La premsa espanyola reflecteix amb gran claredat el clima de confrontació política que viu el país. Es parla de polarització, però si existeix tal és força desigual; de fet, el que hi ha és una estratègia d’atac constant del Partido Popular i les forces que el sostenen o que aspiren a condicionar-lo seguint la consigna de la ultradreta trumpista mundial: “atacar, atacar, atacar”. I en aquest camp de batalla la premsa diària apareix desproveïda de les capacitats que en podrien fer un cos autònom d’influència real no només en la creació d’opinió sinó, en realitat, en la formulació d’un poder…
Autor: gabrieljaraba
La derrota de la selecció espanyola de futbol femenina als penals ha estat una injustícia perquè la campanya de les futbolistes va ser molt meritòria. Això no treu valor a la selecció anglesa ni confereix cap demèrit ni cap tatxa a la seva victòria: com diuen els experts, el futbol és així, i entrar a formar part del futbol gran, el que mou expectació i diners, consisteix precisament a assumir els mals passos amb què qualsevol professional ha de comptar. La final de l’Eurocopa femenina ha estat la més vista de la història. El futbol femení s’ha guanyat ser un…
La destitució de Pepa Bueno com a directora d’El País, reemplaçada per Jan Martínez Ahrens, és un episodi més, i molt destacat, de la desaparició de les dones al capdavant dels mitjans de comunicació del nostre país. Tot i que hagi augmentat la presència femenina a les redaccions, no es pot parlar d’una feminització dels mitjans informatius; es podria pensar la contractació de dones com a un aspecte més de la precarització laboral informativa: sous més baixos i contractes més fluixos. Quan els mitjans es vanten de treballar per la defensa dels drets de les dones veiem que una cosa…
I què hem de fer amb Twitter, ara X? Ens hi quedem o en marxem? Cap a quina altra xarxa social anem, si és que ho fem? Aquest interrogant està passant pel cap per molts milers de persones arreu, sobretot després de la victòria de Donald Trump a les eleccions americanes i el suport entusiasta del propietari de X, Elon Musk. És “la paradoxa de Twitter”, l’actitud de voler i doldre alhora pel que fa a la presència d’una xarxa social de la qual formen part milions, però d’on fugen en quantitats també milionàries. L’adquisició de Twitter per part de…
La conversa política que han mantingut Elon Musk i Donald Trump a la xarxa social X resumeix millor la situació d’allò que abans fou Twitter que qualsevol consideració crítica de les que hem fet els analistes de la informació. Realitzada precisament en el moment que els el·laboradors d’enquestes dels Estats Units indiquen un gir de les tendències a favor de Kamala Harris, el fet és una intervenció marcadament estratègica a favor de l’ex president, i no només una presa de posició de Musk sinó una incorporació amb armes i bagatges a la candidatura trumpista i alguna cosa més: una decisió…
La conversación política que han mantenido Elon Musk y Donald Trump en la red social X resume mejor la situación de lo que antes fue Twitter que cualquier consideración crítica de las que hemos hecho los analistas de la información. Ocurrido precisamente en el momento en que los elaboradores de encuestas en Estados Unidos indican un vuelco de las tendencias en favor de Kamala Harris, el hecho es una intervención marcadamente estratégica a favor del ex presidente, y no sólo una toma de posición de Musk sino una incorporación con armas y bagajes a la candidatura trumpista y algo más:…
Les pantalles no desapareixeran; igual que el dinosaure de Monterroso, seguiran allà quan les ploraneres s’hagin cansat i s’hagi d’atendre a la qüestió fonamental: com formar a l’escola, com educar en el lleure, en un univers comunicacional digitalitzat en què prima allò immediat, allò utilitari i el superficial. També hi continuaran estant els alumnes, les escoles, els mestres i les famílies, encara que despullats per força de costums, vicis i adherències inútils. Els primers s’adonaran que l’entreteniment de baixa qualitat en què sostenen les identitats adolescents és una pista suïcida. Les segones hauran de recuperar el millor de la pedagogia…
La mort de Françoise Hardy no és la desaparició d’una icona o d’un personatge representatiu, sinó el fos a negre sobtat d’un reflex de nosaltres mateixos, una generació de catalans i espanyols nascuts als anys cinquanta que van construir una identitat d’una manera inèdita a la història, i ho van fer a través de l’autoreconeixement com a grup a través d’un mitjà de comunicació encara no estudiat com a tal: el disc microsolc i la seva indústria associada. Aquella generació va ser la dels fills de la Guerra espanyola i els primers que no havien de combatre’n una. No només…
La muerte de Françoise Hardy no es la desaparición de un icono o de un personaje representativo sino el fundido a negro repentino de un reflejo de nosotros mismos, una generación de catalanes y españoles nacida hacia 1950 que construyó una identidad de una forma inédita en la historia, y lo hizo a través del autorreconocimiento como grupo a través de un medio de comunicación aún no estudiado en tanto que tal: el disco microsurco y su industria asociada. Esa generación fueron los hijos de la guerra española y los primeros que no habían tenido que combatir en una. No…
L’ascens i la caiguda de Juan Luis Cebrián és un resum de tota una era en la història de la informació a Espanya, una època que va des de l’eclosió de la premsa democràtica al tardofranquisme i la Transició fins al moment actual de desprestigi de la professió i desafecció dels mitjans per part del públic. La seva recentíssima destitució com a president d’honor del diari El País no és només un senyal molt cridaner de com passa la glòria mundana sinó una marca d’un canvi d’època, més enllà de l’orgull infatuat i la voluntat de ser més califa que…
