueixes el teu vocabulari, en guanyes de nou, estructures les teves expressions, redueixes les teves faltes ortogràfiques, reforces la teva capacitat de concentració, descobreixes maneres d’explicar les anècdotes als teus amics i d’inventar històries noves per als teus nets, ajudes al teu desenvolupament cognitiu, entens amb qui estàs d’acord i a qui detestes, i et sents abraçat per persones a qui mai has conegut.

Explica Sebastià Serrano en un llibre titulat El regal de la lectura (Ara Llibres, 2022) els infinits beneficis que té llegir per algú que ha patit un ictus. Jo mateixa ho observo cada dia amb la meva àvia de 95 anys, que tot i que no és capaç de fer un discurs estructurat i li costa centrar la vista, demana llibres a la meva mare constantment. Això sí, que tinguin la lletra grossa! I és que la meva àvia, que quasi no surt de casa perquè li fan mal els ossos i passa temps sola, llegint se’n pot anar al segle passat i descobrir una història d’amor entre una dona que fa bunyols i un milicià, o pot convertir-se durant una estona una au pair de dinou anys perduda per Amèrica, o ser la policia encarregada de descobrir un assassinat al País Basc o tornar a tenir set anys i formar part d’una visita catastròfica al zoo.

I és per això que és extremadament perillós el que ha dit Maria Pombo. Perquè llegir ens fa lliures. I en un món governat per les xarxes socials i una extrema dreta en auge, cal llegir per decidir on vols posicionar-te, per descobrir si et sents a gust amb el que explica Almudena Grandes o gaudeixes llegint declaracions de Santiago Abascal, per saber si et trobes més a prop dels versos de Lorca o dels qui van acabar amb la seva vida. I per posicionar-se és necessari saber quina és la teva opinió, i per tenir-ne, cal llegir. I també cal mirar pel·lícules, escoltar pòdcasts, la ràdio, la televisió, cal anar a museus, al teatre i a concerts. Per ser lliure, cal consumir cultura. I cal fer-ho des de ben petit. És necessari que les famílies llegeixin contes abans d’anar a dormir, que busquin estones conjuntes de lectura, que els més petits siguin capaços de decidir si prefereixen les històries de dinosaures o la llegenda de Sant Jordi, i que quan arribin a l’institut puguin dir obertament que El Conde Lucanor no els agrada, però que, en canvi, adorin a Sally Rooney o les novel·les romàntiques d’Alina Not. I que no passi res, perquè quan creixin, abandonaran a Not per començar amb Rodoreda o Austen. O no, o potser descobreixen l’anime i els còmics i son uns apassionats d’Studio Ghibli, o dels videojocs novel·lats, o dels llibres de no ficció, o del Senyor dels Anells o de George Orwell. I aquesta és la gràcia de la cultura, i en especial de la lectura; que defineix qui som.

És per això que quan agafes al metro i seus davant d’algú que està llegint un llibre que tu també has llegit, somrius, perquè sense saber res de qui és aquella persona, ja la sents una mica més a prop teu. Així que, Maria Pombo, no som millors que tu, però segur que hem viatjat a mons, reals i fantàstics, que tu mai descobriràs, hem mantingut converses amb gent d’altres països, d’altres èpoques, d’altres religions i d’altres cultures, hem entès com funcionava el món i per què funciona així ara, hem decidit el que ens agrada i el que no, sabem què volem defensar i quines han de ser les nostres lluites i les llibreries que tenim a casa potser no son tan boniques com la teva, però les nostres, estan plenes de vida.