El nuevo coronavirus no distingue entre etnias, fronteras, clases o género, tal como tantas voces repiten desde el inicio de la pandemia. Con todo, sí que varía mucho la afectación dependiendo de algunos condicionantes, como es el caso de la clase social. Un artículo publicado en la revista Journal of Public Health reafirma la relación directa entre una renta más baja y un mayor número de casos de la Covid-19. El estudio, elaborado por el Instituto Hospital del Mar de Investigaciones Médicas y el Instituto Universitario de Investigación en Atención Primaria, ha cruzado los datos de renta de los diez distritos que conforman la…
Autor: dgallego
El nou coronavirus no distingeix entre ètnies, fronteres, classes o gènere, tal com tantes veus repeteixen des de l’inici de la pandèmia. Amb tot, sí que varia molt l’afectació depenent d’alguns condicionants, com és el cas de la classe social. Un article publicat a la revista Journal of Public Health reafirma la relació directa entre una renda més baixa i un nombre més alt de casos de la Covid-19. L’estudi, elaborat per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària, ha creuat les dades de renda dels deu districtes que conformen la ciutat de Barcelona…
El SARS-CoV-2, el virus que causa la Covid-19, no entén de classes socials, però l’afectació que causa sí que ho fa. En la mateixa línia, el nou coronavirus no entén de fronteres, però s’ha expandit i ha deixat una empremta molt diferent segons l’estat o fins i tot segons les regions d’un mateix país. Per tal d’entendre el comportament divergent del SARS-CoV-2 en la seva expansió arreu de l’Estat espanyol, un estudi ordenat per l’Institut de Salut Carlos III i elaborat pel Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) i el Consorci d’Investigació Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) analitza els…
“Sense ser cap endeví, i recordant que la crisi de 2008 va tenir un impacte més fort sobre el jovent que cap altre col·lectiu d’edat, és fàcil preveure que la situació de la gent jove empitjori molt més que la resta de la població”, ha vaticinat el sociòleg Joffre López a la presentació de l’estudi que ha elaborat per a l’Observatori dels Drets del Jovent del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). L’informe compara un seguit de dades de caràcter laboral i d’habitatge dels primers mesos de l’any 2020 amb els de fa un any i demostra que…
“Sin ser ningún adivino, y recordando que la crisis de 2008 tuvo un impacto más fuerte sobre la juventud que ningún otro colectivo de edad, es fácil prever que la situación de la gente joven empeore mucho más que el resto de la población”, vaticinó el sociólogo Joffre López la presentación de estudio que ha elaborado para el Observatori dels Drets de la Joventut del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). El informe compara una serie de datos de carácter laboral y de vivienda de los primeros meses del año 2020 con los de hace un año y demuestra que…
Diez años perdidos para la sanidad pública. Es la lectura que hace Amnistía Internacional en el informe ‘La década perdida’, en el que calcula el recorte en inversión sanitaria pública en el período de tiempo comprendido entre el 2009 y el 2018, el último año del que se disponen datos. El lapso analizado arranca cuando la crisis financiera y económica empezaba a hacer estragos y muchos gobiernos aplicaron recortes a los servicios públicos, entre ellos el sanitario. Y termina en 2018, cuando la mencionada crisis se da por finalizada por todos los organismos económicos y políticos. Sin embargo, la inversión…
Deu anys perduts per a la sanitat pública. És la lectura que fa Amnistia Internacional a l’informe ‘La década perdida’, on calcula la retallada en inversió sanitària pública en el període de temps comprès entre el 2009 i el 2018, l’últim any de què es disposen dades. El lapse analitzat arrenca quan la crisi financera i econòmica començava a fer estralls i molts governs van aplicar retallades als serveis públics, entre ells el sanitari. Acaba, però, el 2018, quan la mencionada crisi es dóna per finalitzada per tots els organismes econòmics i polítics. Tanmateix, la inversió en la salut no s’ha…
La por a un nou rebrot, en ascens després del que ha tingut lloc a la comarca del Segrià i que ha obligat a confinar més de 200.000 catalans, estén la preocupació entre la ciutadania. Un clar exemple és el recent repunt de casos a algunes zones del municipi de Barcelona, que alguns estadistes i mitjans de comunicació han qualificat de rebrot. Amb tot, els experts insisteixen que a hores d’ara la situació a la ciutat està controlada i no es pot comparar al cas lleidatà. “No hi ha rebrot a Barcelona, almenys ara. Pot passar de tot en una…
El miedo a un nuevo rebrote, en ascenso después del que ha tenido lugar en la comarca del Segrià y que ha obligado a confinar a más de 200.000 catalanes en las fronteras de la zona, extiende la preocupación entre la ciudadanía. Un claro ejemplo es el reciente repunte de casos en algunas zonas del municipio de Barcelona, que algunos estadistas y medios de comunicación han calificado de rebrote. Con todo, los expertos insisten en que a estas alturas la situación en la ciudad está controlada y no se puede comparar al caso leridano. “No hay rebrote en Barcelona, al menos ahora.…
La pandèmia del coronavirus i el consegüent impacte econòmic deixaran més d’un milió de persones en situació de pobresa a Catalunya, segons preveu Oxfam Intermón a l’informe ‘Una reconstrucción justa y necesaria es posible’. La previsió de l’ONG és que el nombre d’habitants catalans que viuen sota el llindar de la pobresa augmenti en 93.688, el que farà pujar la taxa del 13’06% prèvia al coronavirus al 14’29%. En l’àmbit estatal, Oxfam pronostica que més de 700.000 espanyols esdevindran pobres després de la pandèmia, fent que el nombre total de persones pobres a Espanya sigui de 10’8 milions, és a dir, el 23% de…
