Les classes populars, les més desafavorides, sempre han estat culpabilitzades. Les crisis tendeixen a buscar culpables i el discurs de l’alteritat cerca que l’altre sigui el responsable dels mals col·lectius. I aquest altre acostuma a ser el pobre, el migrant…Això ho hem tornat a veure arran de la crisi del Coronavirus, un context en el qual s’ha culpabilitzat la classe treballadora i migrada, que viu en les zones on la incidència del virus ha estat més alta. Es parla de les males praxis i la manca d’higiène, però no de les condicions socioeconòmiques que les provoquen. El cas més flagrant…
Autor: etralleroo
Cada dia veiem com la justícia, que hauria de ser igual per a tothom, inclina la balança cap al costat dels poderosos. I és que els diners pesen molt. Ho veiem amb qüestions relacionades amb l’habitatge, quan sempre guanyen grans tenidors o bancs en contra de famílies vulnerables. (Veurem què decideix el Tribunal Constitucional, si la llei dels lloguers aprovada pel Parlament de Catalunya arriba a les seves mans). Ara, per fi, tenim casos com el “Kitchen” o el de la família Pujol sobre la taula, però és inevitable la sensació que tot quedarà en fum tant bon punt hagin…
L’habitatge és un bé de primera necessitat. Tothom hauria de tenir garantit un sostre sota el qual dormir, viure i sentir-se segur. Però per desgràcia, el mercat ha convertit una llar en un bé privatiu, fora de l’abast de moltes famílies que s’han vist desnonades de casa seva. Els bancs i els grans tenidors usurpen les llars de moltes persones que només volen sobreviure. És legítim voler tenir una casa i lluitar per aconseguir-la. I aquesta lluita, de vegades, passa per ocupar un habitatge. I, la gran majoria de vegades, un habitatge buit. Ocupar un espai per a convertir-lo en…
La vivienda es un bien de primera necesidad. Todo el mundo debería tener garantizado un techo bajo el que dormir, vivir y sentirse seguro. Pero por desgracia, el mercado ha convertido un hogar en un bien privativo, fuera del alcance de muchas familias que se han visto desahuciadas de su casa. Los bancos y los grandes tenedores usurpan los hogares de muchas personas que sólo quieren sobrevivir. Es legítimo querer tener una casa y luchar por conseguirla. Y esta lucha, a veces, pasa por ocupar una vivienda. La gran mayoría de veces, una vivienda vacía. Ocupar un espacio para convertirlo en residencia es la…
Cada día, cada hora, hay alguien que cruza el Mediterráneo, en condiciones precarias y arriesgadas, para huir de su casa, de la guerra, del hambre o de la persecución. Una tragedia que no cesa. Sin embargo, a menudo sólo hablamos de ello durante los veranos, cuando la actualidad informativa baja y, de repente, hay “espacio” en los informativos y diarios para hablar de la mal llamada “crisis migratoria”. Durante el resto del año, quedamos ‘inmunizados’ a esta realidad. Este año, sin embargo, la invisibilización ha llegado al verano. A este verano extraño en que las otras crisis, las del mundo occidental…
Cada dia, cada hora, hi ha algú que creua la Mediterrània, en condicions precàries i riscoses, per a fugir de casa seva, de la guerra, de la fam o de la persecució. Una tragèdia que no para. Tot i això, sovint només en parlem als estius, quan l’actualitat informativa baixa i, de sobte, hi ha “espai” als informatius i diaris per parlar de la mal anomenada “crisi migratòria”. Durant la resta de l’any, restem ‘immunitzats’ a aquesta realitat. Enguany, però, la invisibilització ha arribat a l’estiu. A aquest estiu estrany en què les altres crisis, les del món occidental i…
Más allá de pandemias, reyes fugados, crisis económicas y vacaciones, hay una realidad que sigue dañándonos, que sigue matándonos y que no para. No entiende de estaciones ni de agendas políticas. La violencia machista mata, agrede y veja todos los días del año, aunque no lo contemos. Sobretodo, si no lo contamos. Hace años que, a raíz de casos de violación y violencia, transluce una cierta inmunidad judicial -e incluso social- hacia los agresores. Se siente como si la muerte de mujeres por el simple hecho de serlo, como si el uso y abuso de sus cuerpos no fuera prioritario.…
Més enllà de pandèmies, reis fugats, crisis econòmiques i vacances, hi ha una realitat que segueix ferint-nos, que segueix matant-nos i que no para. No entén d’estacions ni d’agendes polítiques. La violència masclista mata, agredeix i vexa tots els dies de l’any, encara que no ho expliquem. Sobretot, si no ho expliquem. Fa anys que, arran de casos de violació i violència, trasllueix una certa immunitat judicial -i fins i tot social- cap als agressors. Se sent com si la mort de dones pel simple fet de ser-ho, com si l’ús i abús dels seus cossos no fos prioritari. Sembla que només ens…
La part més visible de la pandèmia han estat les terribles pèrdues humanes i econòmiques, però més enllà d’això, ha dibuixat un escenari de crisi permanent que està sent usada per tothom, especialment pels partits polítics. La crispació va ser el leit motiv de les primeres sessions després de l’estat d’alarma al Congreso. També ho va ser en el creuament de declaracions entre representants de la Generalitat i Gobierno. I a tot això, no cal perdre de vista que, aquí a Catalunya, les eleccions són properes. Reclamar més competències i criticar la gestió centralista dels qui les tenen no és nou. Però…
La parte más visible de la pandemia han sido las terribles pérdidas humanas y económicas, pero más allá de eso, ha dibujado un escenario de crisis permanente que está siendo usado por todos, especialmente por los partidos políticos. La crispación fue el leit motiv de las primeras sesiones después del estado de alarma en el Congreso. También lo fue en el cruce de declaraciones entre representantes de la Generalitat y Gobierno. Y a todo esto, no hay que perder de vista que, aquí en Catalunya, las elecciones son cercanas. Reclamar más competencias y criticar la gestión centralista de quienes las tienen…
