El reporter italià Marzio Mian ha intervingut el matí d’aquest dimecres 18 de febrer al CIDOB per exposar com veu ell el conflicte que afecta Grenlàndia i l’Àrtic, un territori que coneix molt bé ja que hi ha dedicat tres dècades de la seva tasca professional. Mian, autor del llibre “Svalbard, Grenlàndia, Canadà. Els tres reptes del’Àrtic Occidental” (NED Ediciones), ha analitzat els interessos de les grans potències a Groenlàndia, una qüestió que s’ha posat d’actualitat sobre la taula del debat geopolític internacional després que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés la seva voluntat d’annexionar-se aquesta illa, la més gran del món, que actualment depèn de Dinamarca.
Mian ha reflexionat sobre el paper que juguen en aquest xoc d’interessos els Estats Units, Rússia i Xina. Considera que Europa hi juga un rol secundari i que poc podrà fer o farà si els Estats Units s’apoderen militarment de Grenlàndia. “Hem de prendre’ns seriosament Trump”, ha dit, convençut que el president dels Estats Units vol passar a la història com el que va aconseguir fer créixer territorialment el seu país. L’elecció de Trump, segons el reporter, ha portat l’ordre internacional al caos. Ha explicat, també, que ocupar Grenlàndia no interessa només a Trump sinó als oligarques que li donen suport, que la veuen com el seu ‘El Dorado’. Allí hi poden trobar els materials i l’aigua que necessiten per desenvolupar la seva Intel·ligència Artificial i els centres de dades corresponents. “L’únic obstacle al pla de Donald Trump és ell mateix”, ha dit.
Pel que fa a Rússia, el periodista ha afirmat que per Vladimir Putin l’Àrtic és “una qüestió de vida o mort”. Considera que el president rus està obsessionat amb l’Àrtic i creu que si els Estats Units es queden amb Grenlàndia, Rússia farà el mateix amb les illes Svalbard, que són a prop de Noruega. Els habitants d’aquestes illes estan preocupats tan pel col·lapse ecològic que comporta en canvi climàtic com el perill de conflicte militar que els amenaça.
Xina es va incorporar fa anys a les potències que volen treure profit dels minerals i situació geoestratègica del territori àrtic. Primer ho va fer en col·laboració amb Rússia però amb el pas del temps ha anat arribant a acords amb els governs de la zona i obrint explotacions mineres i instal·lant bases militars secretes en les àrees més pròximes.
Canadà també és present en aquest xoc d’interessos. Es nega a la voluntat de Trump de ser simplement una zona de pas dels Estats Units per accedir a l’Àrtic. Cal tenir en compte que, com ha explicat Mian, el 40% del país és àrtic no habitat.
Tot apunta que, malgrat que els darrers dies sembla que la tensió geopolítica ha baixat una mica, ni les grans potències ni els oligarques que hi tenen interessos renunciaran a les ànsies de beneficiar-se d’una regió que, segons el periodista, “és la més rica del món”.
El president del CIDOB, Josep Borrell, ha clausurat l’acte afirmant que considerar Grenlàndia territori europeu és “una extrapolació” i que creu que Europa ha de mirar més cap al Sud i cap a l’Est. La qüestió de Grenlàndia és, segons ell, més entre Estats Units, Rússia i Xina, que entre el país que presideix Donald Trump i la Unió Europea.
