Glaciació

Al regne del rei taronja ha començat una dura etapa de glaciació. Al marge de les dificultats de supervivència que ja tenien en un país en el que el clima ha produït daltabaixos importants.  Una gran desgràcia va fer aparèixer ja fa tretze anys un primer símptoma: la creació del Servei d’Immigració i Control de Duanes. A tothom li va semblar, en aquells moments, que després de la caiguda de les dues grans torres la seguretat era fonamental i, curiosament, en un país que neix a partir de la immigració diversa es va prendre la immigració com la causa i el problema.

Era un primer símptoma però semblava poc important, excepte per les germanes i germans que malviuen fa anys a la recerca de drets i reconeixement administratiu. Amb l’aparició de la màgia dita negra, que volia fer gran el  país i petits els drets, el rei taronja va agafar volada i va governar. Era un segon símptoma important de que la glaciació avançava. Però com tota evolució no tot és lineal i un ancià que anomenaven l’adormit va aportar la seva poció contra la necromància -màgia de mort segons l’etimologia que no negra-. Però ai! El rei taronja enutjat va reunir tots els mags malvats i insultant, bramant i enganyant va tornar a arribar a ser el líder d’aquell país, ja força malmès.

La ràbia del rei taronja va activar, de nou, la glaciació, més ràpida, més dura, més freda. El gel s’expandí amb complicitats, creant morts i desgràcia, expulsant persones, famílies senceres cap a altres territoris. Els drets es congelaven, el país es feia més petit i la butxaca del rei taronja i els seus necromants es feia gran.

Tenia aliats arreu que volien que el gel arribés als seus països i poc a poc  les butxaques i el poder d’uns pocs bruixots es feien grans mentre disminuïen els drets humans, l’alegria i l’empatia.

Prop nostre també va creixent l’ICEberg amb sortillers locals i ambiciosos: l’amic del Marcial Dorado, Israel Diaz Ayuso, el delegat Carioco o  la nòvia cadàver van estenent les seves pràctiques de manipulació de ments, de mentides podrides, d’odi i necrofàgia. Pràctiques indecents, falsedats que es viralitzen i persones necessitades d’alternatives a la socialdemocràcia que es dretanitza i abandona les seves bases, la seva gent: retalla la sanitat, endureix les lleis i abandona qui no pot pagar un lloguer o un habitatge.

Pot semblar el món fictici del regne de Nàrnia o Harry Potter però és una realitat que vivim. Moltíssimes persones que, com jo, han patit un llarg camí migratori es troben després de molts anys en mans de psicòpates socials. Morts i més morts produïdes al Sudan, a Palestina o al Kurdistan causades per l’ambició i fanatisme d’uns quants. La nostra existència és un equilibri fràgil entre la llum i l’ombra.