Hem aprés moltes coses d’aquesta riuada extraordinària. Diversos estudis multidisciplinars realitzats per especialistes de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València, així com d’altres organismes públics com l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), el Centre d’Estudi i Experimentació d’Obres Públiques (Cedex) o l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet), a més d’historiadors posats en matèria d’inundacions, han analitzat científicament les causes i el desenvolupament i afectació de la riuada, posant de relleu lliçons d’allò que cal millorar amb l’objectiu de preparar respostes a futurs episodis d’inundació que milloren les deficiències i reduïsquen les vulnerabilitats. Les riuades són un flagell que retorna en el temps en l’àrea mediterrània de la península ibèrica. Aprendre a viure amb el risc d’inundacions és vital, perquè en el futur vindran més riuades.
La riuada de 2024 ha posat de relleu no sols errors colossals en la gestió política de l’emergència abans, durant i immediatament després de la inundació, sinó també en la gestió urbanística del territori i en la manca d’informació de la població. Hem d’aprendre dels errors. Hi ha almenys cinc elements que cal administrar bé i sense demora en un futur pròxim si volem que la recuperació social i material de la catàstrofe siga real i efectiva. Les apunte tot seguit:
- Justícia i reparació amb les víctimes mortals de la DANA.
- Establiment d’un protocol eficient i compartit d’alerta primerenca a la població amb una cadena de comandament visible i cohesionada.
- Accelerar el ritme de la reconstrucció als municipis i la inversió en obres d’emergència a les rieres desbordades i en infraestructures hidràuliques de defensa contra inundacions.
- Reordenació urbanística del territori i de les infraestructures de comunicació en coherència amb el risc d’inundacions, tot desenvolupant polítiques de governança metropolitana.
- Educació a la població en la prevenció i el riscs d’inundacions.
Un any buscant la veritat
2025 ha estat l’any de la instrucció judicial de la DANA. La pressió política de les víctimes i associacions d’afectats ha aconseguit traure a Mazón de la presidència, mentre la instrucció judicial continua aclarint la gestió del dia de la tragèdia. Des del 5 de desembre de 2024 el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja, la titular del qual és Nuria Ruiz Tobarra, duu endavant una impecable investigació judicial. La jutgessa ha imputat l’ex consellera Salomé Pradas i el seu número dos, l’exsecretari autonòmic d’emergències, Emilio Argüeso, per presumptes delictes d’homicidi i lesions per imprudència per la seua nefasta actuació el 29-O, alhora que ha convidat Mazón a què declare voluntàriament en via judicial, cosa que s’ha negat. Tal com han destacat diversos autos judicials, la incompetència de Mazón, Pradas i Argüeso va causar un enviament tardà i erroni de l’avís És-Alert, que va arribar als mòbils dels ciutadans a les 20.11 hores del dia del temporal, quan ja s’havien produït moltes morts. La jutgessa destaca en un dels seus autos “la existència d’indicis aclaparadors d’una conducta negligent” per part de Salomé Pradas. De fet, la jutgessa ha incorporat a la causa un estudi conjunt de la Universitat de València, Aemet i Avamet en el qual es constata que el 29-O es produïren morts entre les 14.45 i 17.30 hores pels desbordaments dels barrancs de l’Horteta i Gallego.
Les actuacions del jutjat de Catarroja han desmuntat, una darrere de l’altra, les falsedats que els investigats i alguns sectors de la dreta i la ultradreta han efectuat contra la jutgessa per a arxivar la causa i posar el focus de les responsabilitats en el Govern central i la CHX. Aquesta ha estat l’estratègia abjecta del Partit Popular i Vox amb la finalitat d’alliberar de responsabilitat a la Generalitat Valenciana, que posseeix per llei –s’ha de recordar– les competències en emergències i protecció civil al territori valencià així com la vigilància de barrancs. La instrucció de la jutgessa de Catarroja ha estat avalada en nombroses ocasions per l’Audiència Provincial de València davant la intenció de la dreta d’apartar-la de la causa. La dreta no ha parat de tergiversar els fets en una deshonesta fugida cap avant. Passat ja un any de la catàstrofe, les ferides dels familiars de les víctimes continuen obertes mentre i exigeixen justícia i reparació. En el moment d’escriure aquestes línies el jutjat de Catarroja investiga els WhatsApp entre Mazón i Feijóo la vesprada-nit del 29-O. No sabem com acabarà finalment la instrucció, però és evident que el PP ha perdut el relat dels fets.
Anticipar-se amb decisió
El 29 d’octubre de 2024 va quedar demostrada la manca de coordinació i de resposta immediata de les institucions públiques davant l’emergència. L’Es-Alert enviat a les 20.11 hores va ser erroni i tardà, el CECOPI de la Generalitat i el propi Consell no van saber com gestionar la informació de l’Aemet i la CHX, que sí avisaren abans tant de l’arribada de pluges torrencials com del risc de desbordaments. De fet, el 29-O l’Aemet activà l’avís roig a les 7.36 hores, però el Consell no envià l’Es-Alert fins a les 20.11 hores, va tardar 12.35 hores a reaccionar amb les nefastes conseqüències que ja coneguem. I més encara, el Consell no es va plantejar en cap moment decretar el confinament de la població. Altres institucions, com la Universitat de València, sí feren cas als avisos de l’Aemet i la CHX i suspengueren les seues activitats.
Un any després s’ha aprés la lliçó. Durant les jornades de pluges intenses del 29 de setembre i el 28 de desembre de 2025 les coses es van fer millor. El 28 de desembre va ser una jornada de caos i angoixa a la Ribera Alta. Un temporal de pluges va provocar desbordaments en punts crítics dels rius Magre i Verd i el barranc de Barxeta inundant l’Alcúdia, Guadassuar, Barxeta, Carcaixent, Rafelguaraf i la Pobla Llarga, municipis que van resultar castigats per les aigües el 29-O de 2024.
En ambdós casos l’alerta roja es va afrontar amb recomanacions clares a la ciutadania, suspensió d’activitats escolars i actes públics, trànsit reordenat i una cadena de comandament de l’emergència visible i ordenada. La Generalitat, ajuntaments i organismes d’emergències actuaren amb un guió clar i compartit. I més encara, els Es-Alert s’enviaren a temps i amb un missatge clar: evitar desplaçaments innecessaris, aïllar-se dels llits de rius i barrancs, respectar els talls de trànsit i en cas d’increment del nivell d’aigua accedir a pisos superiors. En aquests dos casos l’Aemet i la CHX van fer la mateixa tasca, però ara el Consell ha tingut percepció del risc i s’ha anticipat. S’ha demostrat que l’alerta primerenca és clau perquè ha permés a la població blindar les seues cases i autoprotegir-se.
Igualment s’ha avançat bastant en l’àmbit local. Molts ajuntaments han analitzat metòdicament els seus plans de d’actuació davant el risc d’inundacions per aplicar-los de manera eficient davant una emergència real, mentre que altres municipis que no tenien pla l’estan redactant ara, alhora que s’han constituït més Centres de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL). També s’han format en molts municipis comissions ciutadanes de reconstrucció en col·laboració amb els ajuntaments.
