Cada día, cada hora, hay alguien que cruza el Mediterráneo, en condiciones precarias y arriesgadas, para huir de su casa, de la guerra, del hambre o de la persecución. Una tragedia que no cesa. Sin embargo, a menudo sólo hablamos de ello durante los veranos, cuando la actualidad informativa baja y, de repente, hay “espacio” en los informativos y diarios para hablar de la mal llamada “crisis migratoria”. Durante el resto del año, quedamos ‘inmunizados’ a esta realidad. Este año, sin embargo, la invisibilización ha llegado al verano. A este verano extraño en que las otras crisis, las del mundo occidental…
Autor: etralleroo
Cada dia, cada hora, hi ha algú que creua la Mediterrània, en condicions precàries i riscoses, per a fugir de casa seva, de la guerra, de la fam o de la persecució. Una tragèdia que no para. Tot i això, sovint només en parlem als estius, quan l’actualitat informativa baixa i, de sobte, hi ha “espai” als informatius i diaris per parlar de la mal anomenada “crisi migratòria”. Durant la resta de l’any, restem ‘immunitzats’ a aquesta realitat. Enguany, però, la invisibilització ha arribat a l’estiu. A aquest estiu estrany en què les altres crisis, les del món occidental i…
Más allá de pandemias, reyes fugados, crisis económicas y vacaciones, hay una realidad que sigue dañándonos, que sigue matándonos y que no para. No entiende de estaciones ni de agendas políticas. La violencia machista mata, agrede y veja todos los días del año, aunque no lo contemos. Sobretodo, si no lo contamos. Hace años que, a raíz de casos de violación y violencia, transluce una cierta inmunidad judicial -e incluso social- hacia los agresores. Se siente como si la muerte de mujeres por el simple hecho de serlo, como si el uso y abuso de sus cuerpos no fuera prioritario.…
Més enllà de pandèmies, reis fugats, crisis econòmiques i vacances, hi ha una realitat que segueix ferint-nos, que segueix matant-nos i que no para. No entén d’estacions ni d’agendes polítiques. La violència masclista mata, agredeix i vexa tots els dies de l’any, encara que no ho expliquem. Sobretot, si no ho expliquem. Fa anys que, arran de casos de violació i violència, trasllueix una certa immunitat judicial -i fins i tot social- cap als agressors. Se sent com si la mort de dones pel simple fet de ser-ho, com si l’ús i abús dels seus cossos no fos prioritari. Sembla que només ens…
La part més visible de la pandèmia han estat les terribles pèrdues humanes i econòmiques, però més enllà d’això, ha dibuixat un escenari de crisi permanent que està sent usada per tothom, especialment pels partits polítics. La crispació va ser el leit motiv de les primeres sessions després de l’estat d’alarma al Congreso. També ho va ser en el creuament de declaracions entre representants de la Generalitat i Gobierno. I a tot això, no cal perdre de vista que, aquí a Catalunya, les eleccions són properes. Reclamar més competències i criticar la gestió centralista dels qui les tenen no és nou. Però…
La parte más visible de la pandemia han sido las terribles pérdidas humanas y económicas, pero más allá de eso, ha dibujado un escenario de crisis permanente que está siendo usado por todos, especialmente por los partidos políticos. La crispación fue el leit motiv de las primeras sesiones después del estado de alarma en el Congreso. También lo fue en el cruce de declaraciones entre representantes de la Generalitat y Gobierno. Y a todo esto, no hay que perder de vista que, aquí en Catalunya, las elecciones son cercanas. Reclamar más competencias y criticar la gestión centralista de quienes las tienen…
Comprar un tomàquet, una maduixa, una poma…aquest fet tan quotidià per a qualsevol ciutadà europeu amaga una violència igual de quotidiana per a milers de temporers i temporeres. Injustícies i vulneració de drets que van des de salaris de misèria a haver de viure al carrer, passant, fins i tot, per violències i abusos sexuals. Tot això és el que hi ha darrera d’un sol tomàquet cultivat al Marroc, amanit amb la connivència de governs que miren cap a una altra banda, mentre signen tractats de lliure comerç internacionals i s’omplen la boca parlant de drets i llibertats. Igual que…
Comprar un tomate, una fresa, una manzana… este hecho tan cotidiano para cualquier ciudadano europeo esconde una violencia igual de cotidiana para miles de temporeros y temporeras. Injusticias y vulneración de derechos que van desde salarios de miseria a tener que vivir en la calle, pasando, incluso, por violencias y abusos sexuales. Todo esto es lo que hay detrás de un solo tomate cultivado en Marruecos, aderezado con la connivencia de gobiernos que hacia otro lado, mientras firman tratados de libre comercio internacionales y se llenan la boca hablando de derechos y libertades. Al igual que los consumidores nos llenamos…
Tras meses de confinamiento, estrictas medidas de protección y distanciamiento, nos prometieron que llegaría la nueva normalidad. Pero no ha llegado tal cosa, más bien estamos ante una nueva antigüedad en la que reina el agotamiento y la apatía, producidas seguramente por las injusticias que, aunque ya existían antes de la pandemia, ahora las vemos más claras. En esta no nueva normalidad no nos tapamos ojos y oídos, sino que nos cubrimos la cara con una mascarilla, que no nos deja ver más allá del virus y los rebrotes, mientras que los asesinatos machistas, los abusos policiales y la crisis…
Després de mesos de confinament, estrictes mesures de protecció i distanciament, ens van prometre que arribaria la nova normalitat. Però no ha arribat tal cosa, més aviat estem davant d’una nova antiguitat en la qual regna l’esgotament i l’apatia, produïdes segurament per les injustícies que, encara que ja existien abans de la pandèmia, ara les veiem més clares. En aquesta no nova normalitat no ens tapem ulls i orelles, sinó que ens cobrim la cara amb una mascareta, que no ens deixa veure més enllà de virus i rebrots, mentre que els assassinats masclistes, els abusos policials i la crisi dels…
