En Europa, cada año se producen 400.000 paros cardiacos. De todos ellos, se calcula que solo entre un 10 y un 15% de quien los sufre sobrevive. Y recibir las maniobras de reanimación cardiopulmonar cuanto antes mejor contribuye a esa supervivencia. Hasta cuatro veces se pueden llegar a multiplicar las posibilidades de sobrevivir después de un paro cardiaco si se aplica la reanimación cardiopulmonar. La puede realizar cualquier persona que conozca la técnica que permite mano sobre mano ayudar al corazón a retomar su latido. No hace falta tener formación sanitaria para salvarle la vida a alguien; estas sencillas maniobras…
Autor: cescales
A Europa, cada any es produeixen 400.000 aturades cardíaques. De totes elles, es calcula que només entre un 10 i un 15% de qui les pateix sobreviu. I rebre les maniobres de reanimació cardiopulmonar com més aviat millor contribueix a aquesta supervivència. Fins a quatre vegades es poden arribar a multiplicar les possibilitats de sobreviure després d’una aturada cardíaca si s’aplica la reanimació cardiopulmonar. La pot fer qualsevol persona que conegui la tècnica que permet mà sobre mà ajudar el cor a reprendre el batec. No cal tenir formació sanitària per salvar-li la vida a algú amb aquestes senzilles maniobres…
En un món cada cop més virtual on tot sembla possible, les dificultats de l’alumnat per assolir els resultats que el sistema demana fan necessari esbrinar què està passant a l’aula. Per què els continguts previstos al currículum no es consoliden com a aprenentatge, i si això és causa o conseqüència del malestar que en diferents formes s’expressa a les aules, ho han portat a debat aquest dijous l’Associació Catalana de Professionals en Salut Mental-AEN (ACPSM), la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) i el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP). I ho han fet donant la paraula als protagonistes…
En un mundo cada vez más virtual en el que todo parece posible, las dificultades del alumnado para alcanzar los resultados que el sistema pide hacen necesario averiguar qué está pasando en el aula. Por qué los contenidos previstos en el currículum no se consolidan como aprendizaje, y si esto es causa o consecuencia del malestar que se expresa en las aulas en diferentes formas, lo han llevado a debate este jueves la Asociación Catalana de Profesionales en Salud Mental-AEN (ACPSM), la Fundación Congreso Catalán de Salud Mental (FCCSM) y el Foro Catalán de Atención Primaria (FoCAP). Y lo han…
En totes les aules del món, el llenguatge no verbal dels alumnes diu moltes més coses de les que els alumnes són capaços de verbalitzar. També en el seu entorn familiar, l’aïllament al qual s’han abandonat enganxats a petites pantalles, està fent que infants i joves visquin cada cop més lluny de la comunicació verbal, cara a cara, mirant als ulls, i més lluny de contactes socials amb els seus iguals fora de l’aula. Tal com explica el psicòleg clínic Jaume Descarrega, “les xarxes socials estan concentrant l’atenció absoluta del jovent i un percentatge increïble de temps, i això fa…
Què és el que més hem d’agrair de la difusió televisiva d’aquest petó? Que les dones es van sentir identificades amb la jugadora de futbol. El fet que es plantés, no només ella, sinó tot l’equip, ens dona l’esperança que les coses sí que es poden canviar. Aquesta projecció popular i el debat social va ser el detonant per iniciar la vostra recerca. Com va anar? Estàvem de vacances, però aquest fet tan lamentable del president de la FIFA ens va causar tanta indignació que ens vam organitzar. Em va trucar l’Helena Legido-Quigley, catedràtica a l’Imperial College, al Regne Unit,…
En el tractament del càncer, la quimioteràpia es fa servir per acabar amb aquelles cèl·lules que proliferen de manera descontrolada, que són les que donen lloc a la malaltia: les cèl·lules tumorals. Però s’ha comprovat que algunes d’aquestes cèl·lules són capaces de frenar o alentir la seva ràpida proliferació, i d’aquesta manera eviten l’acció del tractament de la quimioteràpia. És a dir, el fàrmac de la quimio no les destrueix perquè no les identifica com a problemàtiques, ja que el seu cicle esdevé lent, com si quedessin adormides o amagades. Això ja se sabia que passava, però ara, un grup…
En el tratamiento del cáncer, la quimioterapia se utiliza para acabar con aquellas células que proliferan de forma descontrolada, que son las que dan lugar a la enfermedad: las células tumorales. Pero se ha comprobado que algunas de estas células son capaces de frenar o ralentizar su rápida proliferación, evitando así la acción del tratamiento de la quimioterapia. Es decir, el fármaco de la quimio no las destruye porque no las identifica como problemáticas, ya que su ciclo resulta lento, como si quedaran dormidas o escondidas. Esto ya se sabía que ocurría, pero ahora un grupo de investigación del Vall…
Que s’hagués de crear un màster dedicat a la iniciació de la recerca en salut mental vol dir que encara no se’n fa tanta com caldria? En general, la inversió en la investigació en salut mental ha estat més fluixa que en d’altres àmbits de la salut. Arran de la pandèmia, però, hi ha més sensibilització i menys estigma sobre els problemes mentals. L’estigma ha condicionat en certa mesura també que no s’hagi invertit tot el que voldríem. Des de la seva experiència professional en psiquiatria, des de fa més de trenta anys en els camps de la depressió, l’ansietat…
Que tenga que crearse un máster dedicado a la iniciación a la investigación en salud mental ¿significa que todavía no se hace tanta como debería? En general, la inversión en investigación en salud mental es más floja que en otros ámbitos de la salud. Sin embargo, a raíz de la pandemia hay más sensibilización y menos estigma sobre los problemas mentales. El estigma ha condicionado en cierto modo que no se haya invertido todo lo que hubiéramos querido. Desde su experiencia profesional en psiquiatría, desde hace más de treinta años en los campos de la depresión, la ansiedad y el…
