L’any 1919, després de 44 dies de vaga a Barcelona, es va aconseguir la jornada laboral de 40 hores setmanals. Aquest succés històric, conegut com la Vaga de la Canadenca, va aconseguir una millora de drets per a la classe treballadora arreu l’Estat Espanyol, una millora que, després de 44 dies de boicots, vagues i reivindicacions, va aconseguir instaurar un sistema laboral més just per a la classe treballadora que exigia treballar menys i cobrar el mateix. No obstant això, com la majoria dels drets socials conquerits durant la Segona República, el franquisme es va encarregar de lapidar-los, derogant la…
Autor: cgaleote
En 1919, tras 44 días de huelga en Barcelona, se logró la jornada laboral de 40 horas semanales. Este suceso histórico, conocido como la Huelga de la Canadenca, logró una mejora de derechos para la clase trabajadora en todo el Estado Español, una mejora que, tras 44 días de boicots, huelgas y reivindicaciones, logró instaurar un sistema laboral más justo para la clase trabajadora que exigía trabajar menos y cobrar lo mismo. Sin embargo, como la mayoría de los derechos sociales conquistados durante la Segunda República, el Franquismo se encargó de lapidarlos y es así como se derogó la jornada…
La setmana passada vam viure la que, probablement, és una de les setmanes més negres de l’any: S’iniciava el judici a França del cas Pelicot contra més de 50 homes acusats de violar a una dona durant gairebé 10 anys mentre es trobava inconscient per la submissió química que el mateix marit de la víctima generava sobre ella. A la vegada, Rebecca Cheptegei, atleta ugandesa que havia participat en els Jocs Olímpics de París 2024, va ser assassinada pel seu marit després que aquest la cremés viva. Paral·lelament, es feia ressò d’una notícia de març d’aquest mateix any en la…
La semana pasada vivimos la que, probablemente, sea una de las semanas más negras del año: Se iniciaba el juicio en Francia del caso Pelicot contra más de 50 hombres acusados de violar a una mujer durante casi 10 años mientras se encontraba inconsciente por la sumisión química que el propio marido de la víctima generaba sobre ella. A su vez, Rebecca Cheptegei, atleta ugandesa que había participado en los Juegos Olímpicos de París 2024, fue asesinada por su marido después de que éste la quemara viva. Paralelamente, se hacía eco de una notícia de marzo de este mismo año…
Este 8 de marzo las calles se llenan de nuevo de morado, de esperanza y de sororidad para reivindicar: la eliminación de las violencias machistas que, en estos 3 meses que llevamos de año, ha asesinado a 13 mujeres; el fin de todas las guerras; un sistema judicial justo y feminista; una educación sexual integral; una diversidad segura; un mercado laboral que no haga discriminación por motivos de género en sus retribuciones y un país feminista que, de una vez por todas, pueda avanzar con el objetivo unánime de crear un país donde ninguna mujer o niña sea asesinada. Tenemos…
Aquest 8 de març els carrers s’omplen de nou de lila, d’esperança i de sororitat per reivindicar: l’aturada de les violències masclistes que, en aquest 3 mesos que portem d’any, ha assassinat a 13 dones; la fi de totes les guerres; un sistema judicial just i feminista; una educació sexual integral; una diversitat segura; un mercat laboral que no faci discriminació per motius de gènere en les seves retribucions i un país feminista que, d’una vegada per totes, pugui avançar amb l’horitzó unànim de crear un país on cap dona o nena sigui assassinada. Tenim un horitzó clar: construir un…
Malgrat aquestes terribles xifres, que semblen no ser suficients per a generar un consens unànime, continuem vivint en una societat que obvia la base de la violència masclista fins al punt de normalitzar-la. Creiem que aquesta violència solament es manifesta mitjançant els assassinats cap a dones pel simple fet de ser-ho, però desgraciadament estem envoltats d’actituds i comportaments invisibilitzats que creen i perpetuen els assassinats masclistes: des de l’escassa responsabilitat afectiva, la imposició de pràctiques sexuals, el menyspreu, la humiliació, el control de la roba o de les xarxes socials fins als insults, les amenaces i els cops. No obstant…
A pesar de estas terribles cifras, que parecen no ser suficientes para generar un consenso unánime, seguimos viviendo en una sociedad que obvia la base de la violencia machista hasta el punto de normalizarla. Creemos que dicha violencia solamente se manifiesta mediante los asesinatos hacia mujeres por el simple hecho de serlo, pero desgraciadamente estamos rodeados de actitudes y comportamientos invisibilizados que crean y perpetúan los asesinatos machistas: desde la escasa responsabilidad afectiva, la imposición de prácticas sexuales, el desprecio, la humillación, el control de la ropa o de las redes sociales hasta los insultos, las amenazas y los golpes. …
Siempre he creído que el mejor no es aquel que gana, sino aquél que sabe perder, algo que parecer ser que la derecha de nuestro país no ha llegado a entender nunca. Desde el 23J, día que se celebraron las elecciones generales, hemos visto cómo los políticos de la derecha y la extrema derecha de nuestro país han estado incitando a una especie de desobediencia civil que se ha terminado traduciendo en manifestaciones de neonazis cantando el “Cara al sol”. Quiero creer que esta alimentación ciudadana era para convocar protestas pacíficas (y legítimas) ante unos resultados que les desagradan y…
Sempre he cregut que el millor no és aquell que guanya, sinó aquell que sap perdre, una cosa que, segons sembla, la dreta del nostre país no ha arribat a entendre mai. Des del 23J, dia que es van celebrar les eleccions generals, hem vist com els polítics de la dreta i l’extrema dreta del nostre país han estat incitant a una espècie de desobediència civil que s’ha acabat traduint en manifestacions de neonazis cantant el “Cara al sol”. Vull creure que aquesta alimentació ciutadana era per a convocar protestes pacífiques (i legítimes) davant uns resultats que els desagraden i no…

