El Dia Escolar de la No-violència i de la Pau ho és des del 1964, en què fou fundada aquesta celebració pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal i Vidal. S’escollí aquest dia perquè és l’aniversari de la mort de Gandhi, l’advocat hindú, polític i activista, que va ser assassinat el dia 30 de gener de 1948, a mans d’un fanàtic, hindú també, en desacord amb la seva feina per la conciliació dels diferents punts de vista dels practicants de les diverses religions i per la seva defensa aferrissada de la lluita no-violenta. A escoles de tot el món se celebra el DENIP…
Autor: eabeya
El Día Escolar de la No-violencia y de la Paz lo es desde 1964, en que fue fundada esta celebración por el poeta y educador mallorquín Llorenç Vidal y Vidal. Se escogió este día porque es el aniversario de la muerte de Gandhi, el abogado hindú, político y activista, que fue asesinado el día 30 de enero de 1948, a manos de un fanático, hindú también, en desacuerdo con su trabajo para la conciliación de los diferentes puntos de vista de los practicantes de las diversas religiones y por su defensa cerrada de la lucha no-violenta. En escuelas de todo el…
Quan s’acosten els Reis hi ha un esclat de publicitat de joguines. Durant molts anys hem vist com aquesta publicitat estava rigorosament separada en dos apartats: Un dedicat als nins amb joguines que inciten a l’acció, als jocs de moviment i a la investigació, sempre empaquetats amb colors intensos, especialment vermell i blau fort. L’altre apartat, amb pepes, jocs relacionats amb la llar (cuina, neteja…) i amb l’estètica, tots envoltats de colors pastel, especialment el rosa. Per sort aquestes tendències han començat a canviar i ara ja hi ha algunes marques de joguines que inclouen a la seva publicitat imatges…
Els primers dies del confinament m’agradaven molt els missatges del “tot anirà bé”. Cançons optimistes amb dibuixos alegres, arcs de sant Martí, desitjos de tornar-nos a abraçar i el convenciment que tot això només haurà estat un parèntesi en les nostres vides. Així com passen els dies, m’he adonat que “tot anirà bé” no ho podem dir a tothom. No ho podem dir als qui ara ja no els ha anat bé: als qui ja tenen morts a la família i entre els amics, als qui han perdut la feina, als qui no saben si podran tornar a obrir la…
Si entonces yo salía a pasear o miraba la calle desde mi balcón, solía ver rastros de los juegos infantiles, por ejemplo una pequeña montaña de hojas secas, unas piedrecitas en hilera, una rayuela pintada con tiza en el suelo… Yo sonreía y pensaba: aquí ha jugado un niño
Si llavors jo sortia a passejar o mirava el carrer des del meu balcó, solia veure rastres dels jocs infantils, per exemple una petita muntanya de fulles seques, unes pedretes en filera, una xarranca pintada amb guix en terra… Jo somreia i pensava: aquí ha jugat un infant
