Ressorgir del fang, el costós camí de la recuperació de la DANA (V): Les obres de defensa contra inundacions

La restitució de la confiança ciutadana amb els governants passa per assumir una de les demandes més recurrents dels milers d’afectats per la riuada: la construcció d’obres hidràuliques de defensa contra inundacions. En diversos articles (https://ecstatic-pike.82-223-1-47.plesk.page/ca/una-riuada-de-mort-i-destruccio/) he explicat la problemàtica per la manca d’obres hidràuliques per a mitigar les avingudes a la conca del Poio. El projecte «Adecuación Ambiental y Drenaje de la Cuenca del Poyo Vertiente a l’Albufera», presentat per la CHX en 2006 i aprovat en 2009, va ser paralitzat pel Govern de Mariano Rajoy. De fet, la primera fase, el desviament de la Saleta cap al Nou Llit del Túria, es va licitar al gener de 2011 i s’expropiaren els terrenys per un valor de 8,2 M€, però el nou govern eixit de les eleccions del 20 de novembre del mateix any va aturar la seua execució. El projecte va caducar en 2017 per no executar-se les obres. En 2020 el govern de coalició del PSOE i Sumar va començar una nova tramitació ambiental, però la riuada del 2024 arribà més prompte que les obres.

El fet és que no són pocs els experts en enginyeria hidràulica, urbanisme i gestió de catàstrofes els que pensen que d’haver-se fet l’adequació de la conca de Poio s’hagueren reduït els efectes devastadors de la riuada de 2024, tot i que no haguera evitat la inundació. Així ho han declarat en diversos fòrums, entre altres, els enginyers Javier Machí i Federico Bonet, l’arquitecte urbanista Julio Gómez-Perretta; el director del Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant, Jorge Olcina; o el catedràtic d’Enginyeria Hidràulica de la Universitat de València, Félix Francés, expert en la rambla de Poio. Tampoc es van executar les obres antiriuades tan demandades pels ajuntaments de la Ribera Alta i Baixa al riu Magre, baix Xúquer i barrancs de Barxeta i Casella, que el 29-O van devastar la comarca.

Després de la riuada del 2024 el Govern ha représ els projectes esmentats en la “Propuesta de Plan para la recuperación y mejora de la resiliència frente a las inundacions en el territorio afectado por la DANA en la Comunidad Valenciana”. El pla contempla l’adaptació i millora dels projectes existents i la incorporació de nous projectes. En les taules 4 i 5 es detalla un resum de les actuacions previstes a executar entre 2026 i 2030. La CHX defensa que aquests projectes respectaran el màxim possible la natura dels cicles fluvials de les rieres ja que, a més d’obra dura d’escullera i formigó, es preveuen actuacions de reforestació i restauració hidrològica-forestal en els trams alts de les conques i zones inundables de laminació de cabals en els cursos mitjà i baix.

Cal dir que les associacions ecologistes i experts en geografia i geomorfologia hidràulica, com Francesca Segura i Carles Sanchis, entre molts altres, opinen que aquestes obres no podran controlar inundacions de gran magnitud com la de 2024. Reclamen intervencions que respecten el funcionament natural de les rieres perquè en eixir-se’n dels seus caixers els fluxos desbordats seguiran les lleis de la natura. “Ignorar el funcionament natural dels rius sol tenir un cost molt elevat”, assenyalen. Proposen propostes dissenyades per equips multidisciplinars per tal de disminuir la magnitud de les inundacions i la vulnerabilitat de la ciutadania. Siga com fora, el cas és que bona part de part de ciutadania de les zones afectades i els partits polítics majoritaris són partidaris d’executar obres que mitiguen els efectes de les inundacions, millor això que no fer res, opinen.

De tots els projectes previstos, el més avançat és el desviament de la Saleta cap al Nou Llit del Túria, que incorpora com a millora zones de laminació de cabals. La CHX posà a exposició pública la integració paisatgística del projecte, obert fins al 25 de maig de 2025. Un tràmit previ per a iniciar la fase de licitació. El citat estudi ha rebut 41 al·legacions de particulars, entitats socials, administracions locals i autonòmica, així com col·lectius ecologistes i veïnals. Demanen, entre altres coses, la participació en el projecte hidràulic de Quart de Poblet, Manises i Xirivella, així com la participació veïnal del Barri del Crist, barriada d’Aldaia i Quart que s’oposa a les obres de la Saleta. Altres sol·liciten la suspensió del procés fins que es faça l’estudi constructiu del Poçalet i les seues afeccions a l’Aeroport de Manises, Quart de Poblet i Riba-roja de Túria. També s’oposa al projecte l’associació ecologista Per l’Horta per l’afectació que suposa a 15 hectàrees d’horta el desviament de la Saleta. Per la seua banda, l’ajuntament de Torrent reclama un pla integral als barrancs de Torrent i l’Horteta inspirat en el Pla Sud de València. En el futur es veurà com evolucionen aquests projectes.

Durant l’esdeveniment de la DANA, els barrancs de Poçalet-Saleta van inundar àmpliament el polígon industrial del Oliveral a Riba-roja de Túria, els polígons industrials a Quart de Poblet, inclòs el centre comercial de Bonaire d’Aldaia, i els nuclis urbans d’Aldaia i Alaquàs. Per això, la CHX plantejat zones d’emmagatzematge controlat (figura adjunta) per a protegir els polígons i àrees urbanes. Una de les zones de laminació controlada podria situar-se aigües amunt de Loriguilla i una altra immediatament aigües amunt de l’encreuament amb l’A-7. Les àrees on es localitzarien aquestes zones estan ocupades en l’actualitat principalment per terrenys agrícoles i són limítrofes a diversos polígons industrials.

Les al·legacions més exigents venen de l’Ajuntament de València. Tenint en compte que la majoria de les inundacions de la conca de Poio van associades a les crescudes del Túria, aquest consistori assenyala que els cabals afegits al Nou Llit del Túria procedents dels projectats desviaments de la Saleta (130 m3/s) i de Poio (700 m3/s) podrien sobrepassar el caixer del Nou Llit i posar en perill les pedanies del sud de la ciutat. La CHX ho ha desmentit amb dades objectives. Assegura que la capacitat del Nou Llit del Túria (4.200 m3/s) és suficient per a acollir els cabals dels dos barrancs esmentats. Afirma, a més, que el desviament de la Saleta evitaria o minimitzaria futures inundacions en les pedanies del sud. En tot cas, la CHX, per a prevenir, contempla el recreixement del caixer del Nou Llit del Túria mitjançant barreres tipus New Jersey per a evitar desbordaments davant una possible avinguda de 5.000m3/s.

Així les coses, la CHX ha contestat les al·legacions i tira endavant el projecte i ha anunciat que en 2026 s’adjudicaran les obres de la Saleta. Un projecte molt esperat per l’ajuntament i veïns d’Aldaia després de més de 40 anys de reivindicacions de tots els alcaldes democràtics del poble.

Planificar un nou urbanisme en previsió de futures riuades

Un des reptes més complicats als quals s’enfronta la societat valenciana després de la DANA és la reordenació urbanística del territori i vies de comunicació en coherència amb el risc d’inundacions. De moment cap administració ha obert aquest meló, la reconstrucció s’està limitant a reparar allò destrossat sense tenir en compte millores de resiliència urbana adequades per a fer front a futurs episodis d’inundació.

Però la realitat és tossuda, almenys a l’Horta Sud, on moltes decisions que s’han pres no s’han fet en clau metropolitana sinó atenent a interessos municipals, sobretot de la ciutat de València. Molts experts destaquen que l’ocupació de la conca hidrogràfica per una trama urbana, industrial i d’infraestructures viàries que envaeix zones inundables, llits de barrancs i zones d’horta, que en el passat laminaven inundacions, ha contribuït a agreujar més la devastació de la riuada de 2024. A això s’uneix a una alta densitat de població i d’activitat econòmica que fa d’aquesta comarca la més atapeïda del País Valencià. En 2024 els vint municipis que conformen l’Horta Sud sumaven 492.762 habitants, segons l’INE, mentre que la densitat mitjana de població a la comarca era de 2.098 habitants per km², xifra que multiplica per vuit la densitat mitjana de la província de València (250 hab./km²). En l’actualitat en la zona afectada un alt percentatge de la població resideix en habitatges que han sigut construït en zones inundables, amb posterioritat a l’any 2000, la qual cosa fa que siga un territori molt vulnerable. La impermeabilització dels sòls en aquestes zones urbanes redueix la capacitat d’infiltració de l’aigua en el sòl, augmentant la perillositat de la inundació. 21 de 22

El problema ve de lluny, des de la creació de la franquista Corporación Gran Valencia (1947 i 1986), en la qual València subordinà urbanísticament a 30 poblacions de l’Horta Nord i Sud i afavorint un creixement urbà desordenat de barriades obreres basat en l’ocupació indiscriminada de sòl agrícola, llits de barrancs i zones inundables. Era la època del “desarrollismo”. Això no obstant, a partir de 1982, ja en democràcia, ni les institucions autonòmiques i locals ni les normes de planificació territorial aprovades han aconseguit racionalitzar l’urbanisme d’acord amb els processos d’inundació. No ho va fer el Consell Metropolità de l’Horta (1987-1999) i s’han aplicat amb bastant laxitud les Normes de Coordinació Metropolitana de 1988, el Pla d’Acció Territorial per a la Prevenció de les Inundacions (PATRICOVA) de 2003 i el Pla d’Acció Territorial Metropolità de València de 2021.

Planificar un nou urbanisme en previsió de futures inundacions significa fer un canvi radical cap a un model de solucions basades en la natura, com ara la creació de zones verdes i cobertes vegetals per absorbir l’aigua, sistemes de drenatge sostenibles, barreres de protecció als nuclis urbans creuats per rius i barrancs, no construir més en zones inundables, renaturalitzar els llits de les rieres, crear zones de laminació de desbordaments, mitigar l’efecte ‘presa’ de de les infraestructures de comunicació d’alta capacitat (autovies i vies fèrries), i fins i tot reubicar si cal la població de barris situats a la vora de barrancs que foren arrasats per la DANA. Això significa pegar-li la volta a l’urbanisme que s’ha vingut fent en aquesta comarca en els darrers seixanta anys.

Tanmateix, en algunes reconstruccions no s’estan fent bé les coses. A la Pista de Silla (V-31) les reparacions s’han limitat a substituir les barreres de formigó tipus New Jersey per guarda rails convencionals, un simple pegat. Igualment en els quatre ponts projectes per la Generalitat Valenciana a Riba-roja de Túria afectats per la riuada no consta la consideració del risc hidrodinàmic () ni tampoc el seu efecte sobre la inundabilitat de l’entorn. També, en la reconstrucció del pont del metro sobre el barranc de Torrent a Paiporta no s’ha tingut en compte la influència de les inundacions. Així consta tn l’informe “Puentes y riesgo de inundación: efecto amplificador en Paiporta, realitzat per la Fundación Matrix sota la coordinació de Javier Montalvo, professor d’hidràulica de la Universitat de Vigo. Aquesta fundació, que ha enviat l’estudi a la Generalitat, la CHX i ajuntaments, recomana fer ponts amb taulers de major altura o bé -millor que això- fer ponts sense pilars intermedis al caixer dels barrancs de tipus tauler amb arc o atirantat.

Totes aquestes qüestions urbanístiques continuen sent assignatures pendents que si no es resolen aviat és repetirà la desfeta del 29-O. És de vital importància que la Generalitat Valenciana, la CHX i els municipis de l’àrea metropolitana de València es coordinen per a abordar aquesta situació en clau comarcal, a més d’altres problemes pendents com són la reordenació del transport públic metropolità per a minvar l’ús dels vehicles privats i l’adaptació real de les grans vies de comunicacions (autovies i vies fèrries) als episodis d’inundació, cosa que a hores d’ara no s’està fent.

Educar a la població en el risc d’inundació

Altra qüestió inajornable és el deure de les administracions públiques a educar la població en el ric d’inundacions. És cert que l’alerta a la població va fallar aquell fatídic 29 d’octubre per la ineficàcia del CECOPI, però la baixa conscienciació social davant el risc de riuades va agreujar la situació, moltes persones van subestimar l’amenaça per manca d’informació prèvia. S’havia perdut la consciència històrica de les riuades.

La riuada del 2024 va sorprendre una ciutadania sense consciencia real del perill dels rius i barrancs. Aprendre de la història i de la geografia local és necessari. Tenir consciència que vivim en zones inundables és la primera norma de prevenció, la segona es mantenir viva la consciència històrica de les riuades, perquè es venen repetint des de temps immemorials. De fet, els fluxos d’inundació històrics que afecten l’Horta Sud i València provenen del riu Túria, la rambla de Xiva-Poio-Torrent i el barranc de Picassent. La riuada de 2024 ha repetit pràcticament els mateixos patrons d’inundació que les riuades que afectaren la comarca en 1864, 1870, 1897, 1949, 1957, 1983, 1989 i 2000, episodis que he tingut l’oportunitat d’estudiar. També s’han repetit els cicles d’al·luvions del Xúquer. En la memòria col·lectiva de la Ribera Alta i Baixa encara està present la tragèdia de la Pantanada de Tous del 20 d’octubre de 1982, que afectà la conca del baix Xúquer a causa del trencament de la presa de Tous. Però des del segle XIX ençà aquestes comarques van patir grans inundacions en 1805, 1843, 1864, 1916, 1919, 1923, 1982 i 1987, segons els estudis de Pilar Carmona i José Miguel Ruiz. 22 de 22

Les riuades són un flagell que retorna en el temps. Per això cal desenvolupar tasques d’informació i educació a la ciutadania sobre el risc d’inundacions, on s’han d’implicar totes les administracions públiques i els centres educatius. Els habitants dels pobles amb risc d’inundació han de saber quin grau de perillositat tenen les rieres que discorren pel seu terme municipal i què han fer abans, durant i després d’una possible avinguda d’aigua. Per tant, cal formar al personal municipal i difondre a la ciutadania els plans municipals contra el risc d’inundació, així com les normes de prevenció i autoprotecció, mitjançant campanyes informatives i cursets dirigits a diferents grups de població concrets, aportant consells i mesures de precaució abans, durant i després de l’emergència d’inundació, sense excloure la realització de simulacres d’emergència d’inundació.

Ens agrade o no, malgrat les riuades, la gent continua vivint i empadronant-se en municipis afectats per inundacions. De fet, l’any 2025 l’Horta Sud ha sumat 7.479 habitants més que en 2024. Ens acostem al mig milió: 499.143 habitants, segons l’INE. No podem evitar viure en zones inundables, però sí estem obligats a aplicar mesures de prevenció i autoprotecció i planificar un nou urbanisme més coherent amb els episodis d’inundació, perquè els rius tenen memòria, els sers humans no.

Ressorgir del fang (I): el costós camí de la recuperació un any després de la DANA

Ressorgir del fang (II): el costós camí de la recuperació un any després de la DANA

Ressorgir del fang (III): el costós camí de la recuperació un any després de la DANA. Què hem aprés de la riuada?

Ressorgir del fang, el costós camí de la recuperació de la DANA (IV) Una reconstrucció desigual