Sabem que les violències masclistes, lluny de ser casos aïllats o situacions personals, tenen un caràcter estructural basat en actituds i pràctiques culturals que fan que aquestes violències siguin invisibles o, inclús, es considerin acceptables. Les tenim tan naturalitzades que de vegades ens és difícil identificar-les, són el que sempre ha passat, són “normals”. Afortunadament, la correlació de forces socials està canviant i la impunitat ancestral de les violències masclistes s’està començant a trencar amb la construcció d’un relat global i col·lectiu que assenyala als agressors i exigeix responsabilitats als estats i als governs, De fet, aquest és el focus…
