Autor: dcasassas

Aquests dies, al nostre país, s’estan dient moltes coses sobre prioritats de despesa i models de país. Arran de les negociacions dels pressupostos, s’aixequen veus de molts tipus, sovint contràries, moltes d’elles ben entenimentades, que posen de manifest que la pregunta de fons és tràgicament senzilla i, alhora, ben difícil de concretar sense violentar inèrcies: ¿com fer uns pressupostos que transcendeixin la lògica dels tacticismes de curta volada -la “insensatesa de l’hiperrealisme”, en deia Antoni Domènech- i que inequívocament ofereixin a les grans majories socials oxigen i, si pot ser, eines apropiades per posar-se a caminar i escollir una vida…

Read More

Estos días, en nuestro país, se están diciendo muchas cosas sobre prioridades de gasto y modelos de país. A propósito de las negociaciones de los presupuestos, se alzan voces de muchos tipos, a menudo contrarias, muchas de ellas de lo más sensato, que ponen de manifiesto que la pregunta de fondo es trágicamente sencilla y, al mismo tiempo, bien difícil de concretar sin violentar inercias: ¿cómo hacer unos presupuestos que trasciendan la lógica de los tacticismos de vuelo corto -la “insensatez del hiperrealismo”, lo llamaba Antoni Domènech- y que inequívocamente ofrezcan a las grandes mayorías sociales oxígeno y, a ser…

Read More