Huang- Jie: “A Taiwan, l’exèrcit i els drets LGTBIQA+ van de bracet”

Huang-jie és la senadora més jove de l’actual legislatura i la primera figura política obertament no heterosexual de Taiwan. Tot i que la BBC l’ha inclosa en la seva llista de les 100 dones més influents del 2024, el seu aspecte i la seva activitat diària disten molt del que s’espera a les altes esferes de la política internacional. Em rep amb una tassa de te amb baies de goji al seu despatx del Yuan Legislatiu, a Taipei, per parlar de dues qüestions que a la ciutadania europea li costa conjugar, però que a Taiwan formen un tàndem quotidià: l’exèrcit i els drets LGTBIQA+.

El 2022, durant el primer dia de la invasió russa contra Ucraïna, “Taiwan” va ser trending topic a Twitter. El passat 3 de gener, després de la intervenció militar nord-americana a Caracas que va acompanyar el segrest del president Maduro, el nom de l’illa va tornar a fer-se viral a les xarxes socials. Huang-jie no se’n sorprèn. L’amenaça d’una intervenció militar forma part de la quotidianitat taiwanesa.

—A Europa costa conjugar la guerra amb la defensa dels drets LGTBIQA+. Com es viu aquesta tensió a Taiwan?

—Els taiwanesos vivim sota el foc constant de qui qüestiona la nostra existència, la nostra democràcia i la nostra diversitat. Això fa que els qui defensem la igualtat per a les persones LGTBIQA+, els qui defensen la pena de mort i els qui creuen en el binarisme sexual hàgim de treballar junts. La nostra prioritat és la sobirania nacional i la independència.

És conscient que la seva imatge no encaixa amb el perfil tradicional de la política taiwanesa. S’assenyala les metxes color fúcsia mentre ho explica.

—La teva aparença trenca amb el cànon polític tradicional. Quin cost té això en el teu dia a dia?

—M’adreço a un electorat amb valors conservadors que, a vegades, no entén ni la meva manera de ser ni la meva aparença. Tot i que la situació ha millorat, continuo rebent comentaris masclistes i d’odi per la meva imatge, la meva orientació sexual i la meva manera de ser. En política es presta molta atenció a l’aparença, i sé que el meu maquillatge o la roba que em poso generen i frustren expectatives constantment.

Així i tot, subratlla que el prejudici s’intensifica com més visible és la dissidència.

—Notes diferències en el tracte segons el tipus de dissidència de gènere o sexual?

—El rebuig és més gran cap a qui es presenta de manera menys normativa: homes molt femenins o dones molt masculines. En la meva experiència, de vegades l’atenció que rebo respon més a la curiositat per saber com és una persona LGTBIQA+ en la vida real que no pas a una hostilitat oberta. La societat taiwanesa accepta la diversitat, però encara hem de treballar per transmetre que aquesta diversitat també existeix dins de les famílies. De fet, la qüestió de la diversitat familiar continua sent molt conflictiva en una societat tan patriarcal.

Com passa a Europa, en els darrers anys el debat sobre la gestació subrogada ha afegit complexitat al tema. A Taiwan, la tecnologia reproductiva està molt avançada i no resulta difícil imaginar un futur pròxim en què la subrogació sigui —almenys des del punt de vista tècnic— accessible per a tothom. Per a Huang-jie, però, aquest horitzó planteja riscos. Ha expressat en diverses ocasions el seu rebuig a un marc regulador que permeti la subrogació en els termes actuals, una postura que, assenyala, s’aproxima a la que manté avui el govern espanyol.

—Quina és la teva posició sobre la gestació subrogada i la reproducció assistida?

—M’agradaria que les dones lesbianes no necessitessin permís legal per accedir a tècniques de reproducció assistida en els seus propis cossos. Però m’oposo a la legalització de la subrogació tal com s’ha plantejat, perquè corre el risc de descuidar el benestar de les dones.

Segons comenta, la joventut va ser un factor decisiu en la seva trajectòria política. Somriu en parlar d’una carrera que, en poc més de cinc anys, l’ha portat de la política local a la primera línia nacional. En aquest temps s’ha enfrontat a rivals amb dècades d’experiència i ha viscut l’homofòbia i el masclisme tant en la política com en l’àmbit familiar.

—Com va influir la teva edat en la teva entrada en política?

—Els joves ens atrevim amb tot! Jo vaig començar participant en moviments socials quan encara era a la universitat. Em vaig manifestar contra un tractat comercial favorable a la República Popular de la Xina i aquell moviment va acabar convertint-se en un partit polític —el Partit del Nou Poder— que em va donar l’oportunitat d’entrar en la política institucional.

Sortir de l’armari també va contribuir a la seva visibilitat pública, tot i que matisa el relat.

—Fins a quin punt va ser decisiu sortir de l’armari per a la teva projecció política?

—Puc assegurar-te que no sóc la primera ni l’única. Però la societat taiwanesa és molt patriarcal i estableix estàndards molt estrictes per als homes. Ells no s’ho poden permetre. Van a qualsevol acte, per informal que sigui, amb vestit i corbata. Tant de bo aviat puguem veure’ls amb alguna cosa que no sigui la camisa blanca i l’americana blava; amb les ungles pintades o els cabells tenyits!

El seu activisme es va consolidar durant les protestes estudiantils contra l’acostament a la Xina a través d’acords comercials. L’exemple de Hong Kong apareix de manera recurrent en el seu discurs.

—Quines lliçons extreu Taiwan del cas de Hong Kong?

—Ja hem vist com s’ha deteriorat la seva qualitat democràtica. No sé fins a quin punt la joventut taiwanesa és conscient que correm el mateix risc. La imatge de la Xina que reben molts dels nostres joves arriba a través de plataformes com TikTok, que blanquegen la manca de drets i de diversitat.

Mentre parla, mostra un calendari amb fotografies d’actuacions de drag queens taiwaneses. Per a ella, aquesta creativitat és una forma de resistència en risc davant l’auge de les amenaces pro-xineses.

—Quin paper juguen la cultura i la creativitat en aquesta resistència?

—En el cas de Hong Kong, la música, el cinema i la literatura han estat fonamentals per donar a conèixer la seva realitat i recaptar suport internacional. Taiwan ha après d’aquest exemple. Escriptors com Qiu Miaojin o Chen Xue van ser pioners a projectar fora de l’illa els valors feministes i democràtics taiwanesos. Sé que per a algú d’esquerres a Europa pot resultar difícil acceptar que la defensa del feminisme, dels drets LGTBIQA+ i de la diversitat impliqui també donar suport a la defensa militar de la sobirania nacional. Per això convido que ens visitin, que coneguin Taiwan, la seva cultura i la seva diversitat perquè comprenguin la necessitat de protegir-lo.