Al llarg de 2025 s’han publicat diverses investigacions per a comprendre la dinàmica fluvial dels rius i barrancs desbordats durant la vesprada-nit del 29 d’octubre de 2024 (d’ara endavant 29-O). Estudis que han desmentit l’allau de faules i desinformacions sobre aquesta qüestió que van circular després de la DANA i que han servit per aclarir científicament què va passar aquell tràgic dia. En la Taula 1 mostrem la dimensió de la inundació citant les rieres desbordades, tant principals com afluents, i els municipis més afectats. Aquesta informació ha estat confeccionada sobre la base de dos rigorosos documents. El primer és la “Propuesta de Plan para la recuperación y mejora de la resiliència frente a las inundacions en el territorio afectado por la DANA en la Comunidad Valenciana”, presentat a consulta pública per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) en juny 2025: https://www.miteco.gob.es/es/agua/participacion-publica/consulta-publica-plan-resiliencia-dana-valencia.html. El segon és l’article publicat en desembre de 2025 en Cuadernos de Geografía, 114-15, titulat “Per on corre l’aigua. El paper de la geomorfologia en les riuades de l’Horta Sud del 29 d’octubre de 2024”: https://turia.uv.es/index.php/CGUV/index. Un estudi elaborat per Francesca Segura, Carles Sanchis i Pablo Giménez, investigadors de les universitats de València, Alacant i Politècnica de València. Es recomanable consultar aquests informes per a una millor comprensió dels processos d’inundació provocats pels rius Magre, Xúquer i Túria, la rambla de Xiva-Poio-Torrent, el barranc de Picassent i els barrancs afluents o tributaris d’aquestes conques principals. I també per a estar millor informats com a ciutadans i més preparats davant futures inundacions.
Foia de Bunyol, el Camp de Túria i l’Horta Sud. Font: Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Font: Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
A les comarques de la conca del Xúquer, la crescuda del riu Magre va provocar amplis desbordaments i greus danys materials i humans. Durant la vesprada del dia 29, l’augment de cabal del Magre va produir l’ompliment de l’embassament de Forata en 12 hores. Aqueix mateix dia, a partir de les 17.30 hores, es va produir desaigües pel sobreeixidor per a laminar millor l’avinguda, cosa que va permetre reduir el cabal d’entrada de 2.050 m³/s a 1.100 m³/s en la seua eixida. A les 17.52 hores la CHX va activar l’escenari 1 del pla d’emergència de la presa i a les 18.05 hores l’escenari 2 de risc de trencament de la presa. Encara que les eixides de l’embassament de Forata van ser de 1.100 m³/s, els elevats cabals aportats per les subconques aigües avall de l’embassament van fer que el cabal màxim de tota la conca del Magre s’haja estimat, preliminarment, en més de 4.000 m³/s, segons la CHX. Els cabals de la conca del Magre aigües avall del Forata van causar danys greus en les poblacions d’Utiel, Bunyol, l’Alcúdia, Carlet, Guadassuar i Algemesí, entre altres, malgrat la laminació de l’avinguda.
La crescuda del Xúquer va ser deguda principalment al riu Magre, però els cabals del Xúquer ja eren elevats per les aportacions dels rius Sellent i Albaida. El pantà de Tous va emmagatzemar íntegrament els cabals rebuts, estimats en uns 400 m³/s, mentre que el Sellent i l’Albaida tenien cabals moderats. El cabal del Xúquer, després de la confluència amb el Magre, va produir desbordaments cap al Parc Natural de l’Albufera i la marjal de Tavernes de la Valldigna, inundant una part important de la Ribera del Xúquer, registrant un cabal pròxim a 1.600 m3/s en l’estació d’aforaments de l’Hort Mulet.
Pel que fa a l’Horta Sud, cal destacar que la zona inundada el 29 d’octubre fou molt més gran que la que figura en els mapes de perillositat del Sistema Nacional de Zones Inundables, on se simulen Àrees amb Risc Potencial Significatiu d’Inundació (ARPSI) –com és el cas de la conca de la rambla de Xiva-Poio-Torrent–, així com en el Pla de Gestió del Risc d’Inundació de la Comunitat Valenciana que té la finalitat de coordinar accions de prevenció i protecció contra inundacions. La dinàmica fluvial és molt complexa en aquesta comarca. Es registraren diverses inundacions que no foren sincròniques.
El sistema hidrològic que més danys causà a l’Horta Sud és la rambla de Xiva-Poio-Torrent. Aquesta conca hidrogràfica de 479 km2 la formen 81 barrancs, molts d’ells de connexió no massa clara que en moments de grans inundacions funcionen de manera conjunta. De totes les torrenteres secundàries de la conca destaquen per la seua grandària els barrancs Grande, Gallo, Canaleja, Pelos, Gallego i 9 de 22
Horteta, que aportaren cabals de crescuda a la rambla principal causant caos i destrucció a Torrent, Paiporta, Picanya, Catarroja, Albal, Massanassa, Alfafar, Benetússer i Sedaví. Destaca també la força destructiva del sistema format pels barrancs de Poçalet i Saleta, que negaren Aldaia, Alaquàs, Quart de Poblet, Xirivella i les pedanies del sud de la ciutat de València. Les aigües de la Saleta s’ajuntaren amb les de la rambla de Torrent als termes d’Alfafar, Benetússer i Sedaví.
Cal assenyalar que fins a 1957 les aigües desbordades del Poio, Pozalet i Saleta desaiguaven en el desaparegut barranc de la Rambleta de València. La construcció del Nou Llit del Túria va interrompre aquest flux i en la riuada de 2024 ha estat una barrera infranquejable i s’ha vist com les aigües d’aquests barrancs van ofegar les pedanies del sud de València.
La topografia de la conca (un desnivell de 700-900 m entre les serres de capçalera i la desembocadura, que descendeix fins a nivells inferiors a 100 m en menys de 50 km), va provocar una inundació llamp o flash flood, que consisteix en una crescuda ràpida dels cabals i sediments arrossegats i un augment considerable de la seua velocitat. La rambla de Poio no va ser l’única causant de la riuada. Un estudi cronològic dels volums de precipitació a les subconques d’aquesta rambla durant el 29-O, coordinat per Alejandro J. Pérez Cueva de la Universitat de València, planteja que s’ajuntaren els pics de cabal de l’Horteta, Gallego i la part baixa del Poio (que va trencar l’aforament amb 2.283 m3/s) i aleshores la riuada triplicà aqueixa quantitat. Afirma també que arribaren primer les aigües de l’Horteta i seguidament ho feren les del Gallego i Poio, amb una certa laminació del pic de crescuda.
En el cas del Túria, L’estació d’aforaments EA-25 La Presa, que va deixar de funcionar a les 22.35 h del dia 29, ve enregistrar un cabal de 1.762 m³/s). El cabal a Vilamarxant va arribar al 1.943 m³/s a les 2.25 h i en l’assut del Repartiment 2.031 m³/s a les 4.35 h, ja prop de la desembocadura a la mar. Aqueix cabal va poder ser evacuat pel llit nou del Túria, dissenyat per a 5.000 m³/s, sense dificultat, segons la CHX. En la riuada de 2024 el cabal del Túria s’alimentà principalment d’escorrenties del riu Reatillo, la rambla de Castellarda i petits barrancs.
La magnitud de la riuada a l’Horta Sud ha permés constatar un fet inquietant. Les fondalades del terreny i els paleocaixers d’antics barrancs desapareguts han estat clau en l’agreujament de la inundació ja que han fet augmentar considerablement la làmina d’inundació en alguns pobles. Així ho demostra l’estudi «Per on corre l’aigua en un inundació» esmentat més amunt. Els paleocaixers són antics llits de barrancs abandonats que han quedat sepultats o modificats per ventalls al·luvials produïts quan les rieres busquen perfils de circulació més favorables. L’acció urbanitzadora que ha sofert l’Horta Sud en les darreres dècades (s’ha construït sobre aquestes antigues rambles) fa difícil el seu reconeixement visual; la majoria d’ells no es veuen perquè estan tapats per asfalt, habitatges o infraestructures viàries. L’activació dels paleocaixers només es produeix quan hi ha desbordaments extraordinaris, com va ocórrer el 29-O. Els autors d’aquesta investigació assenyalen que les aigües desbordades buscaven els antics caixers i fondalades en zones avui urbanitzades intensificant així els danys. Són els casos concrets del paleocaixer del barranc de la Saleta (afecta a les pedanies del sud de València) i diversos paleocaixers del marge dret i esquerre del barranc de Torrent que van afectar greument Paiporta, Alfafar, Massanassa, Catarroja i Albal. L’experiència de l’Horta Sud ha de fer reflexionar a les administracions perquè incorporen els paleocaixers en la gestió del territori i el disseny urbanístic municipal contra el risc d’inundacions.
La desaparició del barranc de la Rambleta de València (ubicat en l’antiga horta de la Séquia de Favara), i també del barranc de la Rambleta de Catarroja-Albal, són dos exemples de com l’antropització del sòl s’ha realitzat inconscientment en territoris d’alta perillositat d’inundació. Avui aquests antics barrancs són paleocaixers coberts d’asfalt. Però l’aigua té memòria i sempre torna al seu llit. En la riuada de 2024, aquestes dues rambles –convertides avui en paleocaixers– van “reclamar les seues escriptures” i les aigües van arrasar en tot el que van trobar al seu pas.
La Rambleta de València estava connectada antigament al sistema d’al·luvions dels barrancs de Poçalet, Saleta i Poio i també al desaparegut barranc de Patraix de València. La Rambleta ocupava la part final d’aquesta subconca. S’iniciava junt a l’Alqueria dels Aiguamolls al sud-est del cementeri municipal, i desaiguava als marjals del litoral. En episodis de pluges torrencials, la Rambleta evacuava les aigües dels barrancs de Poçalet, Saleta i Poio, nodrit aquest últim pel barranc de Gallego. Ho constaten estudis de Carles Sanchis i José Miguel Ruiz. Així va ser fins a la riuada de 1957. Però a mitjans del segle XX començà a urbanitzar-se l’horta de Favara culminant el procés amb la creació del barri de Sant Marcel·lí, que començà a edificar-se a partir de 1949. Posteriorment, la construcció del Nou Llit 10 de 22
del Túria i V-30 després de la riuada de 1957 acabà definitivament amb la Rambleta, impedint així evacuar els cabals provinents dels barrancs del Pla de Quart. Les conseqüències d’això han sigut nefastes per a l’Horta Sud, en la riuada de 2024 les aigües del Poçalet, Saleta i Poio van topar amb la barrera del Nou Llit del Túria desviant els cabals cap a les pedanies del sud de València part dels municipis d’Alfafar, Benetússer i Sedaví. Recordem, aquell amarg 29 d’octubre van morir en aquest embut 50 persones per aquest ordre: València 16, Alfafar 15, Benetússer 10 i Sedaví 9.
Així mateix, el barranc de la Rambleta de Catarroja actuava com un sobreeixidor del barranc de Torrent. A partir de la dècada de 1950 es va produir la gradual desaparició de la rambla per la construcció massiva d’habitatges, configurant l’avinguda de la Rambleta, una de les barriades més poblades de Catarroja i la zona del poble més afectada per les riuades de 1957 i 2024. Avui el barranc sols conserva un tram de caixer al límit d’Albal, municipi on l’aigua va superar els dos metres en les riuades de 1864, 1897, 1957 i 2024. En la riuada de 2024 moriren 30 persones a Catarroja i 3 a Albal.
La situació és també complexa al barranc de la Saleta, que sols conserva una part del caixer al terme d’Aldaia. Aigües amunt es veu afectat pel nuc de les autovies A-7 i A-3 i diversos polígons industrials, mentre que aigües avall el caixer desapareix completament pels termes de Xirivella i València, sense cap possibilitat de desaiguar en la desapareguda Rambleta de València.
