La història de l’emancipació està travessada per la pregunta sobre els qui tindran «interès a abolir l’explotació capitalista» i els qui tindran la capacitat social per aconseguir-ho. En aquest sentit, ens podem preguntar si l’ecologisme, en tant que moviment social, té la potència de desbordament del mode de producció capitalista i el potencial per conformar un agent col·lectiu en la lluita contra l’ordre de dominació existent. El que és decisiu no té a veure amb determinar si les idees que associem a l’ecologisme són inherentment anticapitalistes, sinó si les demandes que s’expressen sota el paraigua de l’ecologisme trenquen amb la…
Autor: agomezvillar
La historia de la emancipación está atravesada por la pregunta acerca de quiénes tendrán «interés en abolir la explotación capitalista» y quiénes tendrán la capacidad social para lograrlo. En este sentido, podemos preguntarnos si el ecologismo, en tanto movimiento social, tiene la potencia de desborde del modo de producción capitalista y el potencial para conformar un agente colectivo en la lucha contra el orden de dominación existente. Lo decisivo no tiene que ver con determinar si las ideas que asociamos al ecologismo son inherentemente anticapitalistas, sino si las demandas que se expresan bajo el paraguas del ecologismo rompen con la…
En 2014 nacía una nueva formación política de carácter estatal, Podemos. Sus orígenes tienen relación con la constatación de un hecho político: había que irrumpir en la arena electoral y en los espacios de representación política tratando de recuperar el protagonismo ciudadano bajo nuevas formas y nuevas topografías subjetivas. Las formaciones de izquierdas existentes eran instrumentos políticos que habían operado durante años desde la subalternidad y se mostraban incapaces de interpelar a la sociedad en su conjunto, tan solo a segmentos sociológicos muy concretos. Durante años, el protagonismo de la izquierda había quedado reducido a la gestión de su derrota…
El 2014 naixia una nova formació política de caràcter estatal, Podemos. Els seus orígens tenen relació amb la constatació d’un fet polític: calia irrompre a la sorra electoral i als espais de representació política tractant de recuperar el protagonisme ciutadà sota noves formes i noves topografies subjectives. Les formacions d’esquerres existents eren instruments polítics que havien operat durant anys des de la subalternitat i es mostraven incapaços d’interpel·lar la societat en conjunt, tan sols a segments sociològics molt concrets. Durant anys, el protagonisme de l’esquerra havia quedat reduït a la gestió de la derrota històrica i la crítica, políticament impotent,…
Un clima de restauració moral, una pulsió conservadora, realista i nostàlgica travessen els debats sobre la classe social, el feminisme i l’ecologisme. Un anhel per tornar a allò autèntic, a la pedra dura, a terra ferma i allò sòlid: la classe, la dona, la vida. Davant de les frivolitats postmodernes, es proposa un retorn a la realitat, ja que la classe, la dona o la vida, ja ho són en la seva evidència, una foto fixa i immòbil. Semblaria, doncs, que anar a la base és més real i veritable que atendre les seves formes. Aquesta concepció és la pròpia…
Un clima de restauración moral, una pulsión conservadora, realista y nostálgica atraviesan los debates sobre la clase social, el feminismo y el ecologismo. Un anhelo por regresar a lo auténtico, a la piedra dura, al suelo firme y lo sólido: la clase, la mujer, la vida. Frente a las frivolidades posmodernas, se propone un regreso a la realidad, pues la clase, la mujer o la vida, lo son ya en su evidencia, una foto fija e inmóvil. Pareciera, entonces, que ir a la base es más real y verdadero que atender a sus formas. Esta concepción es la propia de…
La filosofia és una disposició vital, un deixar-se tocar per la paraula conceptual, un disposar-se a ser transformat en el més íntim de l’ésser, una pràctica de vida sense garanties. Qualsevol problema que abordem des d’una mirada filosòfica, és un problema que està inscrit sempre en els cossos dels qui els donen vida i ho suporten. Si partim d’una concepció de la filosofia com a praxi conceptual, és a dir, la filosofia com un tipus de racionalitat que opera construint realitats, inventat, desestabilitzant i movent conceptes, llavors la pràctica de la filosofia no tracta de paraules teòriques buides, mer joc…
La filosofía es una disposición vital, un dejarse tocar por la palabra conceptual, un disponerse a ser transformado en lo más íntimo del ser, una práctica de vida sin garantías. Cualquier problema que abordemos desde una mirada filosófica, es un problema que está inscrito siempre en los cuerpos de quienes les dan vida y lo soporta. Si partimos de una concepción de la filosofía como praxis conceptual, esto es, la filosofía como un tipo de racionalidad que opera construyendo realidades, inventado, desestabilizando y moviendo conceptos, entonces la práctica de la filosofía no trata de palabras teóricas vacías, mero juego de…
