Cuando Paulo Milanesio (39 años) corría de chico por los campos de Carlos Pellegrini, una bucólica localidad del sur de Santa Fe, en Argentina, soñaba con ser jugador de fútbol. Cuando admitió que su pierna derecha no era prodigiosa, se inclinó por estudiar Ingeniería. Con el título bajo el brazo, cruzó el charco con ganas de aplicar sus conocimientos técnicos en la ayuda humanitaria. Se inscribió en el Máster en Cooperación Internacional en la Universitat Politècnica de Catalunya y años más tarde ingresó en Médicos Sin Fronteras (MSF), una organización internacional que, desde hace 52 años, brinda atención médica a…
Autor: aactis
Quan Paulo Milanesio (39 anys) era petit i corria pels camps de Carlos Pellegrini, una bucòlica localitat del sud de Santa Fe (Argentina), somiava amb ser jugador de futbol. Quan va admetre que la seva cama dreta no era prodigiosa, va optar per estudiar Enginyeria. Ja amb el títol sota el braç, va creuar l’Atlàntic amb ganes d’aplicar els seus coneixements tècnics a l’ajuda humanitària. Es va inscriure al Màster en Cooperació Internacional a la Universitat Politècnica de Catalunya i, uns anys més tard, va entrar a Metges Sense Fronteres (MSF), una organització internacional que, des de fa 52 anys,…
