És un canvi de cultura tan gran que els polítics haurien d’estar preparant-se perquè no es trenqui la cohesió social. O, atès que ja està bastant trencada, perquè no es trenqui encara més. Si volem construir un món digne, l’única solució és el repartiment de la riquesa, perquè riquesa hi ha per a tots, el que passa és que està mal repartida. Aquest mes de juny s’ha aprovat i entrat en vigor la llei de l’Ingrés Mínim Vital, una llei històrica, la cinquena pota de l’Estat del Benestar a Espanya, segons els quals la van promulgar i el cor dels…
Autor: draventos
Es un cambio de cultura tan grande que los políticos deberían estar preparándose para que no se rompa la cohesión social. O, dado que ya está bastante rota, para que no se rompa todavía más. Si queremos construir un mundo digno, la única solución es el reparto de la riqueza, porque riqueza hay para todos, lo que pasa es que está mal repartida. Este mes de junio se ha aprobado y entrado en vigor la ley del Ingreso Mínimo Vital, una ley histórica, la quinta pata del Estado de Bienestar en España, según los que la promulgaron y el coro…
No hauria un govern d’esquerres posar remei al fet que entre 2007 i 2017 l’1% dels més rics en el regne d’Espanya incrementessin la seva riquesa un 24%, mentre que el 90% només ho va fer un 2%? Si aquestes desproporcions són possibles és perquè la regulació política dels mercats ho permet. Cal ser republicà robespierista per atrevir-se a posar límit a aquesta situació antidemocràtica o simplement amb racionalitat és suficient? Cal ser un gran radical per regular els mercats d’una manera que inverteixi aquesta tendència? Cal ser un robespierista perquè les polítiques econòmiques beneficiïn la gran majoria no rica? Estem…
