Dimecres passat però, ja va ser el súmmum de l’esperpent: en un mateix dia vam aguantar més de tres hores d’un membre del Congrés, que no només no hi hauria de ser, sinó que a més va tenir tot el temps a la seva disposició per no aportar ni una sola idea a la problemàtica sanitària i econòmica que es pateix a l’Estat. Però sí dir una barbaritat darrera l’altra. L’aportació d’Andrea Levi, també al mateix dia, no deixa indiferent a ningú, però segur que en cap cas com a discurs coherent i preparat com seria d’esperar de…
Autor: etralleroo
Llega el otoño e, inevitablemente, con él vienen también las hojas que caen, los paisajes idílicos y las setas. Ir a coger setas es como la sempiterna atracción turística del urbanita catalán, que quiere librarse por unas horas del caos de la ciudad. Y está bien, pero las personas que vivimos todo el año en estos parajes de cuento, nos vemos afectados de una manera u otra por la presencia domingueros los de ciudad. Que no por corta es inocua. Nos encontramos con los desechos -no de todos, esto es cierto- de demasiadas personas, esparcidos por la montaña. Los rebaños de…
Arriba la tardor i, inevitablement, amb ella venen també les fulles que cauen, els paisatges idíl·lics i els bolets. Anar a collir bolets és com la sempiterna atracció turística de l’urbanita català, que vol deslliurar-se per unes hores del caos de la ciutat. I està bé, però les persones que vivim tot l’any en aquests paratges de conte, ens veiem afectats d’una manera o una altra de la presència diumengers dels de ciutat. Que no per curta és innòcua. Ens trobem amb les deixalles -no de tothom, això és cert- de massa persones, escampades per la muntanya. Els ramats de…
Las clases populares, las más desfavorecidas, siempre han sido culpabilizadas. Las crisis tienden a buscar culpables y el discurso de la alteridad intenta que el otro sea el responsable de los males colectivos. Y este otro suele ser el pobre, el migrante … Esto lo hemos vuelto a ver a raíz de la crisis del Coronavirus, un contexto en el que se ha culpabilizado a la clase trabajadora y migrada, que vive en las zonas donde la incidencia del virus ha sido más alta. Se habla de las malas praxis y la falta de higiene, pero no de las condiciones socioeconómicas…
Les classes populars, les més desafavorides, sempre han estat culpabilitzades. Les crisis tendeixen a buscar culpables i el discurs de l’alteritat cerca que l’altre sigui el responsable dels mals col·lectius. I aquest altre acostuma a ser el pobre, el migrant…Això ho hem tornat a veure arran de la crisi del Coronavirus, un context en el qual s’ha culpabilitzat la classe treballadora i migrada, que viu en les zones on la incidència del virus ha estat més alta. Es parla de les males praxis i la manca d’higiène, però no de les condicions socioeconòmiques que les provoquen. El cas més flagrant…
Cada dia veiem com la justícia, que hauria de ser igual per a tothom, inclina la balança cap al costat dels poderosos. I és que els diners pesen molt. Ho veiem amb qüestions relacionades amb l’habitatge, quan sempre guanyen grans tenidors o bancs en contra de famílies vulnerables. (Veurem què decideix el Tribunal Constitucional, si la llei dels lloguers aprovada pel Parlament de Catalunya arriba a les seves mans). Ara, per fi, tenim casos com el “Kitchen” o el de la família Pujol sobre la taula, però és inevitable la sensació que tot quedarà en fum tant bon punt hagin…
L’habitatge és un bé de primera necessitat. Tothom hauria de tenir garantit un sostre sota el qual dormir, viure i sentir-se segur. Però per desgràcia, el mercat ha convertit una llar en un bé privatiu, fora de l’abast de moltes famílies que s’han vist desnonades de casa seva. Els bancs i els grans tenidors usurpen les llars de moltes persones que només volen sobreviure. És legítim voler tenir una casa i lluitar per aconseguir-la. I aquesta lluita, de vegades, passa per ocupar un habitatge. I, la gran majoria de vegades, un habitatge buit. Ocupar un espai per a convertir-lo en…
