Autor: gabriel

Les inquietuds que es desperten al voltant de la intel·ligència artificial són un bon símptoma. Indiquen que l’ésser humà encara té l’orella atenta al què pugui amenaçar la seva condició essencial i, per bé que sigui de manera rudimentària, continua essent capaç de revoltar-se contra la deshumanització. Això és especialment rellevant en un moment en què allò que anomenem neocapitalisme ultraliberal aspira a afavorir un transhumanisme que és un nou projecte de dominació integral sota l’aspecte dels beneficis de la tecnociència. I aquest transhumanisme pretén, a la vegada, deixar enrere els problemes de la humanitat pel simple fet d’el·liminar…

Read More

Em prenc la llicència de girar de l’inrevés el títol de l’obra fonamental d’Adam Smith mentre miro d’aclarir una mica certs estats d’ànim que han tornat a l’escena pública arran de la mort de Fèlix Millet, el saquejador del Palau de la Música Catalana. Un silenci espès sobrevola el cel de la ciutat dels prodigis i les mirades es fan esquives quan s’observa que el delinqüent era el darrer de la saga que va encarnar les ànsies de regeneració del catalanisme mitjançant l’emocionalitat musical. Era, certament, “un dels nostres” però ara fes-li un nus a la cua. Els qui han…

Read More

Hay tres personas de la cançó distinguidas con el nombramiento de Honoris Causa. O cuatro, según como se mire. El primero, Raimon, por la Universidad de Alicante; el segundo y tercero, Joan Manuel Serrat y Maria del Mar Bonet, por la Universidad de Barcelona, y la cuarta, Isabel Steva o Colita, según su nombre de cámara (equivalente al nombre de pluma), la fotógrafa genial y singular que ha mostrado el rostro de los cantantes a lo largo de la historia de la nova cançó, por la Universidad Autónoma de Barcelona. Consciente de que el “métier” de la señora Steva no…

Read More

Hi ha tres persones de la cançó distingides amb el nomenament de Doctors Honoris Causa. O quatre, segons com us ho mireu. El primer, Raimon, per la Universitat d’Alacant; els segon i tercer, Joan Manuel Serrat i Maria del Mar Bonet, per la Universitat de Barcelona, i la quarta, Isabel Steva o Colita, segons el seu nom de càmera (equivalent al nom de ploma), la fotògrafa genial i singular que ha mostrat el rostre dels cantants al llarg de la història de la nova cançó, per la Universitat Autònoma de Barcelona. Conscient que el “métier” de la senyora Steva no…

Read More

En diuen intel·ligència artificial, però no ho és. Si més no, d’intel·ligent: es tracta d’un mecanisme fabricat per l’home per a complir uns objectius utilitaris (com els objectius del tornavís, el bisturí electrònic i la bomba atòmica). En aquests estris és intel·ligent la ment humana que els inventa i els realitza i els objectes són el simple instrument que n’és conseqüència. La dita intel·ligència artificial és un mecanisme, digital i cibernètic, tot el sofisticat que es vulgui, però mecanisme a la fi, com la clau anglesa, l’agulla de cosir o el superordinador Mare Nostrum: matèria inerta. Ara bé, la quantitat…

Read More

Le llaman inteligencia artificial pero no lo es. Por lo menos, inteligente: se trata de un mecanismo fabricado por el hombre para cumplir unos objetivos utilitarios (como los objetivos del destornillador, el bisturí electrónico y la bomba atómica). En estas herramientas es inteligente la mente humana que los inventa y los realiza y los objetos son el simple instrumento que es consecuencia de ello. La llamada inteligencia artificial es un mecanismo, digital y cibernético, todo lo sofisticado que se quiera, pero mecanismo al fin, como la llave inglesa, la aguja de coser o el superordenador Mare Nostrum: materia inerte. Ahora…

Read More

Es una lástima que los jóvenes consideren ”tieta” a Núria Feliu, sea en clave de simpática adhesión –ella ha sido siempre una persona afable y encantadora— o bien como forma de menosprecio pretendidamente gracioso. Lamento utilizar lo de “cuando yo era joven sí que…” pero hay que decir la verdad: Núria Feliu ha sido, antes que una animadora popular de reuniones o una artista muy afectuosa con la gente mayor, una cantante de nivel internacional y calidad superior comparable –y que santa Cecília me perdone– a Dionne Warwick, Dinah Washington, Mary Wells o Bette Midler. Porque sí, es  posible ser…

Read More

És una llàstima que els joves considerin ”tieta” la Núria Feliu, bé sigui en clau de simpática adhesió –ella ha estat sempre una persona afable i encantadora— o bé com a forma de menyspreu foteta. Em sap greu utilitzar alló de “quan jo era jove sí què…” però cal dir la veritat: Núria Feliu ha estat, abans que una animadora popular de trobades o una artista molt afectiva amb la gent gran, una cantant de nivell internacional i qualitat superior comparable –i que santa Cecília em perdoni– a Dionne Warwick, Dinah Washington, Mary Wells o Bette Midler. Perquè sí, és …

Read More

L’adquisició de Twitter por Elon Musk és un signe dotat de gran poder significatiu amb gran impacte simbòlic: indica la fi del somni tecno utòpic de la web 2.0. L’home més ric del món irromp a l’escena de la circulació d’informació i la creació d’opinió i aspira a determinar-ne l’orientació. A inicis dels 2000, el desplegament de la xarxa de xarxes semblava dur-nos a l’acompliment de la promesa de la Il·lustració: la tecnologia permetria una alfabetització universal que anava a propiciar una democràcia de millor qualitat (aquest era i és el plantejament de la Wikipedia). Gràcies a la web 2.0,…

Read More

¿Tantas décadas de música pop y más de un siglo de jazz y blues para que ahora nos extrañemos de la manera de expresarse de Rosalía en sus canciones? Las alusiones sexuales, la jerga de barrio o de grupo, los diálogos provocativos; nos interpela que una chica se identifique como motomami cuando en el álbum Rubber Soul, de los Beatles, Paul McCartney cantaba en primera persona la historia de una joven que andaba en busca de un chófer particular entre los numerosos candidatos a ligársela porque quería parecer una estrella de Hollywood (Drive my car): “Aint’ got no car, and…

Read More