Any Ximeno: un homenatge a la coherència des de Sant Hilari Sacalm

Un any d’activitats a Sant Hilari

Ens hem acostumat a aprofitar les xifres rodones d’aniversaris per a  commemorar fets rellevants. Benvingut el pretext si serveix per recordar persones que han dedicat la seva activitat a treballar per la societat. Aquest any 2026 una de les efemèrides principals és l’Any Gaudí: el reconegut arquitecte va morir el 1926, ara fa cent anys. El mateix any moria també un home lògicament menys conegut però que va jugar un paper destacat al nostre país, Josep Ximeno i Planas, periodista, crític teatral i fotògraf que va passar la segona part de la seva vida a Sant Hilari Sacalm. L’Ajuntament d’aquest municipi ha organitzat per aquest motiu l’Any Ximeno.

El 13 de gener, a la Sala Noble de Sant Hilari, es va donar el tret de sortida a l’Any Ximeno. Van intervenir l’alcalde, Jordi Rotllant, la besneta de Josep Ximeno, Mònica Ximeno, en nom de la família, Jordi Grau, president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i Joan Escolà, president de Sútia d’Art. El regidor de Cultura, Jordi Moragas, ànima de la commemoració, va anunciar els actes que s’aniran desenvolupant durant tot l’any: l’exposició ‘Ximeno de prop’, una conferència del professor Narcís Figueras, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, sobre l’impacte de l’estiueig al municipi, una ruta patrimonial sobre aquest fenomen, una mostra de les postals que Ximeno va produir durant la seva estada al poble, una auca elaborada pels nens i nenes de les escoles o l’elaboració d’un capgrós amb la imatge de Josep Ximeno.

Sant Hilari Sacalm és un municipi d’uns 6.000 habitants, que pertany a la comarca de La Selva, tradicionalment considerat capital de Les Guilleries. Coneguda com a ‘vila de les cent fonts’, durant la segona meitat del segle XIX i bona part del XX va ser un punt essencial del turisme de muntanya al nostre país, fet que va dotar la vila de nombrosos hotels i balnearis. Avui continua essent un indret que mereix ser visitat. En l’actualitat està governat pel Partit Independent de les Guilleries, que va guanyar les darreres eleccions municipals per majoria absoluta. És una candidatura municipalista, d’esquerres, catalanista i ecologista, encapçalada per l’actual alcalde, Jordi Rotllant, i vinculada als Independents de La Selva, una agrupació amb una forta incidència a la comarca, en la que juga un paper destacat l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga.

Condemnat per injúries i desterrat

La trajectòria vital de Josep Ximeno podria inspirar una novel·la o una pel·lícula. En tot cas, és un reflex de la història de Catalunya entre els segles XIX i XX, un testimoni de la Renaixença.

Josep Ximeno va néixer a Barcelona l’any 1864. Fou un periodista, publicista i crític i autor teatral, fundador l’any 1892 del setmanari ‘Lo Teatre Regional’. L’any 1897 va haver d’abandonar la seva ciutat després de ser condemnat per injúries per tenir prou coratge per denunciar el plagi, més que demostrat i reconegut, d’una obra francesa, ‘Les Vacances du Mariage’, reconvertida per Anton Ferrer i i Codina, en ‘La Suripanta’. De res no li serví tenir raó. El Tribunal Suprem espanyol ratificà la condemna imposada per l’Audiència de Barcelona, influït, sembla ser, per arguments tan indiscutibles com que Anton Ferrer estava en possessió d’una medalla de Carlos III i que els intel·lectuals que donaven suport a Ximeno eren tots catalanistes.

Sant Hilari i el catalanisme

La sentència condemnava Ximeno a ser desterrat a més de 25 quilòmetres de la capital, com a mínim, durant tres anys. I així, després de rebre la solidaritat dels seus amics en un gran acte que va tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona el 22 de maig de 1897, Josep Ximeno va marxar cap a Sant Celoni, per establir-se després a Sant Hilari Sacalm. Segurament la vitalitat econòmica que suposava per aquella vila el turisme dels estiuejants benestants va influir en una decisió adoptada en funció d’on podia guanyar-se la vida després de perdre-ho tot. Poc es podia imaginar que, molts anys després, un dels carrers principals de Sant Hilari portaria el seu nom.

La decisió de viure a Sant Hilari va canviar la seva vida però també la del poble. Josep Ximeno, un avançat del ‘merchandising’, va obrir una botiga, ‘La Modernista’, que venia records, joguines i postals que els estiuejants consumien. Les fotografies i postals que va editar constitueixen un fons impagable per conèixer la història d’aquells anys i de l’impacte de l’estiueig en un poble que llavors tenia 2.500 habitants.

Periodista i catalanista, Ximeno va publicar dues revistes, L’Estiuada (1908-1914) i La Lliroia (1922-1923). Les revistes, de marcat caràcter nacionalista, van servir per estendre el catalanisme a Sant Hilari. En el primer editorial de ‘L’estiuada’ recordava que Catalunya “te per ideal, primordial, mes noble, la seva redempció total, el conqueriment del seu dret con a entitat viva y natural”; afegia que “Sols amb una existència autònoma, podrà enfortir la seva vida a plena llum mundial”. I el juliol de 1911 es preguntava com podia ser que hi hagués catalans que no fossin catalanistes. Destacats protagonistes de la vida política i cultural com mossèn Antoni M. Alcover, Eduard Fontserè, Joaquim Folch i Torres o Antoni Rovira i Virgili van col·laborar en les publicacions de Ximeno. Els escrits de dos periodistes, Lluís Bonada (El Temps, 23/08/2011) i Jordi Grau (ElPuntAvui, 13/01/2026), ens poden ajudar a conèixer millor la trajectòria d’un personatge singular.

Paradoxes de la història: El general Josep Moragues, fill de Sant Hilari, va ser executat a Barcelona l’any 1715. Gairebé dos segles després, de la capital de Catalunya arribava al poble, Josep Ximeno, que portava els aires nous del catalanisme. És més que positiu que l’Ajuntament de la vila on va morir Ximeno vulgui explicar la seva trajectòria. Però el seu exemple de coherència, de capacitat de resistència davant la injustícia, i el seu compromís amb el país i la llengua, mereixerien ser coneguts arreu dels Països Catalans. Potser, aprofitant el centenari de la seva mort, el món del teatre, del periodisme i del dret de la ciutat on va néixer, va treballar i fou condemnat, Barcelona, podrien impulsar algun acte de reparació que ajudés a recuperar la seva memòria.