Ressorgir del fang, el costós camí de la recuperació de la DANA (IV) Una reconstrucció desigual

Però la reconstrucció de la DANA va lenta, es prolongarà almenys tres anys més, segons manifesten els alcaldes dels pobles afectats, els quals venen demanant insistentment al Govern personal qualificat i contractes d’emergència per accelerar la reconstrucció. Els treballs avancen a diferents velocitats. Ja s’han retirat les campes de cotxes destruïts per la riuada i les massives tones de residus en zones urbanes i rurals. Un estudi de la UPV i la Fundació Naturgy revela que en 2025 s’han gestionat un milió i mig de tones de la riuada, l’equivalent a tot un any de residus arreplegats al País Valencià.

També han finalitzat les obres de reparació de les autovies i carreteres secundàries destrossades per la inundació, executades pel Govern, la Generalitat i la Diputació de València. La xarxa de carreteres està totalment recuperada. El Ministeri de Transports ha destinat 2.600 M€ per a la reconstrucció de ponts, autovies i vies fèrries estatals, alhora que la Generalitat Valenciana ha invertit més 100 M€ en carreteres locals. Grans vies de comunicació ja recuperades, com l’Autovia del Mediterrani (A-7), l’Autovia Madrid-València (A-3), la Pista de Silla (A-31), la V-30 de València o la línia de rodalies C-3, entre altres, han tornat la normalitat als desplaçaments. A l’Horta Sud, la reobertura a l’estiu de 2025 de l’Autovia de Torrent, el Distribuïdor Comarcal Sud i la línia 1 del metro entre Valencia i Torrent va restablir la normalitat del trànsit entre els municipis de comarca i València.

En resum, el Govern central ha destinat 16.000 M€ per a la reconstrucció, tant en ajudes directes a damnificats i ajuntaments com en la reparació d’infraestructures públiques, habitatges i per a reactivar l’economia. Per la seua part, la Generalitat ha mobilitzat 2.500 M€ d’ajudes directes i en contractes d’obres d’emergència. Com a exemple cal destacar 1.745,3 M€ del Govern en subvencions directes a 80 ajuntaments i diputacions per a reconstruir infraestructures, equipaments, edificis i serveis públics. Això no obstant, a la batalla del fang se suma la batalla política pel relat, que ha enfrontat durant mesos el Govern d’Espanya i la Generalitat Valenciana en una ridícula i malintencionada guerra de xifres atiada pel Consell de Carlos Mazón per veure quina administració està liderant la recuperació.

Això no obstant, més enllà de les baralles polítiques està la realitat. És el cas de les obres d’emergència desenvolupades per la CHX per netejar i restaurar marges i llits de rius i barrancs. En les Taules 2 i 3 oferim un resum de les principals actuacions en marxa. La CHX ha destinat vora 934 M€ per a refer els trams destrossats dels rius Túria i Magre, la rambla de Xiva-Poio-Torrent i barrancs tributaris, i el barranc de Picassent. Bastants d’aquests projectes ja estan finalitzats, com és el cas de les obres de defensa contra avingudes en l’EDAR de Torrent, situada al marge dret del barranc. En alguns trams de rieres, com el llit del barranc de Torrent al seu pas per Picanya i Paiporta, són visibles els treballs que s’estan realitzant. Igualment, en aquests dos municipis, a data d’avui, encara continuen les obres de construcció dels ponts i passarel·les de vianants que va destruir la riuada.

Però encara queden moltes obres a fer, sobretot en edificis municipals, clavegueram local i reparació d’ascensor d’habitatges. La desfeta de la DANA va ser tan colossal que les obres de reconstrucció no marxen al ritme que desitjarien el veïnat i els alcaldes dels pobles afectats. A Aldaia, per exemple, 21 edificis i espais municipals van ser danyats o destrossats per la inundació; si bé s’han restablert els serveis d’alguns centres com el Teatre Auditori Municipal (TAMA), la Casa de la Música o la Biblioteca Pública, altres romanen temporalment tancats com és el cas del Museu del Palmito d’Aldaia (MUPA). En aquest municipi l’Agència Tributària Municipal arrasada per la riuada està ubicada provisionalment en la sala de plens, mentre que els plenaris de la corporació es venen fent al Teatre del Mercat. A Aldaia, com en molts altres pobles damnificats, la normalitat es veu encara llunyana.

Un any després, a les petites empreses industrials i el comerç local també els costa eixir del fang. Així ho constata l’informe de la Cambra Oficial de Comerç de València (COCV) titulat “Balance de la situación empresarial de la zona zero, tras un año de la dana de octubre de 2024”. Aquest estudi s’ha basat en l’anàlisi de 1.345 comerços minoristes, hostaleria i serveis, i 2.016 empreses industrials ubicades als municipis amb les instal·lacions comercials i industrials més afectades per la riuada: Alaquàs, Albal, l’Alcúdia, Aldaia, Alfafar, Algemesí, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Massanassa, Paiporta, Picanya, Sedaví, Riba-roja del Túria i Xirivella. Els resultats són preocupants.

Un centenar d’indústries, el 5,8%, han tancat les seues portes definitivament per manca de tresoreria per afrontar la reactivació. Un altre 9,2% van tancar per altres motius però en el context de la conjuntura creada per la DANA. Cal destacar també que el 80% de les empreses van parar la producció setmanes o mesos després riuada i van necessitar finançament extern per reiniciar la seua activitat. De fet, el Govern i la Generalitat van destinar fins octubre de 2025 un total de 5.075,7 M€ de suport financer. Amb tot això, en l’actualitat el 85% de les indústries afectades per la DANA romanen obertes. Davant d’això, la CCV demana l’adaptació dels polígons al risc d’inundacions i suport directe de l’Administració per a la total recuperació de les instal·lacions i la maquinària danyades.

Pel que fa al comerç, 460 locals (6%) han tancat les persianes, sols el 47,2% ha recuperat totalment un any després el nivell d’activitat prèvia a la riuada, mentre que el 46,8% de comerços ha reduït molt la seua activitat i necessiten suport tècnic i financer per a consolidar la recuperació.

El camp també ho està passant mal. El sector agrari ha patit danys superiors als 1.379 M€ i un impacte en més de 40.000 hectàrees. La majoria de cultius van resultar arrasats o fets malbé, afectant sobretot les explotacions de cítrics, caqui, hortalisses i arròs a l’Horta Sud i la Ribera Alta i Baixa. A més de la destrucció de camins d’accés, sistemes de reg, erosió del sòl i degradació d’hàbitats. La recuperació requerirà d’una reconstrucció prolongada, segons han manifestat la Unió Llauradora i Ramadera del País Valencià i l’Associación Valenciana de Agricultores-Asaja.