Autor: fvallespinos

Sovint s’han reconegut ”dues Catalunyes”, quasi sempre dividides per la meitat: la progressista i la d’esquerres, la independentista i la constitucionalista, la generadora d’energia i la consumidora, etc. Ara, per mor de la sequera, n’hem descobert dues més: la de les conques internes de Catalunya (que suposen el 52% del territori) i la de les conques de l’Ebre (un 48% del territori). La primera concentra un 92% de la població mentre que només consumeix un 40% de l’aigua (la domèstica i industrial suposa quasi un 70%); en canvi,  les Conques de l’Ebre, amb només un 8% de la població, consumeixen…

A menudo se han reconocido ”dos Cataluñas”, casi siempre divididas por la mitad: la progresista y la de izquierdas, la independentista y la constitucionalista, la generadora de energía y la consumidora, etc. Ahora, a causa de la sequía, hemos descubierto otras dos: la de las cuencas internas de Cataluña (que suponen el 52% del territorio) y la de las cuencas del Ebro (un 48% del territorio). La primera concentra un 92% de la población mientras que sólo consume un 40% del agua (la doméstica e industrial supone casi un 70%); en cambio, las Cuencas del Ebro, con sólo un 8%…

A Espanya, el preu màxim de l’electricitat al mercat majorista es va assolir al mes de març de 2002, amb un valor superior als 500 euros/MW. Llavors es va dir que tot plegat era culpa de la guerra d’Ucraïna, que havia començat poques setmanes abans, i va començar una carrera estrambòtica d’accions per a disminuir el preu de l’electricitat, que va passar per fer-nos excepció i fins i tot rebaixar l’IVA. Ara, el preu mitjà del mes de febrer va ser inferior a 45 euros/MW, i el passat Divendres Sant el preu va ser de 4,05 euros/MW, i durant moltes…

En España, el precio máximo de la electricidad en el mercado mayorista se alcanzó en marzo de 2002, con un valor superior a los 500 euros/MW. Entonces se dijo que todo era culpa de la guerra de Ucrania, que había empezado pocas semanas antes, y se inició una carrera estrambótica de acciones para disminuir el precio de la electricidad, que pasó por hacernos excepción y hasta por rebajarnos el IVA. Ahora, el precio medio de febrero fue inferior a 45 euros/MW y el pasado Viernes Santo, el precio fue de 4,05 euros/MW y, durante muchas horas al día, la electricidad…

Siempre he pensado que el oficio de payés está lleno de incertidumbres: si habrá suficiente agua y a tiempo, si caerá granizo en un mal momento, si las plagas afectarán a las cosechas, si se encarecerán los abonos y los productos fitosanitarios, si los gobiernos inventarán una nueva ley o directiva que acabe de complicar más las cosas, si un nuevo acuerdo comercial de la UE impulsará una bajada de precios con productos de peor calidad, si los hijos querrán continuar con el oficio de los padres, si un urbanismo desmedido o una transición energética mal planeada reducirá las superficies…

Sempre he pensat que l’ofici de pagès està ple d’incerteses: si hi haurà prou aigua i a temps, si caurà pedra en mal moment, si les plagues afectaran les collites, si s’encariran els adobs i els productes fitosanitaris, si els governs s’inventaran una nova llei o directiva que acabi de complicar més les coses, si un nou acord comercial de la UE produirà una davallada de preus amb productes de pitjor qualitat, si els fills voldran continuar amb l’ofici dels pares, si un urbanisme desmesurat o una transició energètica mal planejada reduirà les superfícies de conreu … I ara s’hi…

Cuando escribo este artículo faltan pocas horas para que el Govern de la Generalitat decrete la situación de emergencia en el conjunto del territorio que abastece el sistema de Aguas Ter-Llobregat. Lo de Aguas Ter-Llobregat es, en realidad, un eufemismo que esconde el hecho de que los barceloneses nos bebemos el agua de Girona desde hace muchos años (es una obra hidráulica hecha en tiempos del franquismo) y ahora no tenemos suficiente, dada la situación de los embalses de lo que llaman “cuencas internas de Cataluña”. Entrar en los sucesivos escenarios de una situación de emergencia no solo producirá molestias…

Quan escric aquest article falten poques hores perquè el Govern de la Generalitat decreti la situació d’emergència en el conjunt del territori que abasteix el sistema d’Aigües Ter-Llobregat. Això d’Aigües Ter-Llobregat és, en realitat, un eufemisme que amaga el fet que els barcelonins ens bevem l’aigua de Girona des de fa molts anys (és una obra hidràulica feta en temps del franquisme) i ara no en tenim prou, donada la situació dels embassaments d’allò que en diuen “conques internes de Catalunya”. Entrar en els successius escenaris d’una situació d’emergència no només produirà molèsties a la ciutadania (menor pressió de l’aigua…

Estos pasados días ​​de forzada serenidad espiritual, cuando todos somos mejores, permiten reflexiones un tanto atípicas, que hoy me atrevo a trasladar. Estamos instalados en un modelo de vida en el que parece que la humanidad lo pueda todo: hemos sido capaces de viajar fuera del planeta, hemos creado una inteligencia artificial que no sabemos a dónde nos llevará, Internet ha trastornado profundamente la forma de comunicarnos y relacionarnos, cada vez la esperanza de vida es más larga… Parece que la humanidad ha triunfado y que su mejora no tiene freno. Pero en este proceso identifico tres debilidades importantes: una…

Aquests dies passats de forçada serenor espiritual, quan tots som més bons, permeten reflexions una mica atípiques, que avui goso traslladar-vos. Estem instal·lats en un model de vida en què sembla que la humanitat ho pugui tot: hem estat capaços de viatjar fora del planeta, hem creat una intel·ligència artificial que desconeixem on ens portarà, internet ha trasbalsat profundament la manera de comunicar-nos i relacionar-nos, cada cop l’esperança de vida és més llarga… Sembla que la humanitat ha triomfat i que la seva millora no té aturador. Però en aquest procés identifico tres debilitats importants: una d’econòmica, una altra de…