Els papers d’Epstein i el sistema que els va fer possibles

La publicació de més de tres milions de documents judicials vinculats al cas de Jeffrey Epstein ha tornat a situar al centre del debat públic una pregunta incòmoda sobre com un delinqüent sexual condemnat va poder mantenir durant anys una xarxa de relacions amb algunes de les figures més influents del planeta. Correus electrònics, agendes personals, registres de vols i tip lines de l’FBI, és a dir, resums interns de denúncies rebudes per les autoritats, componen un arxiu fragmentari i pertorbador que no estableix culpabilitats, però sí que deixa constància de què es va denunciar, a qui es va esmentar i com Epstein descrivia el seu accés al poder fins i tot després de la condemna del 2008.

El que segueix no és una investigació judicial ni una reconstrucció probatòria. És una exposició literal del que diuen els documents publicats, amb especial atenció als fragments que vinculen persones famoses amb la xarxa d’abusos i explotació sexual descrita per denunciants i pel mateix Epstein en la seva correspondència.

Elon Musk

Els documents fets públics pel Departament de Justícia dels Estats Units inclouen correus electrònics directes entre Elon Musk i Jeffrey Epstein, intercanviats el 2012 i el 2013, diversos anys després de la condemna d’Epstein per sol·licitar prostitució a una menor.

En un correu electrònic datat el 13 de desembre de 2013, Musk va escriure: «Seré per la zona de les Illes Verges Britàniques durant les vacances. Hi ha algun bon moment per visitar-les?» Epstein va respondre: «Qualsevol dia de l’1 al 8. Si vols, pots improvisar. Sempre hi ha espai per a tu».

En missatges posteriors, Epstein es lamenta que finalment no puguin dir: «Tenia moltes ganes de passar temps junts, amb la diversió com a únic tema central». Els arxius també inclouen un intercanvi del novembre de 2012, en què Epstein pregunta: «Quantes persones aniran en l’helicòpter cap a l’illa?» A la qual cosa Musk respon: «Probablement només la Talulah i jo. Quin dia/nit serà la festa més salvatge a la teva illa?»

En un altre correu, Musk s’interessa per l’ambient festiu al Carib: «Tinc moltes ganes d’anar a la festa a Sant Bartomeu o en algun altre lloc i relaxar-me». Finalment, el 2 de gener de 2013, Musk descarta la visita: «La logística no funcionarà aquesta vegada». Els documents no afirmen que Musk visités l’illa ni que participés en abusos, però sí que mostren plans explícits per fer-ho, referències a festes i un to de confiança, tot plegat en dates en què Epstein ja era un delinqüent sexual condemnat.

Donald Trump

El cas de Donald Trump és el més greu en termes documentals, tot i que ell ho continuï negant una vegada i una altra. En les tip lines de l’FBI incloses als arxius apareixen denúncies explícites d’abús sexual i violència contra menors en què Trump és mencionat de manera directa. En un document datat el 2016, una denunciant afirma literalment: «Donald Trump participava regularment pagant diners per tenir sexe amb mi i amb altres nenes menors d’edat». En el mateix document, la denunciant afegeix que Trump «em va colpejar quan vaig intentar dir que no» i que va ser «obligada a tenir relacions sexuals».

Més endavant, el text recull que la denunciant afirma que Trump «va ser present quan van assassinar el meu nadó acabat de néixer». En una altra línia d’informació, una dona descriu un episodi ocorregut a Trump Plaza, a Atlantic City: «La víctima 1 va ser drogada, agredida i es va despertar nua i adolorida amb 300 dòlars al llit». El document afegeix: «La víctima 1 creu que Trump estava al darrere d’això».

Un tercer registre descriu dinàmiques de festes organitzades per Trump i Epstein a Mar-a-Lago, afirmant que «Jeffrey Epstein portava els nens i Trump els subhastava».

Bill Clinton

Bill Clinton apareix de manera recurrent als arxius, tot i que amb un perfil diferent. En les línies d’informació no s’hi descriuen actes concrets d’abús atribuïbles a ell, però el seu nom figura com a part de l’entorn de poder que envoltava Epstein. En un dels registres, una denunciant afirma que «persones d’alt perfil estaven implicades en el seu tràfic sexual» i menciona Clinton juntament amb altres noms, sense detallar episodis específics.

A més, els documents inclouen registres de vols de l’avió privat d’Epstein en què Clinton figura com a passatger en nombroses ocasions a principis dels anys 2000. En una declaració incorporada als arxius, un portaveu de l’expresident afirma que «el president Clinton mai no va visitar l’illa d’Epstein», però els documents publicats mostren una relació sostinguda i logística que situa Clinton com un dels noms més recurrents de l’entorn d’Epstein.

Noam Chomsky

Noam Chomsky és, segurament, un dels noms que més ha sorprès en aparèixer als papers d’Epstein, tot i que en el seu cas és, almenys de moment, a través de correspondència i registres financers, i no de denúncies d’abús. En un dels documents es consigna que Epstein «va pagar les despeses de viatge de Noam Chomsky». Després de la publicació dels arxius, Chomsky va reconèixer públicament que «coneixia Epstein i ens vèiem de tant en tant» i que «va proporcionar finançament per a alguns viatges».

Els documents inclouen agendes i correus que mostren reunions posteriors a la condemna d’Epstein el 2008, fet que ha generat un debat sobre per què Epstein continuava sent acceptat en determinats cercles intel·lectuals.

José María Aznar

En el cas de l’expresident d’Espanya José María Aznar, ha estat una de les «sorpreses» de l’última publicació dels anomenats «Papers d’Epstein». Inclouen registres administratius i econòmics, però no denúncies d’abús sexual. Un document datat a l’octubre de 2003 mostra un enviament per missatgeria adreçat a «El president i Ana Aznar, Palau de la Moncloa», amb un cost de 32,62 dòlars, pagat des de l’entorn d’Epstein.

Un altre arxiu recull un càrrec de «1.050 $ – José María Aznar» associat a una agència de viatges vinculada a la xarxa logística d’Epstein. L’entorn de l’expresident ha negat qualsevol vincle amb Epstein.

Juan Carlos I

El nom de Joan Carles I també apareix en correus electrònics escrits per Epstein. En un d’ells, datat el 2018, Epstein anota: «Sopar amb el rei Joan Carles d’Espanya aquesta nit amb Pepe Fanjul». Pepe Fanjul és propietari d’un imperi sucrer i un dels empresaris d’origen cubà amb més influència als Estats Units. Encara més rellevant és el fet que es tracta d’un amic del rei Joan Carles. No hi ha denúncies que descriguin abusos atribuïbles al rei emèrit, però el seu nom figura com a part de l’agenda social d’alt nivell que Epstein consignava en la seva correspondència privada, fins i tot en dates molt tardanes.

Ciència, serveis d’intel·ligència i finances, el poder darrere d’Epstein

Més enllà de les denúncies d’abús i de la llista de noms propis, els papers d’Epstein han reactivat una pregunta recurrent sobre com va ser possible que un individu amb un historial criminal tan explícit operés durant dècades amb una protecció de facto i amb accés a espais de poder científic, financer i geopolític. En aquest context han reaparegut acusacions que vinculen Epstein amb serveis d’intel·ligència, especialment amb Israel, així com interrogants persistents sobre l’origen real de la seva fortuna.

Una de les acusacions més citades prové d’Ari Ben-Menashe, exoficial d’intel·ligència israelià, que va afirmar en entrevistes concedides a The Daily Beast i MintPress News que Epstein hauria treballat com a actiu d’intel·ligència, facilitant operacions de xantatge mitjançant la recopilació de material compromès sobre figures influents. Ben-Menashe va declarar literalment que Epstein operava com una clàssica operació de parany sexual.

El govern israelià ha negat de manera taxativa qualsevol vincle entre Epstein i el Mossad. Un portaveu oficial va declarar a Haaretz que no existeix cap connexió entre Jeffrey Epstein i la intel·ligència israeliana, i cap document judicial publicat fins avui estableix aquest nexe. Tot i això, la hipòtesi persisteix perquè encaixa amb un patró històric conegut, l’ús del xantatge sexual com a eina d’influència política, àmpliament documentat en estudis sobre intel·ligència durant la Guerra Freda.

En l’àmbit financer, els papers d’Epstein tampoc acaben d’aclarir el misteri. Durant anys, el multimilionari es va relacionar amb grans noms de la banca, com la família Rothschild o la família Rockefeller, amb qui va mantenir una amistat íntima amb David Rockefeller, tal com el mateix Epstein afirma en una conversa amb Steve Bannon. També va tenir una relació central amb Les Wexner, fundador de L Brands, que va concedir a Epstein un poder financer extraordinari, inclosa una mansió a Manhattan i el control de grans actius. Epstein va ser durant anys l’únic gestor conegut de la fortuna personal de Wexner, un fet reconegut pel mateix empresari.

Un altre dels camps de domini d’Epstein va ser l’ecosistema científic i acadèmic. Els documents i les investigacions periodístiques mostren com va finançar projectes científics, va organitzar trobades amb premis Nobel i es va infiltrar en espais de prestigi intel·lectual. En correus electrònics i agendes se’l veu actuant com a facilitador de trobades entre científics, empresaris i polítics, utilitzant el capital simbòlic de la ciència com una altra via de legitimació.

Llegit en conjunt, l’arxiu no acaba ni d’afirmar ni de desmentir que Epstein fos un agent d’intel·ligència o un emissari de grans dinasties financeres, però sí que deixa clar un element inquietant. El seu poder no provenia només dels diners, sinó de la seva capacitat per connectar mons que normalment no es toquen, com el sexe, la ciència, la política i les finances.

Aquest és potser el nucli més pertorbador del cas. No qui hi apareix esmentat, com quin tipus de sistema va permetre que algú així operés durant tant de temps, protegit per silencis, opacitats i una xarxa d’interessos creuats que encara avui no s’ha acabat d’aclarir del tot.