Si vius en una regió amb activitat sísmica, ho saps. Recordes terratrèmols, casa teva oscil·la de tant en tant, i al teu voltant s’edifica en previsió. Com a metàfora, el terratrèmol incorpora el passat, el present i el futur. Els taiwanesos saben que hi ha terratrèmols, recorden que n’hi va haver i assumeixen que n’hi haurà. Ho assumeixen amb tanta convicció que al capdamunt del gratacel Taipei 101 hi ha un amortidor de massa de 680 tones. Una pilota daurada que, segons diuen, garanteix que l’edifici icònic suportarà qualsevol tremolor durant 2.500 anys, com a poc. Tremenda supèrbia. 400 metres…
Autor: aboza
Si vives en una región con actividad sísmica lo sabes. Recuerdas terremotos, tu casa oscila de tanto en tanto, y a tu alrededor se edifica en previsión. Como metáfora, el terremoto incorpora el pasado, el presente y el futuro. Los taiwaneses saben que hay terremotos, recuerdan que los hubo, y asumen que los habrá. Lo asumen con tanta convicción que en lo alto del rascacielos Taipéi 101 hay un amortiguador de masa de 680 toneladas. Una pelota dorada que, según dicen, garantiza que el icónico edificio soportará cualquier temblor durante al menos 2.500 años. Tremenda soberbia. 400 metros más abajo cualquier…
Què és foc, què és cremar? –es pregunta l’Ariel a la versió en acció real de La Sirenita que s’ha estrenat aquest any. I Twitter crema indignat; l’Ariel és negra. Les respostes més ben intencionades recomanen a aquests adults commocionats per la inexactitud –biològica?, històrica?– d’aquesta última versió de La Sirenita que llegeixin les milers de pàgines publicades amb lectures feministes, queer i trans de la pel·lícula. Però ningú no llegirà res, ni falta que fa. Haver construït la raça i la sexualitat en termes d’identitat és un dels grans èxits de la indústria de l’entreteniment. El paradigma identitari, efectivament,…
Escric des de la línia prima que separa el despit personal de l’acadèmic, one more time. Com a gai que acaba de rebutjar involucrar-se en un model de relació poliamorós he estat desposseït de tot el meu halo de progressia, i my loneliness is killing me, per què enganyar-nos. Ara els meus companys queer em miren amb recel, m’he convertit en un conformista, el meu desig sosté la norma, sóc la franja negra a la bandera arcoiris: “més del mateix.” A la seva manera de veure, una estafadora totalment, però how was I supposed to know? Des de quan la…
Escribo desde la delgada línea que separa el despecho personal del académico, one more time. Como gay que acaba de rechazar involucrarse en un modelo de relación poliamoroso he sido despojado de todo mi halo de progresía, y my loneliness is killing me, para qué engañarnos. Ahora mis compañerxs queer me miran con recelo, me he convertido en un conformista, mi deseo sostiene la norma, soy la franja negra en la bandera arcoíris: “más de lo mismo.” A su modo de ver, una estafadora totalmente, pero how was I supposed to know? ¿Desde cuándo la teoría queer identifica unívocamente lo…
Segons Foucault, aquest dispositiu de saber-poder protegeix a la societat de tres figures arquetípiques criminals: dels monstres humans, que són aquells individus que per la seva naturalesa impliquen trastorns per al sistema jurídic com els hermafrodites; dels incorregibles, que són aquells que escapen a la normativitat mèdica i legal com els nerviosos, els desequilibrats i els sords; i finalment, de l’onanista: el masturbador infantil que amenaça l’organització sexual de la família heterosexual beata. Tres figures criminals que per Foucault van ajudar a transformar el discurs legal en un discurs cientificista que ja no apel·larà al dret, sinó a ‘lleis naturals’…
