Groenlàndia, l’illa més gran del món i que pertany a un petit país, és notícia pel fet que el nou amo del món, en Trump, ambiciona incorporar-la com un estel més la bandera nord-americana. Es parla molt del seu valor geoestratègic (ampliat per l’efecte del canvi climàtic que fa navegables rutes marines que poques dècades enrere estaven permanentment gelades i també pels seus recursos naturals (especialment les terres rares, imprescindibles a un món digitalitzat) però es parla poc de la seva rellevància en relació amb la biodiversitat, que és un element almenys tan important com la resta.
En aquest article faré una pinzellada per demostrar que Groenlàndia és més que política i minerals.
L’illa és un dels principals epicentres del canvi climàtic, ja que l’Àrtic s’està escalfant a un ritme molt superior a la mitjana global, un fenomen conegut com a amplificació àrtica. Només unes dades: les temperatures de l’Àrtic entre octubre de 2024 i setembre de 2025 van ser les més càlides registrades des de 1900, i el gruix del gel marí va aconseguir mínims històrics.
Això suposa una fusió accelerada del gel de Groenlàndia, amb efectes que transcendeixen les seves fronteres i afecten el clima global. La fusió del gel no només suposa un increment al nivell del mar en regions allunyades sinó que el volum d’aigua dolça situada a la superfície de l’oceà fa de veritable tap al corrent del Golf (l’anomenada AMOC), que regula el clima a gran part del continent europeu. Hi ha experts que afirmen que aquest corrent s’alenteix i si fos així, la temperatura als països costaners patiria un brutal refredament, escenari molt allunyat a l’imaginari que tenim quan parlem de canvi climàtic.
El fet més característic de l’illa és l’existència d’una coberta permanent de gel a gran part de la seva superfície; qualsevol amenaça a aquesta coberta comportarà necessàriament una pèrdua de biodiversitat, de la fauna i flora que viu en estret equilibri en unes condicions tan extremes que fan que els ecosistemes siguin molt fràgils. Per tant, la baixa temperatura, el gel, l’aïllament geogràfic i els corrents marins són els factors determinants a més d’una petjada humana molt baixa (almenys fins ara) per culpa de l’escassa població de l’illa i la protecció d’amplis territoris.
La biodiversitat dels ecosistemes marins que envolten l’illa, especialment aquells influenciats pel corrent de l’Oest, mostren una gran riquesa de peixos i invertebrats, formant cadenes tròfiques crucials per a ocells i mamífers marins. La diversitat terrestre és comparativament més baixa, però inclou espècies úniques adaptades a l’Àrtic, com els grans mamífers i el caribú a les regions de tundra, el guineu àrtica, els llops, els ossos polars, i diverses aus marines; en canvi, el nombre d’espècies d’insectes és molt baixa (només set-centes). Els invertebrats marins i el fitoplàncton d’aigües dolces es troben entre els grups amb més espècies dins dels ecosistemes de Groenlàndia, seguits per fongs, líquens i artròpodes a terra.
Els ecosistemes de Groenlàndia són molt variats (tundra, gel, rius i llacs, boscos, màquia, aigües termals, fiords, etc.) i si apliquéssim alguna fórmula de càlcul de biodiversitat (com la de Shanon-Weaver) que considera tant el nombre diferent d’espècies com el nombre d’individus de cadascuna, ben segur que donaria valors baixos, molt allunyats dels d’una selva tropical, per exemple. Però una biodiversitat baixa (com la d’un desert) no és menyspreable i és la climàcica, la pròpia del sistema. Per tant, cal conservar-la i evitar qualsevol amenaça provocada per l’home.
Groenlàndia és un territori únic, amenaçat ara per l’ocupació i l’explotació, amb unes condicions aïllades i extremes que han determinat ecosistemes singulars, de baixa biodiversitat i gran fragilitat, que a més estan sotmesos a una greu alteració pel canvi en les condicions del clima, essent un punt (hot spot) especial. Ho podríem comprar amb el cas de l’Antàrtida, amb diferències pel que fa a propietat i grau de protecció.
Quan parlem de política i de recursos, no oblidem mai la biodiversitat!
