En poc dies, les protestes per la mort de George Floyd i en contra de les males pràxis dels cossos policials, s’han estès pels Estats Units i a gran part del món occidental. Al crit – analògic i digital – de #BlackLivesMatter, també a casa nostra molts han denunciat el racisme dels policies del país nordamericà. Més a prop, però, els cossos policials catalans i de l’Estat espanyol no estan impunes de casos de brutalitat. Recordem també a Idrissa Diallo, mort el 2012 al CIE de Barcelona; a les quinze persones que van morir mentre intentaven travessar la frontera del…
Autor: etralleroo
En pocos días, las protestas por la muerte de George Floyd y en contra de las malas praxis de los cuerpos policiales, se han extendido por los Estados Unidos y en gran parte del mundo occidental. Al grito – analógico y digital – de #BlackLivesMatter, también aquí muchos han denunciado el racismo de los policías del país norteamericano. Más cerca, sin embargo, los cuerpos policiales catalanes y del Estado español no están impunes de casos de brutalidad. Recordemos también a Idrissa Diallo, muerto en 2012 en el CIE de Barcelona; a las quince personas que murieron mientras intentaban cruzar la…
Fake news, bulos, insultos cruzados, electoralismo…estos días, las redes y algunas televisiones y medios están llenos de ‘noticias’ que siembran la discordia y el rechazo. En el contexto de una pandemia y una crisis mundial, que afecta a toda la sociedad -casi- transversalmente, el pensamiento crítico es más importante, si cabe, que nunca. Pero el aislamiento ha hecho que muchas personas sólo estén expuestas a un tipo de información, aquella que está pensada, no para informar, sino para sembrar la discordia. El ‘amarillismo’ siempre ha estado ahí, pero en un momento en que nos encontramos aislados en nuestros hogares, es…
Fake news, rumors, insults creuats, electoralisme… aquests dies, les xarxes i algunes televisions i mitjans estan plens de ‘notícies’ que sembren la discòrdia i el rebuig. En el context d’una pandèmia i una crisi mundial, que afecta tota la societat -gairebé- transversalment, el pensament crític és més important, si cap, que mai. Però l’aïllament ha fet que moltes persones només estiguin exposades a un tipus d’informació, la que està pensada, no per informar, sinó per sembrar la discòrdia. El ‘groguisme’ sempre ha estat aquí, però en un moment en què ens trobem aïllats a les nostres llars, és més difícil de…
El pasado 1 de mayo, día del trabajo, fue inusual. Nadie en las calles, que se mostraban desiertas a falta de las históricas manifestaciones que bajaban por las grandes avenidas cual ríos embravecidos. No hubo gritos ni consignas. Sólo silencio. Y es silencio también la única respuesta al augmento de las denuncias por violencia machista de estas semanas, por parte de mujeres confinadas con sus maltratadores. Es silencio en las calles por las miles y miles de injusticias que se dan estos días, porque la corrupción, la violencia y las discriminaciones no están confinadas, como así lo están las personas…
El passat 1 de maig, dia del treball, va ser inusual. Ningú als carrers, que es mostraven deserts a falta de les històriques manifestacions que baixaven per les grans avingudes com rius embravits. No hi va haver crits ni consignes. Només silenci. I és silenci també l’única resposta a l’augment de les denúncies per violència masclista d’aquestes setmanes, per part de dones confinades amb els seus maltractadors. És silenci als carrers pels milers i milers d’injustícies que es donen aquests dies, perquè la corrupció, la violència i les discriminacions no estan confinades, com així ho estan les persones que surten…
Veïns que increpen des dels balcons les persones que passen pel carrer. Si no porten bossa de la compra o gos, per a què surten? Se salten el confinament? Davant el dubte, el crit. Qualsevol presència aparentment no justificada al carrer passa a ser l’enemic. Per què ell o ella pot sortir i jo he de observar el món des del meu balcó? No negarem que hi ha qui se salta el confinament, però no sabem si la persona increpada és treballadora essencial, si té cura d’una persona dependent o si va a un hospital. El que ens revela aquesta conducta és…
“Creo que hay un virus más grave que el coronavirus, y se llama deshumanización”. Nos toca ser responsables, no subestimar el Coronavirus por conciencia colectiva y por respeto al sistema de salud pública (demasiado recortado). Hoy tenemos que estar en casa, sin encontrarnos ni abrazarnos. Sin besarnos. Lavándonos las manos a cada minuto. Pero quien sabe algo sobre lavarse las manos son los Estados de la Unión Europea, sobre todo cuando toca hablar de derechos humanos. Así se ha demostrado con Grecia que, después de que Turquía rompiera el acuerdo que tenía con la UE desde 2016 para frenar la migración a cambio de 6.000…
“Crec que hi ha un virus més greu que el coronavirus, i es diu deshumanització”. Ens toca ser responsables, no subestimar el Coronavirus per consciència col·lectiva i per respecte al sistema de salut pública (massa retallat). Avui hem d’estar a casa, sense trobar-nos ni abraçar-nos. Sense fer-nos petons. Rentant-nos les mans a cada minut. Però qui en sap, de rentar-se les mans, són els Estats de la Unió Europea (UE), sobretot quan toca parlar de drets humans. Així s’ha demostrat amb Grècia que, després que Turquia trenqués l’acord que tenia amb la UE des de 2016 per a frenar la migració…
