Autor: Andreu Claret

Colau supone un gesto contra la política de bloques más coherente con el ‘tenemos que hablar’ de Junqueras a Sánchez. ¡Menuda paradoja! No sé cómo terminará el embrollo, pero si Colau sale elegida alcaldesa, no será una mala noticia para quienes pretenden buscar una salida política a la crisis catalana.

Colau suposa un gest contra la política de blocs més coherent amb el ‘hem de parlar’ de Junqueras a Sánchez. Quina paradoxa! No sé com acabarà l’embolic, però si Colau surt elegida alcaldessa, no serà una mala notícia per als que pretenen buscar una sortida política a la crisi catalana.

Qui ho té més difícil, de moment, és Ernest Maragall. No té arguments per negar-se a encapçalar el tripartit que li proposa Ada Colau. Dependrà suposo del programa. Ningú parla del programa. És que depèn de les eleccions autonòmiques, que estan a tocar?

El que lo tiene más difícil, por el momento, es Ernest Maragall. Carece de argumentos para negarse a encabezar el tripartito que le propone Ada Colau. Dependerá supongo del programa. Nadie habla del programa. ¿Acaso depende de las elecciones autonómicas, que están a la vuelta de la esquina?

És clar que hi ha necessitat d’una nova esquerra. Però amb una estratègia que permeti sumar. I sense experiments. Sap greu per Ada Colau i Manuela Carmena. Les dues mereixien una segona oportunitat, i si res no hi posa remei, no la tindran

Claro que hay necesidad de una nueva izquierda. Pero con una estrategia que permita sumar. Y sin experimentos. Sabe mal por Ada Colau y Manuela Carmena. Ambas merecían una segunda oportunidad, y si nada lo remedia no la tendrán

Quan s’ha vist signar les paus més impossibles i quallar les aliances més impensables, per què no ha de ser possible que Junqueras li doni la mà a Sánchez? Però quan els dos contendents se senten vencedors, la pau no acostuma a ser fàcil. Aquesta és una altra de les ensenyances de la història política

Si uno ha visto firmar las paces más imposibles, y cuajar las alianzas más impensables, ¿por qué no va a ser posible que Junqueras le dé la mano a Sánchez? Pero cuando los dos contendientes se sienten vencedores, la paz no suele ser fácil. Esta es otra de las enseñanzas de la historia política

Con el veto a Miquel Iceta como senador, ERC busca contentar la parroquia y competir con Puigdemont y la ANC. Que el líder del PSC no sea presidente del Senado es un nuevo disparate en la interminable cadena de errores del Procés

Amb el veto a Miquel Iceta com a senador, ERC busca acontentar la parròquia i competir amb Puigdemont i l’ANC. Que el líder del PSC no sigui president del Senat és un nou disbarat en la interminable cadena d’errors del Procés