El concepto de intimidad desgraciadamente varía mucho en función del color de la piel, y si vimos todos los cadáveres del terremoto de Haití, no vimos ninguno de Fukushima. La intimidad y el respeto a la persona, es diferente según los casos, va por barrios. Y porque la intimidad, es manipulable. Y ante una foto así, hay quien enseguida se enternece y quien piensa que es un montaje, publicidad o pornografía emocional. Por todo ello yo siempre prefiero que la intimidad sea intimidad. Especialmente cuando nadie ha preguntado a este señor si daba la conformidad a publicar la fotografía. Pero…
Autor: francescmateu
El concepte d’intimitat, malauradament varia molt en funció del color de la pell, i si vàrem veure tots els cadàvers del terratrèmol d’Haití, no en vàrem veure cap de Fukushima. La intimitat i el respecte a la persona, es diferent segons els casos, va per barris. I perquè la intimitat, és manipulable. I davant d’una foto així, hi ha qui de seguida s’entendreix i qui pensa que és un muntatge, publicitat o pornografia emocional. Per tot això jo sempre prefereixo que la intimitat sigui intimitat. Especialment quan ningú ha preguntat a aquest senyor si donava la conformitat a publicar la…
Lo llamé el último martes de marzo por última vez. Estuvimos un rato hablando. Poco, porque él ya iba con oxígeno y yo no quería ni fatigarle ni molestarlo. Pero él mismo alargaba la conversación, dándome a entender que le estaba bien. Y cuando ya nos despedíamos me dijo: “me he fijado una meta, ¡comer la mona!”. Quedaban cinco días sólo para comer la mona. Y si, por poco, pero la ha podido comer. Aparte de despedirse de todos con elegancia, serenidad y coherencia, cumplió esta última meta simbólica. Este era a menudo el modelo de esperanza que tenía Arcadi.…
El vaig trucar l’últim dimarts de març per darrera vegada. Vàrem estar una estoneta parlant. Poca, perquè ell ja anava amb oxigen i jo no volia ni fatigar-lo ni molestar-lo. Però ell mateix allargava la conversa, donant-me a entendre que li estava bé. I quan ja ens acomiadàvem em va dir: “m’he fixat una fita, menjar la mona!”. Quedaven cinc dies només per menjar la mona. I si, per poc, però l’ha pogut menjar. A part d’acomiadar-se de tothom amb elegància, serenor i coherència, va acomplir aquesta darrera fita simbòlica. Aquest era sovint el model d’esperança que tenia l’Arcadi. Tot…
Fa més de dos mil anys, una de les notícies trending tòpic de tota la recent història, es produïa originada per un empadronament. Josep i Maria, varen tenir el fill a Betlem perquè havien anat a empadronar-se. Els dies de camí, amb ella embarassada, varen ser la causa que el fill neixes lluny de casa. L’embaràs no eximia de l’obligació. I si ho penseu bé, és una animalada!! Haver de fer dies de camí només per empadronar-se, trobar-se que no hi havia allotjament i havien de dormir al ras i infantar lluny de casa en un lloc inhòspit. No hi…
Hace más de dos mil años, una de las noticias trending topic de toda la reciente historia, se producía originada por un empadronamiento. José y María, tuvieron el hijo en Belén porque habían ido a empadronarse. Los días de camino, con ella embarazada, fueron la causa de que el hijo naces lejos de casa. El embarazo no eximía de la obligación. Y si lo piensa bien, ¡es una animalada! Tener que hacer días de camino sólo para empadronarse, encontrarse que no había alojamiento y que tenían que dormir al raso y dar a luz lejos de casa en un lugar…
Europa feia molts anys que no mirava el problema de les migracions de front i el 2015 va decidir directament no afrontar-lo i desviar el problema cap a tercers. L’arribada d’un nombre important de refugiats sirians a l’illa de Lesbos incrementava el trànsit ja existent de persones de diverses nacionalitats. L’origen de les arribades, com es veu en aquest vídeo de CEAR, ha anat variant, però el 2015 l’arribada de persones de Síria va ser la que va disparar les alarmes. Sí, sembla mentida, però el que va disparar les sirenes d’emergència no va ser l’arribada de persones pobres sinó la…
Europa, hacía muchos años que no miraba el problema de las migraciones de frente y en 2015 decidió directamente no afrontarlo y desviar el problema hacia terceros. La llegada de un número importante de refugiados sirios a la isla de Lesbos incrementaba el tráfico ya existente de personas de diversas nacionalidades. El origen de las llegadas, como se ve en este vídeo de CEAR, ha ido variando, pero en 2015 la llegada de personas de Siria fue la que disparó las alarmas. Sí, parece mentira, pero lo que disparó las sirenas de emergencia no fue la llegada de personas pobres…

