L’aparició de Pedro Sánchez, l’expresident Aznar i el rei als arxius d’Epstein, que no és viu ni a Tel-Aviv ni a la seva illa del Carib
El cas de Jeffrey Epstein ha generat 3,5 milions de documents desclassificats, però gran part del debat públic s’ha vist dominat més pel soroll que per les dades verificades. El nom de Pedro Sánchez i del rei emèrit Joan Carles I han aparegut als arxius en mencions indirectes o reculls d’informació. Alguns continguts virals, com suposades prediccions o connexions, són en realitat lectures incorrectes o descontextualitzades de documents reals. En el cas de l’expresident Jose María Aznar, consta com a destinatari de dos paquets enviats per Ghislaine Maxwell i Epstein a La Moncloa i a FAES, respectivament.
També s’han difós teories que qüestionen la mort d’Epstein, però sense base. Epstein va morir el 10 d’agost de 2019 en una presó de Nova York, i les investigacions oficials van concloure que es va suïcidar.
Compte amb els titulars que asseguren que s’ha trobat “la cura del càncer”
Diversos titulars han assegurat que s’ha trobat “la cura del càncer” arran d’un estudi liderat per Mariano Barbacid al CNIO, però és una afirmació exagerada. La recerca mostra regressió tumoral en ratolins amb càncer de pàncrees, no una cura provada en humans. El càncer engloba més de 200 malalties diferents, fet que impedeix parlar d’una única solució universal. Experts recorden que es tracta d’un pas preliminar dins d’un procés llarg i complex. Presentar-ho com una “cura” genera falses expectatives i no reflecteix el funcionament real de la recerca científica.
Què cobren els consellers catalans a les empreses públiques de l’Estat?
Rere l’afirmació que hi ha càrrecs de Junts a Renfe, Aena i RTVE, i que tots cobren entre 100.000 i 150.000 euros, Verificat ha investigat la presència de catalans als consells d’administració. Hi ha quatre consellers catalans a RTVE, un vinculat a Junts per Catalunya, un a ERC, un a ICV, i un al PP, i la seva retribució anual és de 126.000 euros bruts. També hi ha quatre catalans entre els consellers d’Aena, un dels quals està lligat al Junts i un altre al PSC, amb una retribució de 1.090,36 euros per a cada reunió, amb un total anual que no podia superar els 11.994 euros. Finalment, a Renfe hi ha un conseller català vinculat a l’ANC, i d’altres als consells d’aministració sectorials de l’empresa pública, amb un sou màxim d’11.994 euros anuals per conseller.
Els catalans i els menors no acompanyats són els col·lectius més odiats entre la subdivisió per origen, ètrnia o nacionalitat
No és cert que els catalans i els menors estrangers no acompanyats siguin, de manera absoluta, els col·lectius més odiats per la població espanyola: aquestes afirmacions exageren les dades d’un estudi anomenat Mapa d’odis. El que l’enquesta realment mostra és que, dins de la categoria de col·lectius per origen, ètnia o nacionalitat, un 3 % dels enquestats diu sentir odi pels menors estrangers no acompanyats i un 1,9 % per els catalans. A més, quan es compara amb tots els col·lectius, persones i institucions inclosos en l’estudi, els catalans i els menors no acompanyats queden a meitat del rànquing, molt per sota de figures com Vladímir Putin o els masclistes. A més, les dretes tendeixen a mostrar més odi o baixa simpatia cap a catalans i menors no acompanyats, mentre que els progressistes expressen actituds molt més baixes de rebuig.
Catalunya no lidera tots els rànquings de delinqüència
Les dades oficials indiquen que Catalunya té una taxa global de delictes relativament alta, amb uns 63 delictes per cada 1.000 habitants, però això no significa que encapçali tots els tipus de delicte. De fet, només està al capdavant en algunes categories concretes, com intents d’homicidi, agressions sexuals amb penetració, furts, robatoris amb força i amb violència, i estafes. En la resta de tipologies, la comunitat es troba a mitja taula o per sota d’altres comunitats autònomes.
A escala europea, les estadístiques d’Eurostat mostren que Catalunya lidera només un dels set tipus de delictes mesurats, els robatoris violents, mentre que en la resta està lluny del primer lloc. Presentar Catalunya com a líder de la delinqüència simplifica i distorsiona la realitat, ja que la situació és molt més matisada i depèn del tipus de delicte analitzat.
