Manuel Valls i Pilar Rahola: allò que Israel uneix que no ho separin la unitat d’Espanya i la independència de Catalunya

A ningú no se li escapa que un objectiu encomiable, lluitar contra l’antisemitisme, avui no es pot sostreure del genocidi que l’estat d’Israel està perpetrant a Palestina. Evidentment es pot combatre alhora l’antisemitisme, que a Espanya té una llarga tradició lligada als valors conservadors i excloents, i ser crític amb els crims impulsats per Netanyahu. Però tota iniciativa s’ha de  posar en el context en el que neix. Avui una Fundació com Emet-Verdad sona a intent de blanquejar el règim genocida d’Israel i a intentar contrarestar el sentiment de solidaritat del poble català amb Palestina, posat de manifest, una vegada més, fa tan sols uns dies, amb el concert del Palau Sant Jordi; un concert, que per l’amplitud i categoria dels artistes participants, per la resposta del públic, pel fet haver estat transmès en directe per TV3 i TV2 i pel ressò internacional que ha tingut, ha causat urticària en determinats sectors.

Però a més, la composició i les complicitats de la nova Fundació tenen un sentit especial a Catalunya. Qui la presideix és Manuel Valls, ex membre de Ciutadans i ex-primer ministre de França. Valls, durant el procés, es va distingir per la seva animadversió contra el dret a decidir de Catalunya i es va acabar de guanyar la crítica de l’independentisme quan els seus vots van fer possible que Ada Colau tornés a ser alcaldessa de Barcelona l’any 2019, en detriment del candidat d’ERC, Ernest Maragall. Els insults i desqualificacions foren sonats.

Una de les persones que s’ha distingit els darrers anys per la seva actitud contrària a Manuel Valls ha estat la periodista, Pilar Rahola, reconeguda defensora dels interessos d’Israel.  Rahola va titllar Valls de “personatge sinuós, incoherent i oportunista”, el va desqualificar per manifestar-se “al costat del nazis”, el va enviar “a la merda” l’any 2018 i  va insinuar que havia anat begut al sopar del Premi Nadal de l’any 2019 .

Doncs sembla que, ara, la defensa d’Israel permet superar totes aquestes diferències per servir un interès més elevat.  El diari Ara ha titulat la crònica de l’acte  “Manuel Valls i Xavier Trias homenatgen Pilar Rahola”: Insuperable. Però la incoherència no és aplicable tan sols a Valls i Rahola. Repassar el llistat de membres del Patronat i d’assistents a la presentació de la fundació ens permet trobar-hi membres destacats  de Junts, com Xavier Trias o Victòria Alsina, del PP ,com Juan Milián o Nacho Martín, del PSC, com el senador Gabriel Colomé, o fins i tot d’ERC, com l’exconseller de la Generalitat, Carles Campuzano, al costat del president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Libre.  Alguns persones que van titllar Ada Colau de botiflera per accedir a l’alcaldia amb els vots de Valls tot i no haver-hi pactat, no tenen inconvenient ara en incorporar-se  a una fundació liderada per ell i que porta per nom  ‘Veritat’, en hebreu i en castellà, però no en català, no fos cas que quedés massa provinciana. Tots tenen dret a sumar-se a aquesta iniciativa; només faltaria. Però d’altres tenim també dret a criticar que es vulgui defensar Netanyahu i que s’intenti esborrar la imatge de les bombes que han assassinat més de 75.000 palestins, entre ells molts nens i nenes, tot i que potser no sigui aquesta la voluntat d’alguns dels participants a la Fundació. L’ombra de Trump plana sobre Gaza. Però la majoria dels catalans i les catalanes estem molt més a prop de les manifestacions dels darrers mesos i del Concert-Manifest x Palestina que de la suma d’individualitats que no representen ni tan sols els votants dels partits dels que formen part.