La Fundació Periodisme Plural ha convocat aquest dimecres 18 de febrer una sessió de debat sobre la memòria històrica de la guerra civil i el franquisme als cinemes Girona, a Barcelona, a partir de la projecció de la pel·lícula “La invasió dels bàrbars”. Abans de projectar-la, el director de la pel·lícula, Vicent Monsonís, ha explicat que està basada en una obra de teatre de Chema Cardeña i que amb ella ret homenatge als seus avis i tanta gent com va patir la guerra civil i la repressió franquista. Ha assegurat que aquestes persones i els seus familiars “volen justícia, no venjança”.
“Fer memòria no és revenja, és l’única manera de tancar les ferides i tirar endavant una societat en pau”, ha afirmat Monsonís, que ha intervingut per videoconferència ja que havia d’assistir a una presentació de la pel·lícula a València. Ha afegit que “fer memòria no és un luxe sinó una necessitat”.

Sí que ha intervingut presencialment Norbert Llaràs, productor del film, que ha dit que una pel·lícula com “La invasió dels bàrbars” pot ser “molt important i molt útil perquè s’ha fet molt mal i hi ha hagut molt silenci”. Ha destacat que s’havia pogut realitzar gràcies a la col·laboració desinteressada de molta gent. “S’ha fet per tossuderia”, ha dit i ha recordat que, entre els seus patrocinadors, hi ha la televisió À Punt, que va subvencionar-la quan governava la comunitat valenciana el tripartit progressista. La majoria que governa actualment aquesta comunitat ben segur que no hauria posat diners en aquest projecte. Sí que ho va fer TV3 i RTVE.
Llaràs ha intervingut en la conversa conduïda pel periodista Pere Ortín en la qual han participat també la vicedirectora del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona, Paola Lo Cascio, i el periodista especialitzat en l’extrema dreta Xavier Rius Sant. Rius Sant ha recordat que un dels seus llibres es titula “Vox. El retorn dels ultres que mai se’n van anar” i ho ha relacionat amb el fil argumental de “La invasió dels bàrbars”, que tracta tant la repressió franquista com les dificultats per desenterrar les seves víctimes sepultades en fosses comunes que encara pateixen avui els seus familiars. Ha destacat que la ultradreta espanyola “mira molt el passat” i que les mancances de la transició a l’hora de fer justícia amb les víctimes del franquisme es posen de manifest en que encara avui la Fundació Francisco Franco actua en la legalitat, tot i que el ministeri de Cultura n’impulsa la seva prohibició.

Paola Lo Cascio ha dit que la memòria històrica viu, a Espanya, una situació “contracíclica” i que “no es tracta només del record” del que va significar la guerra i el franquisme com de tenir presents “els valors d’aquell record”. Ha assegurat que la memòria històrica sempre és conflictiva i funciona millor com més propera és i ha denunciat el cas d’Alemanya on el record del que va significar el nazisme no ha comportat una condemna institucional del genocidi israelià a Palestina.
Lo Cascio, Rius Sant i Llaràs han analitzat també el paper de les dues ultradretes que tenen presència política a Catalunya avui: Vox i Aliança Catalana. El periodista ha constatat la bona relació que hi ha entre ambdós partits. Lo Cascio ha assenyalat que l’extremisme xenòfob de cert nacionalisme que representa el partit de Sílvia Orriols ja el va exhibir Marta Ferrusola i altres dirigents nacionalistes amb anterioritat.
Els tres ponents han lamentat la desinformació que detecten en molts joves pel que fa al que va significar la guerra civil i el franquisme. “És trist que molts joves no diferenciïn el 18J i el 23F”, ha lamentat Rius Sant. Pere Ortín ha puntualitzat que “els dolents comuniquen molt bé” i Paola Lo Cascio considera que els progressistes han de dedicar més recursos i inventar noves formes de combatre la gran quantitat de diners que l’extrema dreta dedica a vendre les seves idees. Llaràs ha demanat, en aquest sentit, que les administracions públiques dediquin més ajuts a les iniciatives audiovisuals que aposten pel compromís social.
“Si no venem esperança, no hi ha futur”, ha conclòs el productor de “La invasió dels bàrbars”, com a manera de derrotar els arguments i falsedats en què l’extrema dreta basa el seu creixement.


