Donald Trump s’ha convertit en el president dels Estats Units que ha dinamitat l’ordre internacional vigent des del final de la Segona Guerra Mundial. Un president que va intentar un cop d’estat incitant a l’assalt del Congrés el 6 de gener del 2021 per impedir la validació de les eleccions presidencials amb l’argument que li havien estat robades. Un president convicte i condemnat per 32 càrrecs. Un president que té un problema amb els fitxers Epstein. Un president que segresta un president per la força de les armes, no per tornar la democràcia al poble veneçolà, sinó per recuperar el petroli nacionalitzat.
Ha estat una sorpresa? En absolut. Estava escrit i publicat al document Estratègia de Seguretat Nacional (National Security Strategy en anglès, NSS) per l’administració Trump.
Aquest document substitueix el document fundacional de l’administració Truman de 1950 que fixava com a pilars de la política exterior dels Estats Units la democràcia i la defensa de la llibertat davant la Unió Soviètica amb la creació de l’OTAN i l’ajuda a Europa occidental com a baluard davant del comunisme i marcarà la política americana en els setanta-cinc anys posteriors. D’un món bipolar es passarà a un món multipolar a partir de l’Administració Clinton.
El nou document dinamita l’estratègia del 1950 i nega explícitament les premisses que els sustentaven.
La nova NSS es basa en una visió nacionalista que responsabilitza la resta del món dels problemes dels Estats Units. Apareix el lema Pau a través de la força i la desaparició dels valors de la democràcia i la defensa de llibertat com a element cohesionador.
Anem a la mirada del document sobre Iberoamèrica. La visió escrita a la NSS és el retorn a la Doctrina Monroe de 1823 revisada i ampliada a la Doctrina Donroe, titular de la portada del New York Post l’endemà del discurs de presa de possessió. Trump va començar el seu mandat, el 20 de gener del 2025, fa tan sols un any, amb Canadà, Groenlàndia i Panamà al punt de mira. El Canadà com a nou Estat de la Unió, Groenlàndia com a espai propi i Panamà propietari del canal pagat pels Estats Units.
La doctrina Donroe es basa en el pragmatisme de quins avantatges es poden obtenir d’Iberoamèrica? Avantatges en els recursos naturals, militars i de mercats i els beneficis per a les empreses nord-americanes amigues i per a la família. L’objectiu és expulsar els governs a l’esquerra i col·locar dirigents alineats amb aquests postulats.
Tot això amb un sol propòsit: expulsar la Xina del continent americà.
Al principi, semblava que Trump havia substituït la política de les canoneres per la política dels aranzels com a arma intimidatòria. Però Veneçuela ens ha demostrat que la vella política de la força ha tornat.
Vuit anys després, la segona presidència de Trump ha destruït el món que va néixer amb la carta de l’Atlàntic el 1941, que va fixar els fonaments del nou ordre: L’ONU, Bretton Woods, la divisió de les zones d’influència a Ialta, el pla Marshall, la bomba atòmica, la guerra freda, el comunisme davant del món lliure. La creació de la futura Unió Europea sota el lideratge de França i Alemanya que va passar de sis Estats als 27 actuals per evitar precisament nous conflictes armats.
I el paraigua dels Estats Units per protegir el continent europeu de l’amenaça soviètica durant vuitanta anys amb la creació de l’OTAN i les bases americanes repartides pel món.
Assistim a una reconfiguració de les relacions internacionals, i no sabem si veurem un Ialta II amb els Estats Units, la Xina i Rússia, sense la Unió Europea, distribuir-se el món sota les zones d’influència. Recordem que per a Trump la Unió Europea no hauria d’existir.
Fins al 3 de gener les fronteres eren inviolables, però el missatge emès des de Veneçuela podria ser que Taiwan, els països bàltics, Polònia i Finlàndia, parts de Rússia fins al 1917, puguin ser envaïts sense cap sanció. Cada zona d’influència es converteix en el pati del darrere de la Xina, Rússia i els Estats Units.
Les preguntes són: què farà la Unió Europea davant del matonisme trumpista? Permetrà l’annexió de Groenlàndia d’un aliat de l’OTAN? Europa mirava cap a l’Est, però la invasió pot venir per l’Oest. Europa encara no s’ha adonat que Caracas 2025 és Múnic 1938.
Els Estats Units han decidit amb els aranzels convertir la resta del món en els seus vassalls i Trump somia ser un possible Putin a l’americana. El multilateralisme ha mort. Trump ha inaugurat la política unipolar del perdonavides de pati de col·legi.
La segona variable de l’equació de la política de Trump és l’aliança entre els polítics i els tecnofeudals de Silicon Valley, descrits per Giuliano da Empoli a Els enginyers del caos i L’hora dels depredadors. Ells seran els arquitectes de la nova era digital de la intel·ligència artificial.
Els fonaments d’aquesta nova era es basen en l’autoritarisme competitiu en què els partits acudeixen a les urnes, però el govern al poder fa un abús sistemàtic de les institucions que perjudica l’oposició. Avui dia, l’autoritarisme és més difícil de reconèixer. La majoria dels autòcrates del segle XXI són elegits.
En lloc de reprimir de manera violenta l’oposició com Castro o Pinochet, els autòcrates d’avui converteixen les institucions públiques en armes polítiques, utilitzant les agències policials, fiscals i reguladores per castigar els oponents i intimidar els mitjans i la societat civil perquè en quedin al marge i les democràcies es converteixin en il·liberals.
Un dels pilars del sistema democràtic eren els partits polítics que van ser substituïts pels mitjans de comunicació, sobretot la televisió al segle XX. Avui en dia, han estat substituïts per les xarxes socials.
James Carville, l’estrateg demòcrata, va escriure al The New York Times, després de la victòria de Trump el novembre del 2024, que els pòdcasts són els nous diaris i revistes impreses; que les plataformes socials són una consciència social i que els influencers són els guardians digitals d’aquesta consciència.
És l’imperi de la trilogia de la comunicació moderna del mil·lenni: el populisme, la postveritat i les fake news. Per tant, som menys ciutadans i més submisos.
Peter Thiel (propietari de Palantir) i guru de Trump, va escriure que la llibertat no necessita la democràcia. Segur?
