El Partit dels Socialistes de Catalunya, fruit de la confluència del PSC (Congrés), la Federació Catalana del PSOE i el PSC (Reagrupament) ha estat una història d’èxit que té, crec, un gran futur al davant. Ho ha estat perquè va saber conèixer i respectar tradicions i cultures polítiques diverses, però amb unes conviccions compartides sobre el model de societat (llibertat, igualtat, democràcia…) i sobre el model de convivència per a Espanya i per a Catalunya (parlamentarisme, autogovern, reconeixement de la diversitat, federalisme…), que en cap cas podien justificar el fraccionament de la família socialista.
Això, que sobre el paper és tan senzill de dibuixar, només es podia traduir en fets si tothom hi posava una gran dosi de generositat política i mirada intel·ligent al paper que podia jugar la socialdemocràcia al nostre país.
En Josep M. Triginer ens va donar, a tots, testimoni d’aquesta generositat i d’aquesta intel·ligència política. Va ser un actor clau. Com ho van ser Joan Reventós i Josep Verde Aldea. Els tres, els pares fundacionals de l’actual PSC, ens han deixat. Però el seu llegat reneix any rere any en un partit polític que ha estat capaç de preservar arrels i conviccions al mateix temps que ha sabut adaptar-se als canvis profunds que ha viscut la nostra societat des del llunyà 1976.
Quan penso en el Trigi veig una persona generosa, intel·ligent i compromesa. Bregat en el moviment sindical i en la lluita antifranquista, d’on neix el seu convenciment que la política havia de servir, sobretot, per reduir les incerteses i per construir solucions que ajudin els ciutadans i ciutadanes a viure una vida digna i justa. Sempre amb una actitud realista i pragmàtica, fugint del titular fàcil i de les receptes populistes. Un company discret, senzill, honest i un treballador tenaç.
Els socialistes catalans, i els del conjunt d’Espanya, hem de preservar el seu llegat i la seva memòria, com un acte de justícia i de reconeixement. També com un exercici d’aprenentatge que massa sovint les organitzacions polítiques menystenen.
Triginer va voler deixar-nos en la seva darrera obra escrita, “Socialdemocracia Hispana, Ediciones Hildy, 2023”, l’ampli ventall d’idees i de passions que van acompanyar-lo en la seva llarga trajectòria. Uns anys abans, va publicar “Memoria de una transición inacabada (Els Llums, 2019)”, un exercici de memòria de les seves pròpies experiències com a dirigent polític.
Al llarg d’aquests anys he tingut l’honor de compartir amb ell debats públics i més discrets, amb les coincidències i discrepàncies compatibles, sempre, amb l’afecte i el respecte mutus forjats en temps d’èxits i en temps de dificultats.
Fa uns mesos, l’abril de 2025, vam poder fer un petit acte a la Fundació Rafael Campalans, per rebre el seu arxiu personal que, avui, nodreix el fons de la Fundació. Un recull de documents, de vivències i de reflexions que ajuden a entendre els anys difícils d’un període de recuperació democràtica que, com ell mateix, forma part de la nostra història col·lectiva.
