Les dades recents subministrades per la Central de Resultats del Departament de Salut ens diuen que el consum d’ansiolítics no deixa de créixer, de la mateixa manera que la preocupació per la salut mental. Tot i que els trastorns de l’humor i de l’estat d’ànim no són, en la immensa majoria de casos, catalogables com malalties si no, en tot cas, malestars que ocasionen neguits i trastorns de la son que neixen de circumstàncies vitals desfavorables, amb origen en l’àmbit personal, familiar, laboral o econòmic. Aquests malestars, sobretot quan es perllonguen, generen demandes de consultes ordinàries i urgents en el sistema sanitari, amb una…
Autor: amartinzurro
La convocatoria anticipada de elecciones y, en consecuencia, la carencia de actualización presupuestaria puede merecer diversas valoraciones, según la perspectiva adoptada. Aparentemente, la capacidad negociadora de las fuerzas políticas parlamentarias ha sido insuficiente para asumir un acuerdo que nadie niega necesario para afrontar los problemas que tenemos delante. Está claro que también podría tratarse de la coincidencia de estrategias partidistas, quién sabe si reales o sólo para faronear y llevar al límite la discusión. Hasta aquí poco que decir, con independencia (valga la redundancia) de las repercusiones que esta decisión del gobierno de la Generalitat ha tenido sobre la evolución…
La convocatòria anticipada d’eleccions i, en conseqüència, la manca d’actualització pressupostària pot merèixer diverses valoracions, segons la perspectiva adoptada. Aparentment, la capacitat negociadora de les forces polítiques parlamentàries ha estat insuficient per assumir un acord que ningú no nega que calia per afrontar els problemes que tenim davant. És clar que també podria tractar-se de la coincidència d’estratègies partidistes, qui sap si reals o només per faronejar i dur al límit la discussió. Fins aquí poc a dir, amb independència (valgui la redundància) de les repercussions que aquesta decisió del govern de la Generalitat ha tingut sobre l’evolució dels pressupostos…
El último examen MIR ha sido objeto de numerosas críticas tanto por la dificultad y baja relevancia de diversas preguntas, especialmente en el caso de una de ellas (de la convocatoria 2024) por la desafortunada construcción de un enunciado y distractores que podrían ser interpretados, como de hecho así ha sido, como un ataque a los sufridos profesionales de la atención primaria y comunitaria. Pero los problemas del examen MIR y, más globalmente, del acceso a la formación sanitaria especializada en España, no pueden ser valorados únicamente ni principalmente desde la perspectiva de la anécdota. Son más profundos y necesitan…
Les polítiques públiques s’adrecen a la població, però sovint sense atansar-s’hi realment. Apropar les polítiques, la gestió i els recursos sanitaris a la gent és clau per facilitar l’accessibilitat de la ciutadania i per establir les prioritats més properes a les necessitats dels potencials usuaris. Una característica que esdevé essencial i nuclear en el cas de l’atenció primària i comunitària (APiC). Perquè quan es tracta de definir els elements estructurals i organitzatius d’altres estaments de la sanitat, com ara els hospitals, quan són d’un nivell semblant de complexitat assistencial, docent i investigadora es poden seguir patrons comuns als diferents territoris,…
El Decret de la reforma de l’atenció primària a Catalunya es va publicar l’any 1985, un any després de la disposició equivalent d’àmbit estatal (Decret de Zones Bàsiques de Salut), i durant 1986 es va iniciar el procés de reforma en tres centres d’atenció primària. L’atenció primària a Catalunya, de forma coherent amb el model sanitari general, és de provisió diversa: el 80% està a càrrec de l’entitat pública Institut Català de la Salut (ICS), mentre que el 20% restant ho està per consorcis sanitaris públics i privats concertats, i per les anomenades entitats de base associativa (EBA,s). Aquestes darreres,…
La major o menor facilitat d’accés als serveis sanitaris en qualsevol dels nivells del sistema públic o privat és un dels elements condicionants del grau de satisfacció dels usuaris. Per a l’atenció dels problemes de salut que no poden esperar, bé per la seva naturalesa o el risc vital que impliquen, els sistemes sanitaris disposen de recursos específics (urgències i emergències) en el marc dels centres hospitalaris i d’atenció primària i comunitària (APiC), habitualment connectats amb altres de tipus mòbil que poden arribar amb rapidesa a qualsevol punt de la comunitat i als domicilis. En determinats moments de saturació assistencial…
Un dels principals propòsits per a la creació de l’anomenat model sanitari català –si no el primer– fou facilitar la contractació dels molt diversos titulars de les entitats proveïdores dels serveis, essencialment hospitalaris, que calien per atendre la població catalana en rebre les transferències de l’Insalud. Una iniciativa més factible que l’adquisició d’aquests centres i serveis. I el cas és que durant molts anys els dirigents polítics i sanitaris de tot l’espectre ideològic de Catalunya s’han afanyat a difondre urbi et orbi les virtuts del “model català”, paradigma de l’efectivitat i l’eficiència d’un sistema sanitari adaptat a la cultura, necessitats i expectatives…
La pandèmia de la Covid-19 està posant sobre la taula de l’actualitat en els mitjans de comunicació problemes conductuals individuals i col·lectius que ultrapassen aquesta situació puntual, ja que tradueixen dinàmiques d’interacció entre les estructures polítiques i de govern, la ciutadania i els experts que són cada cop més habituals en les societats del món desenvolupat. Els dirigents polítics, els experts i els mitjans de comunicació, actuant, aparentment, de manera no coordinada i des de punts de partida diferents, han aconseguit conduir a la ciutadania a una mena de subjugació o segrest de la seva capacitat d’elaborar de forma autònoma,…
Mig any després de l’inici de la tragèdia i més de tres mesos des de la declaració del primer estat d’alarma que va permetre l’adopció de les mesures preventives més dràstiques que mai s’havien pres davant un problema de salut -gairebé per aclamació popular, tot s’ha de dir- ens trobem amb el que, des d’una perspectiva epidemiològica, era probable que passés: la presentació de nous brots, rebrots com diuen ara, de la viriasi. El cas és que la por, com a element decisiu de tot aquest enrenou, juntament amb una notòria incapacitat per gestionar la incertesa i per afrontar els…
