El passat 1 de maig, dia del treball, va ser inusual. Ningú als carrers, que es mostraven deserts a falta de les històriques manifestacions que baixaven per les grans avingudes com rius embravits. No hi va haver crits ni consignes. Només silenci. I és silenci també l’única resposta a l’augment de les denúncies per violència masclista d’aquestes setmanes, per part de dones confinades amb els seus maltractadors. És silenci als carrers pels milers i milers d’injustícies que es donen aquests dies, perquè la corrupció, la violència i les discriminacions no estan confinades, com així ho estan les persones que surten…
Autor: etralleroo
Veïns que increpen des dels balcons les persones que passen pel carrer. Si no porten bossa de la compra o gos, per a què surten? Se salten el confinament? Davant el dubte, el crit. Qualsevol presència aparentment no justificada al carrer passa a ser l’enemic. Per què ell o ella pot sortir i jo he de observar el món des del meu balcó? No negarem que hi ha qui se salta el confinament, però no sabem si la persona increpada és treballadora essencial, si té cura d’una persona dependent o si va a un hospital. El que ens revela aquesta conducta és…
“Creo que hay un virus más grave que el coronavirus, y se llama deshumanización”. Nos toca ser responsables, no subestimar el Coronavirus por conciencia colectiva y por respeto al sistema de salud pública (demasiado recortado). Hoy tenemos que estar en casa, sin encontrarnos ni abrazarnos. Sin besarnos. Lavándonos las manos a cada minuto. Pero quien sabe algo sobre lavarse las manos son los Estados de la Unión Europea, sobre todo cuando toca hablar de derechos humanos. Así se ha demostrado con Grecia que, después de que Turquía rompiera el acuerdo que tenía con la UE desde 2016 para frenar la migración a cambio de 6.000…
“Crec que hi ha un virus més greu que el coronavirus, i es diu deshumanització”. Ens toca ser responsables, no subestimar el Coronavirus per consciència col·lectiva i per respecte al sistema de salut pública (massa retallat). Avui hem d’estar a casa, sense trobar-nos ni abraçar-nos. Sense fer-nos petons. Rentant-nos les mans a cada minut. Però qui en sap, de rentar-se les mans, són els Estats de la Unió Europea (UE), sobretot quan toca parlar de drets humans. Així s’ha demostrat amb Grècia que, després que Turquia trenqués l’acord que tenia amb la UE des de 2016 per a frenar la migració…
