Millor que demanar perdó és sanar la ferida. Quinze mesos després de les greus inundacions que assolaren el País Valencià, el 29 d’octubre de 2024, l’empremta de la destrucció encara és visible en innumerables llocs i al rostre de milers de damnificats. Aquell fatídic dia més de 306.000 persones resultaren afectades en 89 municipis, de les quals 230 perderen la vida. A Castella-La Manxa i Andalusia moriren també vuit persones a conseqüència de la DANA. La superfície inundada al territori valencià va arribar a les 56.173 hectàrees, quasi tres vegades l’extensió l’Albufera de València, segons un mapa cartogràfic elaborat pel Departament de Geografia de la Universitat de València. Les pèrdues materials globals superen els 20.000 M€ i les obres de reconstrucció es calculen en més de 12.000 M€.
La riuada no sols s’ha emportat vides humanes, béns materials i projectes de vida, també s’ha endut per davant un president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, incompetent i mentider, que no va estar a l’altura de les circumstàncies ni durant el dia de la catàstrofe ni al llarg de tot l’any 2025. Com és sabut, en els moments més durs de la riuada, mentre el poble s’ofegava, Mazón estava dinant al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Villaplana, sense assumir la seua responsabilitat com a President per a gestionar directament l’emergència. Una sèrie de manifestacions ciutadanes, organitzades cada mes al llarg del 2025 per la plataforma d’associacions d’afectats Acord Social 2 de 22
Valencià, sota el lema “Mazón, dimissió”, va aconseguir finalment la renúncia de Mazón com a President del Consell el 3 de novembre. Una dimissió en el qual va ser determinant la humiliació de Mazón durant el funeral d’Estat a València, el 29 d’octubre de 2025, en el qual familiars de víctimes el van titllar de “pocavergonya”, “assassí” i “ rata covard”, entre altres improperis, amb crits de “Mazón, dimissió”, davant la mirada atònita dels Reis d’Espanya i les màximes autoritats de l’Estat.
La dimissió de Mazón és una victòria cívica agredolça de la societat valenciana ja que l’expresident conserva la seua acta de diputat a les Corts Valencianes, manté el seu aforament i continua percebent un sumptuós salari públic. L’Acord Social Valencià ha canviat d’estratègia i ara convoca protestes davant sota el lema “Ni oblit ni perdó. Mazón, a la presó”, alhora que exigeix la dimissió en bloc d’un Consell continuista, ara presidit pel popular Juanfran Pérez Llorca, molt pròxim als postulats de Vox. Un president que, no oblidem, ha sigut elegit des de Madrid per decisió dels líders del PP i Vox, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, respectivament, en un clar exemple de governança colonial que molesta a una part important de la ciutadania valenciana.
La mala gestió de la catàstrofe, cal recordar-ho, també va provocar la destitució de la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, el 22 de novembre de 2024, en un clar intent de Mazón d’exonerar-lo de la seua responsabilitat. L’actuació de Pradas en la crisi va ser objecte d’àmplia controvèrsia pública i mediàtica, especialment per no emetre alertes a la ciutadania i per les decisions errònies adoptades des del Centre de Coordinació Operativa Integrada (CECOPI) de la Generalitat Valenciana.
Aquests terratrèmol polític, símptoma de l’anormalitat i polarització social en què viu el poble valencià des de la riuada, no oculta l’aflicció i impotència dels damnificats i d’una part nombrosa de la ciutadania que veu encara lluny allò que els polítics diuen “normalitat” i “reconstrucció”. De fet, l’anomalia i les dificultats en la gestió de la post-riuada han estat les notes dominants aquest darrer any.
Pèrdues humanes i materials desmesurades
I no és per a menys, les dades oficials de la catàstrofe són esborronadores. Exposem algunes de les xifres del dolor. Segons el Pla Endavant de la Generalitat Valenciana, aprovat el 31 de juliol de 2025 (informació que haurà de ser contrastada i si escau refeta en estudis futurs), un total de 306.163 persones van resultar afectades de manera directa o indirecta, entre les quals cal lamentar –com s’ha dit– la mort de 230 persones ofegades per les aigües de fang, segons constaten les resolucions judicials de 30 de maig i 19 d’octubre de 2025. El 69% dels afectats es concentren als municipis de Paiporta, Catarroja, Algemesí, Aldaia, Alfafar, València, Benetússer, Massanassa, Sedaví i Picanya. Però altres 79 localitats valencianes també van patir la fúria de les aigües desbocades.
Globalment les pèrdues materials han estat desmesurades. Van resultar danyades 136 instal·lacions sociosanitàries públiques (entre elles 82 residències, 20 centres de dia i 22 centres ocupacionals); 15.969 habitatges amb un cost estimat de danys de 569 M€, més de 120 centres educatius públics, 166 espais esportius, 165 locals d’associacions i empreses culturals, principalment de les arts escèniques, societats musicals i gremi de llibreters. A més, van ser danyats més de 144.000 vehicles, dels quals aproximadament 122.567 (85%) van ser considerats sinistre total.
Altrament, més de 300 centres i espais públics van ser afectats, 122 d’ells municipals entre els quals destaquen 18 museus, 18 arxius públics, quatre ajuntaments, 10 parcs, 14 places i 31 centres administratius i socioculturals. També tres comissaries, dos parcs de bombers, quatre seus judicials i 80 béns patrimonials. A això cal sumar danys estimats en 1.817 M€ en infraestructures hidràuliques, telecomunicacions, energètiques, urbanístiques i de transport (1.450 km de carreteres, 566 km de vies ferroviàries i 380 ponts i pontons). Així mateix, els danys en actiu del teixit empresarial superen els 11.600 M€ i les pèrdues d’inventari uns 2.300 M€. Igualment, el sector agrari ha patit danys superiors als 1.379 M€ i un impacte en més de 40.000 hectàrees d’ús agrícola. La riuada va colpejar els grups socials més vulnerables, especialment majors de 65 anys, menors de 16 anys, migrants i persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. També van sofrir danys de distinta magnitud els parcs naturals de l’Albufera i del Túria i la marjal de Tavernes de la Valldigna.
I no és per a menys, les dades oficials de la catàstrofe són esborronadores. Exposem algunes de les xifres del dolor. Segons el Pla Endavant de la Generalitat Valenciana, aprovat el 31 de juliol de 2025 (informació que haurà de ser contrastada i si escau refeta en estudis futurs), un total de 306.163 persones van resultar afectades de manera directa o indirecta, entre les quals cal lamentar –com s’ha dit– la mort de 230 persones ofegades per les aigües de fang, segons constaten les resolucions judicials de 30 de maig i 19 d’octubre de 2025. El 69% dels afectats es concentren als municipis de Paiporta, Catarroja, Algemesí, Aldaia, Alfafar, València, Benetússer, Massanassa, Sedaví i Picanya. Però altres 79 localitats valencianes també van patir la fúria de les aigües desbocades.
Globalment les pèrdues materials han estat desmesurades. Van resultar danyades 136 instal·lacions sociosanitàries públiques (entre elles 82 residències, 20 centres de dia i 22 centres ocupacionals); 15.969 habitatges amb un cost estimat de danys de 569 M€, més de 120 centres educatius públics, 166 espais esportius, 165 locals d’associacions i empreses culturals, principalment de les arts escèniques, societats musicals i gremi de llibreters. A més, van ser danyats més de 144.000 vehicles, dels quals aproximadament 122.567 (85%) van ser considerats sinistre total.
Altrament, més de 300 centres i espais públics van ser afectats, 122 d’ells municipals entre els quals destaquen 18 museus, 18 arxius públics, quatre ajuntaments, 10 parcs, 14 places i 31 centres administratius i socioculturals. També tres comissaries, dos parcs de bombers, quatre seus judicials i 80 béns patrimonials. A això cal sumar danys estimats en 1.817 M€ en infraestructures hidràuliques, telecomunicacions, energètiques, urbanístiques i de transport (1.450 km de carreteres, 566 km de vies ferroviàries i 380 ponts i pontons). Així mateix, els danys en actiu del teixit empresarial superen els 11.600 M€ i les pèrdues d’inventari uns 2.300 M€. Igualment, el sector agrari ha patit danys superiors als 1.379 M€ i un impacte en més de 40.000 hectàrees d’ús agrícola. La riuada va colpejar els grups socials més vulnerables, especialment majors de 65 anys, menors de 16 anys, migrants i persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. També van sofrir danys de distinta magnitud els parcs naturals de l’Albufera i del Túria i la marjal de Tavernes de la Valldigna.
Per altra banda, el Consorcio de Compensación de Seguros de España constata, amb dades d’1 de gener de 2026, ha enregistrat 239.670 sol·licituds d’indemnització per danys en béns personals, pèrdues de beneficis i béns materials (habitatges, vehicles, locals comercials i industrials) causats per la DANA del 29 d’octubre fins al 4 de novembre de 2024. béns materials D’aquestes sol·licituds, 239.670 (el 95%) es localitzen als municipis de la província de València, el que evidència la magnitud de la catàstrofe en terres valencianes. Al afegir que fins l’1 de gener d’enguany el consorci ha pagat 210.763 sol·licituds per un import global de 4.159,8 M€.
Durant els mesos més intensos de la postdana l’Estat va desplegar més de 7.500 efectius militars i 10.000 policies nacionals i guàrdies civils, així com diversos grups especialitzats en salvament i activitats subaquàtiques, amb la finalitat de rescatar a supervivents, garantir la seguretat i restablir la normalitat als carrers. Segons el Govern central, es tracta del major desplegament d’efectius de cossos de seguretat i de les forces armades que s’haja fet mai a Espanya en temps de pau. Efectius als quals es van sumar milers i milers de voluntaris i voluntàries, així com policia i funcionariat municipal, que ajudaren en gran manera a netejar els pobles i restablir els serveis públics. No hi ha paraules suficients per agrair aquest magne exercici d’altruisme i solidaritat.
Vehículos de la UME en la plaza de la Constitución de Aldaia. Foto: FM.
