Recentment, l’Observatori EU TAX va publicar l’Informe Global sobre Evasió Fiscal 2024. Aquest centre de recerca, format per investigadors/es internacionalment reconeguts, ha calculat durant anys el volum d’evasió fiscal de multinacionals i grans fortunes, proposant solucions a nivell global, regional i nacional per abordar aquest repte social. L’informe mostra de manera clara com la ciutadania de l’Estat espanyol pateix les conseqüències dels paradisos fiscals i dels països que opten per reduir les seves taxes fiscals per atreure capitals d’empreses i particulars. Aquestes pràctiques resulten una pèrdua neta d’ingressos públics i augmenten la desigualtat, afavorint a grans empreses i fortunes en…
Autor: dpalomera
Recientemente, el Observatorio EU TAX publicó el Global Tax Evasion Report 2024. Este centro de investigación, formado por investigadores reconocidos internacionalmente, ha calculado durante años el volumen de evasión fiscal de multinacionales y grandes fortunas, proponiendo soluciones a nivel global, regional y nacional para abordar este desafío social. En el informe se muestra de forma clara cómo la ciudadanía del estado español sufre las consecuencias de las guaridas fiscales y de países que optan por reducir sus tasas impositivas para atraer capitales de empresas y particulares. Estas prácticas resultan en una pérdida neta de ingresos públicos y aumentan la desigualdad,…
Amb ja escasses restriccions sanitàries per la Covid-19 el turisme ha tornat amb força a Barcelona. Això està suposant també l’arribada de centenars de creuers. És cert que aquesta activitat económica genera ingressos i llocs de feina, però també ho és que els efectes negatius d’aquest sector són molt significatius. Una estimació encarregada a la UB quantifica la seva contribució al PIB català en 412 milions d’euros. Malauradament, no s’hi contempla les externalitats negatives dels creuers: contaminació atmosfèrica, aigües fecals, consum d’aigua i massificació. Per exemple, un estudi fet a Venècia va trobar que el cost ambiental de l’arribada de…
Con ya escasas restricciones sanitarias por la Covid-19 el turismo ha vuelto con fuerza a Barcelona. Esto está suponiendo también la llegada de cientos de cruceros. Es cierto que esta actividad económica genera ingresos y puestos de trabajo, pero también lo es que los efectos negativos de este sector son muy significativos. Una estimación encargada en la UB cuantifica su contribución al PIB catalán en 412 millones de euros. Desgraciadamente, no se contemplan las externalidades negativas de los cruceros: contaminación atmosférica, aguas fecales, consumo de agua y masificación. Por ejemplo, un estudio realizado en Venecia encontró que el coste ambiental…
Ya está en marcha la subvención de 20 céntimos por litro de gasolina y diésel. Hace poco, nos preguntaban a Espai Zero Vuit si este tipo de subvención podía ser de izquierdas y si era una medida regresiva. En este artículo analizamos, primero, la regresividad de las subvenciones y, segundo, proponemos como una alternativa a las subvenciones que los transportistas autónomos cobren un mínimo por cada kilómetro de trayecto. La regresividad de las subvenciones por todos Subvencionar todo consumo de petróleo presenta problemas de justicia social, justicia climática y eficiencia económica. En primer lugar, porque el objetivo de la subvención…
Ja està en marxa la subvenció de 20 cèntims per litre de gasolina i dièsel. Fa poc, a Espai Zero Vuit ens preguntaven si aquest tipus de subvenció podia ser d’esquerres i si era una mesura regressiva. En aquest article analitzem, primer, la regressivitat de les subvencions i, segon, proposem com una alternativa a les subvencions que els transportistes autònoms cobrin un mínim per cada quilòmetre de trajecte. La regressivitat de les subvencions per tothom Subvencionar tot consum de petroli presenta problemes de justícia social, justícia climàtica i d’eficiència econòmica. Primerament, perquè l’objectiu de la subvenció no es basa en…
El siglo XX estará marcado por el establecimiento de uno de los mayores inventos de organización social recientes: el Estado de Bienestar, una serie de instituciones y políticas que dan al Estado una doble función: proteger social y económicamente a la ciudadanía de los riesgos de las economías capitalistas garantizando al mismo tiempo la reproducción del capital a través de la provisión de bienes públicos imprescindibles para la reproducción social. Para alcanzar estos objetivos, el Estado de Bienestar suele conceptualizarse como una serie de gastos y transferencias de acuerdo con derechos adquiridos por la ciudadanía. Aquí hemos presenciado históricamente una…
El segle XX estarà marcat per l’establiment un dels majors invents d’organització social recents: l’Estat de Benestar, una sèrie d’institucions i polítiques que donen a l’Estat una doble funció: protegir social i econòmicament a la ciutadania dels riscos de les economies capitalistes garantint al mateix temps la reproducció del capital a través de la provisió de béns públics imprescindibles per la reproducció social. Per assolir aquests objectius, l’Estat de Benestar es sol conceptualitzar com una sèrie de despeses i transferències en base a drets adquirits per la ciutadania. Aquí hem presenciat històricament una progressió en el reconeixement de drets socials.…

