Autor: Andreu Claret

Esquerra amaga con no votar a Iceta como senador para protestar por el ninguneo al que Sánchez le ha sometido tras las elecciones. Lógico. Si es esto, entra dentro de la medición de fuerzas que precede toda negociación. Si es esto. Si es otra cosa, la cronificación del conflicto está servida. No lo creo. El discurso de Junqueras de los últimos meses no va en esta dirección.

Esquerra amenaça amb no votar Iceta com a senador per protestar pel menyspreu del PSOE després de les eleccions. Lògic. Si és això, entra dins del mesurament de forces que precedeix tota negociació. Si és això. Si és una altra cosa, la cronificació del conflicte està servida. No ho crec. El discurs de Junqueras dels últims mesos no va en aquesta direcció

Para Puigdemont ya nada será como antes del 28 de abril. Y no sólo por los resultados, sino por la fotografía de la sociedad española que emerge de las urnas, contraria a la que pinta desde Waterloo

Per Puigdemont ja res no serà com abans del 28 d’abril. I no només pels resultats, sinó per la fotografia de la societat espanyola, contrària a la que pinta des de Waterloo

Debemos votar porque lo que está en juego es dar un paso adelante o caer en lo que Vox ha proclamado de manera descarnada y las otras derechas han asumido, engullidas por el populismo. No estoy seguro de que nuestra democracia resista la embestida de semejante involución

Hem d’anar a votar perquè el que està en joc és caminar endavant o caure en el que Vox ha proclamat descarnadament i que les altres dretes han assumit, engolides pel populisme. No estic segur que la nostra democràcia resistís l’envestida de semblant involució

La trobada entre veus d’Andalusia i Catalunya va ser un bàlsam en temps de greuges dialèctics i bestieses digitals. Però va donar la mesura d’una trencadissa que ve de lluny. Quan no es van crear xarxes de protecció que resistissin els embats de la crisi, el populisme i els nacionalismes desmasurat

A força d’anomenar feixista el discrepant no ens hem adonat que el feixisme és com l’aigua, que sempre troba una escletxa per la que penetrar. I que té una capacitat insospitada de generar comportaments controlant el poder de les paraules

A fuerza de llamar fascista al discrepante no nos hemos percatado de que el fascismo es como el agua, que siempre encuentra una grieta por donde penetrar. Y que tiene una capacidad insospechada de generar comportamientos controlando el poder de las palabras

Enric Juliana va descriure Aznar com el pianista de Pink Floyd, aquell inoblidable Rick Wright que tocava tres teclats alhora. Tres. Com els que fa anar Aznar, disposat a executar la gran simfonia de la dreta espanyola dirigint al mateix temps els secrets del PP, Ciutadans i VOX